El Blog de la Cris

Estrella Damm – Barça: la història d’un anunci que va ser èpic i que en la present edició flaqueja

2012-01-17T23:57:00.002+01:00

Sembla que últimament centro la mevaatenció en temes de futbol i màrqueting, oi? Doncs bé, si en el post anterior parlavade l'estratègia (preparada o no) de Custo i el F.C.Barcelona, avui ésinevitable parlar de l’anunci d’Estrella Damm dedicat al Barça.

Com sabeu, ja fa anys que és tradició queaquesta marca de cervesa, patrocinadora oficial del club i de tantes coses(sempre m’ha sorprès la de diners que gasten en patrocinis, anuncis...quanrealment tampoc els cal! Però això són figues d’un altre paner...), llanciun anunci amb el barça com a tema central.

Si no recordo malament, el primer va ser aquell de “Futbol Club Barcelona amigo”

i a partir d’aquí es va anar innovant.Innovant amb molt de criteri he de dir!

Desprésdel “amigo, amigo””, vam conèixer al Jordi Martí , “exiliat”a Shangai rebent caixes d’Estrella Damm per sentir-se més a prop del Barça, i vamcontinuar per aquesta línia l’any següent amb la penya blaugrana de Cuba. A partir d'aquí es va entrar en una nova dimensió. El que jo definiria com el definitiusalt qualitatiu amb “La cervesa que es beu on millor es viu”, amb elfitxatge de Henry com a fil conductor. Canvi d’agència publicitària? De creatius? Simple evolució dins del sector. Elque està clar, és que d’aquí es va anar cap amunt. Seguim a l’any 2009 ambMessi i el tovalló de paper, ffent referència, per segon any consecutiu, a l’estil de vida mediterranicatalà. Us hi fixeu, que la cosa seva que va per cicles de 2 anys? Arribem a2010, segurament amb el millor anunci dels publicats fins ara en aquesta relacióBarça – Damm. Aquí ja no només es fa referència al nostra estil de vida, sinóque es barreja aquesta manera de ser amb els valors del Barça i amb el patrimonimaterial i immaterial que tenim a Catalunya. El resultat és l’anunci que totsrecordem per la fraseinicial “un equip de futbol va ser el centre del món. I quin és el secret, es preguntava tothom?“, la final “La feina ben feta no té fronteres,ni té rival” i tantes altres que sorgeixen en el seu transcurs. M’encanta! Difícil seguir amb aquesta tendència ascendent, veritat? Arribem a 2011 amb QuimGutierrez i “Els Amics de les Arts” coma protagonistes. Repetim la fórmula de l'èxitde l'any anterior i hi afegim el component Masia. Component que s’ha anataccentuant amb l’arribada de Guardiola i que clarament s’havia de destacar. Elresultat és bo. M’agrada. Però era difícil superar l’anterior. Diguem queaquest no el desmereix i està a l’alçada. Aquest el recordarem per el “Que què tenim? Coses nostres, coses bones, que tenim aquí”

II arribem a 2012. Ahir. Expectació. Comserà l’anunci del Barça i Estrella Damm d’enguany? Doncs aquí el tenim, ambl’actor catalànoalemany Daniel Brühl i l’actriu francesa Élodie Hachet.

La veritat és que comença bé, amb imatgesde París, una bona fotografia i la graciosa actriu francesa parlant català ambaquest accent i preparant una escudella (qui em coneix sap que em torna boja l’escudella! ha,ha,ha ). Escudella que serveix de nexe d’unió amb el Barça quan en Daniel latasta, la troba bona...però no és la de la seva mare! Això el porta apreguntar-se si hi ha certes coses que són inimitables. I aquí és on per mi lacomencem a cagar (parlant malament). D’aquí en endavant l’anunci em sembla moltsuat, poc original...amb una fotografia molt però que molt poc treballada...unpèl galdós tot plegat, "cutre" que diríem ... És com que no s’ha sabut treballar bé elconcepte Masia i la manera d’expressar-ho. Segurament es volia transmetre unacosa que no han trobat com canalitzar...una llàstima de veritat! Però bé, el llistóestava tan alt que era difícil mantenir-se en aquest nivell de creativitat.

Voldria tancar aquest post amb un tweetque he vist aquest matí i que m’ha fet molta gràcia, sobretot pel hashtagutilitzat “Què hem fet els seguidors del Barça per merèixer un anuncitan dolent? #DAMMnificats”

PS. Per cert. El pitjor anunci en anys, iel que més ha publicitat el Barça! Vaig rebre un correu electrònic del club ifins i tot un sms. CAAAAAL?

Noves estratègies de màrqueting

2012-01-06T00:37:00.000+01:00

Em sorprenia faunes setmanes quan Andrés Iniesta, abans de Nadal, demanava via Facebook que lagent li recomanés perfums per regalar a la seva dona. Qui guanyés el concursl’acompanyaria a comprar el perfum i seria obsequiat amb una samarreta firmadapel jugador. Doncs bé, les agraciades van ser un parell de noies queefectivament el van acompanyar com així queda recollit en aquest vídeo. Jo aquíja vaig pensar: Iniesta! Com publiques això abans de Nadal? Ara la teva noviaja sabrà què li regales (segur que entre molts altres regals...però bé!). Noobstant això, vaig pensar que entrava dins del tarannà del jugador, d’anarsorprenent amb iniciatives que l’aproximen als aficionats. La cosa és que es vaacabar decantant per un perfum de Custo Barcelona que bonament ensenya al vídeomencionat...i ara rebuscant per la xarxa llegeixo que ni tan sols lesguanyadores l’hi havien recomanat! Almenys pel que he llegit, una d’elles li havia recomanat un perfum Anne deMöller...Fins aquí tot correcte. L’única cosa que vaig pensar és que Iniestaels estava fent un gran favor a la gentde Custo amb aquesta publicitat gratuïta...

He dit gratuïta?Mmmm...ara tinc els meus dubtes! I d’on em vénen aquests dubtes? Doncs vénen defa un parell de dies quan, Thiago Alcantara, també des de les xarxes socials onestà present, desitjava un feliç any 2012 amb una caixa de Custo Barcelona a lamà (vídeo felicitació Thiago), dient que aquest era el regal que havia comprat a la seva parella. Jo aquíja vaig dir: també Custo? També perfum? També ho anunciem abans de donar-l’hi?Massa casualitat, no trobeu? Però és que no s’acaba aquí! Avui Víctor Valdés hapujat una foto dient que ja tenia un regal en el dia de reis...i va i em surtamb què? Amb un perfum de Custo Barcelona!!! ha ha ha ! Aquí ja he dit: nois!Res no és casual!

Pensem unamica...Nadal, cap d’any i reis...tres dates assenyalades, 3 jugadors del Barçaamb molts seguidors a les xarxes socials i tres perfums Custo que a més a mésjuraria que no són tots la mateixa versió! Dubto molt que això hagi estat unacosa espontània dels jugadors del Barça. M’imagino que forma part del’estratègia de màrqueting de Custo Barcelona per promocionar els seus perfums foradel típic circuit televisiu que estic segura que té escassa influència oconversió en vendes. No critico l’acció, que va! Al contrari, em sembla unabona estratègia i segurament en termes econòmics, més rendible que posar unanunci a la TV... potser el que criticaria és la manera com s’ha fet...voliapassar per casual i crec que ha quedat una miiica barroer...no sé comexpressar-ho. Penso que es podria haver fet d’una manera més cuidada, méspensada...i ara que hi penso...em resulta estrany que Custo Barcelona no n’hagifet ús, només està publicat utilitzant els canals online dels propisjugadors...mentida! Ara he recordat que en el cas d’Iniesta si que el twitterde Custo se’n va fer ressò. ..però no dels altres dos...

Què en penseu? Éstot casual? Estava tot pensant? Algú de Custo Barcelona per aquí que s’animi aaclarir-me el tema? Inesta? Thiago? Victor?

Bon Nadal i feliç 2012

2011-12-22T22:53:00.001+01:00

Es diu que perNadal, cada ovella al seu corral! Malauradament aquest any no serà així per a mi, ja que em quedo al Canadà perquè no disposo de massa vacances. No obstant això, elBlog de la Cris, com cada any, no vol deixar passar l’oportunitat de desitjar atothom un bon Nadal i un feliç 2012 que us porti tot allò que més desitgeu.

Jo passaréaquestes festes entre Toronto, Ottawa i cap d’any a Nova York! Ja us vaig dirque no se sap mai des d’on pot publicar un nou post la Cris! ;) Esperem queaquest 2012 em segueixi donant empenta per publicar més sovint del que ho hevingut fent en l’últim any...els que em seguiu sabeu el munt de canvis que haexperimentat la meva vida entre Barcelona, Madrid i ara Ottawa! Qui sap onaniré a parar aquest pròxim curs...el que sí que és segur és que junts seguiremgaudint d’aquesta passió pel Barça que no entén de raonaments. Seguirem gaudinti ho seguirem comentant...aquí, al Blog de la Cris.

Un clàssic a Guatemala!

2011-12-13T20:53:00.003+01:00

El Blog de laCris està que no para! Tan aviat em podeu trobar mirant un partit del Barça alCamp Nou, com al Canadà, als Estats Units o... com en aquest cas: Guatemala! Com hollegiu! La setmana passada es casava una amiga meva a allà, i aprofitant l’avinentesaens van organitzar un tour previ per conèixer millor el país. Gran experiènciai millor companyia! Guatemala paga molt la pena! Per desplaçar-te als llocs has de fer llargstrajectes per carretera, però la recompensa és gran!

Río Dulce

Llac Atitlán

Doncs bé, per casualitatsde la vida, el gran clàssic Madrid – Barça va tenir lloc el dia després delcasament! Guatemala és un país que viu molt el futbol i que sembla tenir bastantpredilecció pel Barça. Era molt normal veure escuts i banderes del barça alsbars, a alguns cotxes, gent vestint la samarreta (majoritàriament falsa!)...fins i tot una marca de Coca-Cola sembla ser un patrocinador oficial del club allà...mmm!No sé jo què pot tenir de cert tot això...

Barça - Regional Partner de la coca cola guatemalteca?

Conductor d'un "tuc-tuc" amb samarreta Barça

Així que com quegran part dels convidats al casament érem molt futboleros, vam reservar unaplanta d’un bar de La Antigua per poder veure el partit tots junts! Vaig témer trobar-me envoltada de madridistes, pel fet que bona part dels amics que venien alcasament són seguidors del Madrid...Començantper la mateixa núvia! No obstant, la realitat va ser una altra. Devíem ser un 70% delBarça i un 30% del Madrid!

No cal querecordi com va començar el partit...qui ens ho hauria dit que ens marcarien alsprimers compassos del partit? Amb tot jo no em vaig posar excessivamentnerviosa...el Madrid no jugava com per espantar, sinó que més aviat treballavaper contenir el joc del Barça...cosa que va fer força bé durant tota la primerapart. Però la segona ja va ser diferent. Com comentava amb els amics d’allà, sialguna cosa m’agrada de Guardiola és que és un tiu que té molta visió, que sapveure quines coses no funcionen i prémer la tecla correcta per solucionar-ho. I oi tant que ho va fer! Com us deia la segona part va ser una altra cosa! No ho qualificariad’espectacle majestuós o bany (he vistclàssics amb més superioritat blaugrana), però si d'un bon cop de puny sobrela taula per recordar que ni ells són ara invencibles ni nosaltres estemacabats.

M’agradaria haverfet fotos del bar perquè veiéssiu l’ambient! Però estava primer massa capficadai després massa ocupada celebrant els gols! Si em passen algunes fotos ja lespenjaré! De moment us deixo la foto prèvia a l'inici del partit!

Davant del "Fridas" amb la bufanda del Barça

I vosaltres: onel vau veure?

La crisi arriba a TV3 i al futbol en obert

2011-11-25T21:39:00.001+01:00

Escric rapidíssim perquè he de marxar i no tinc massa temps... pero és que no me'n puc estar...

Llegeixo que el pressupost de TV3 - televisió de qualitat de la qual n’esticmolt orgullosa! Molt! Sobretot si et fixes amb els canals que hi ha per lesEspanyes...- es veurà minvat en 40 milions d’euros com a part de les retalladesque està duent a terme el govern de la Generalitat.

La veritat, era qüestió detemps que això passés: no pot ser que retallem en temes de sanitat i educació,per exemple, i no en la televisió i radio pública.

Quines conseqüències pot tenir això? Doncs d’entrada sembla ser que dels 6 canalsque té TV3, 2 es tancaran...i tot apunta que un d’ells serà Esports3 i l’altreTV3HD. Si tenim en compte quins són els altres quatre i el seu recorregut, jotambé hauria triat aquests dos com a candidats. Una altra conseqüència - iaquesta ben impopular- podria ser la no emissió de futbol en obert en no poderpermetre’s pagar-ne els corresponents drets.

Aquí sí que hem anat a tocar un temadelicat i que a mi personalment em genera un doble sentiment: per una banda hoentenc i ho prefereixo a veure retallats altres serveis de l'estat del benestar essencials...peròper altra banda m’encabrita, doncs ja són molt pocs els partits que es podenveure en obert i sempre he pensat que els partits del Barça són d’interèsgeneral. Sona fatal, però per a mi i per a molta gent ho són...

Per altra banda penso...i aquesta retallada quines conseqüències pot tenir a can Barça? Doncs òbviament no pas poques! TV3 és patrocinador del club, ens pagadrets de televisió, dóna encara més ressò a tot l’univers Barça...Deveritat, si trobeu algun estudi sobre l’impacte que això podria tenir per al club,no dubteu a passar-me'n l’enllaç.

Com us deia...no tinc massa temps ara d’estendre’m, però m’entristeix moltla situació de TV3. Només espero que, malgrat el menor pressupost, puguem seguirgaudint d’una televisió de referència, de qualitat. Una televisió que és unorgull per als catalans i que també és important per als que estem a l’estranger perquè us asseguro que la seguim igualment perinternet.

Así, así gana el Madrid

2011-11-20T19:26:00.001+01:00

Pensava publicarun post amb la nova experiència de com vaig viure i veure el partit d’ahir desd’Ottawa...però després de veure alguna portada i un vídeo de Youtube (us el deixo a continuació), no m’he pogut estar d'escriure aquest post.

Per què? Doncsperquè porto massa anys aguantant rucades de Villaratos, favors arbitrals capal Barça, títols que es guanyen perquè ens els regalen...i coses de la vida, eldia que el Madrid guanya precisament perquè no se li pita un penal i expulsióal minut 94, van els il·luminats del AS i posen la següent portada:

Després de veureel vídeo que demostra la mà claríssima de Higuaín, només em queda donar-los laraó! Así, así gana el Madrid!

Primer partit del Barça en directe des d’Ottawa

2011-11-07T07:01:00.000+01:00

Per fi! Un mesdesprés d’instal·lar-me a la capital del Canadà he tingut l’oportunitat de veureun partit del Barça en directe! I ja m’ha costat Déu i ajuda! Havíem quedat perdinar amb uns amics i ja vaig haver de dir “mmm...a les 2pm fan el Barça i m’agradariaveure’l”... Tot soluciona’t dinant abans! Així que a l’hora en punt i amb lasamarreta que em van regalar els amics d' Èxit Blaugrana, ja a era a un pub delcostat de casa on m’havien dit que, si ho demanava, em posarien una pantalla ambel partit del Barça.

MaClaren's pub

Samarreta "Lady D"

La veritat és queera l' única persona del pub que estava mirant el partit del Barça! La resta degent mirava un partit de la NFL o algun altre esport...Seria per teles! Almenys n’hi havia 25! El problema del poc interès pel soccer, com es coneix aquí,és que podia veure el partit, però sense so... o més ben dit: amb el so delpartit de la NFL de fons sonant pels altaveus del local! Amb la qual cosa uspuc assegurar que es viu molt, però que molt menys, un partit! Em sentia estranya! De fet, tothom diu que ha estat un partidàs...i a mi no m’ha quedataquesta sensació! No perquè no ho hagi sigut, sinó perquè és com si no l’haguésviscut així...

Us deixo aquíalgunes fotos perquè veieu com ha estat l’experiència...

Mentre jo estavao intentava estar concentrada en el partit...el meu company de batalles, enJulio, estava per tot menys pel partit! ha , ha , ha ... Val a dir que ell és de Getafe,del Getafe i força del Madrid...amb la qual cosa prou ha fet venint aacompanyar-me! Ja m’ha deixat anar que algun dia haurem d’anar a veure unpartit del Madrid...i dic jo: caaaaaal???

Mentre en Julio es concentra en altres temes

La Cris mirant atentament el partit

Primeraexperiència de veure un partit de futbol a les 2pm i després de dinar... Alfinal hem acabat demanant un parell de cafès, cosa gens habitual en un pub d’aquestestil,no trobeu? La veritat és que no tenia estómac per res que no fos això! I ens hansortit ben barats per ser Canadà i no ser un Tim Hortons (cadena de cafeteriescanadenca...cafès a poc més de 1CAD...café que per altra banda no val res!!! Bé...com aquest de fet! hahaha)

En lloc de unes birres...cafè!

Les meves caresquan l’Athletic s’ha avançat a poc pel final...i l’alegria posterior per unempat que certament m’ha deixat un regust amarg...però que òbviament era moltimportant!

Pffffff!!!

Siiii!! Goool de Messi

Seguireminformant des de la corresponsalia del Canadà! :)

Infortunis del destí

2011-11-02T18:16:00.001+01:00

Aquest cap desetmana passat vaig tornar, només per 48h, a Barcelona i Campelles. El motiu:el casament del meu germà. Vaig estar molt temptada d’anar al Camp Nou eldissabte a la nit, però certament no era la millor idea tenint en compte lespoques hores en terres catalanes i els múltiples compromisos i coses que voliafer...Però bé! Que el meu post d’avui no anava per aquest camí!

De què voliaparlar avui? Doncs d’una cosa que em va cridar l’atenció tot llegint el diaride tornada al Canadà: les malalties que afecten dos jugadors del Milan. I no dos jugadors qualssevol, sinó dues figures rellevants del futbol italià:Gattuso i Cassano.

Certament resultaincreïble que els dos casos s’hagin donat en el mateix espai temporal i en elmateix equip. Si ja un cas així, per exemple nosaltres l’any passat amb l’Abi,deixa tocat un vestuari i a l’afició...imagina’t dos casos de cop i de larellevància i carisma de qui estem parlant! Ni que els haguessin llançat unmalefici pobra gent!

El cas de Gattusoal menys no presenta dubtes mèdics. El seu diagnòstic, després de múltiplesproves, és clar: l’afectació del 6è nervi cranial és el culpable que el jugador hi veiés borrós, doble o fins itot triple a través del seu ull esquerre. El que va començar com un problemaocular, que feia que de vegades veiéscom taques blanques, va acabar en un partit on el propi jugador es va adonar dela gravetat de tot plegat quan veia a Ibra a 3 posicions del camp diferents iva xocar amb Nesta perquè ni tan sols l’havia vist... A dia d’avui segueix untractament que ja l’ha fet millorar una mica -ha passat de veure-hi triple, aveure-hi doble...- però que no se sap si serà suficient i potser haurà d’acabar operant-se. Esperem que tingui sort iaixò no sigui la fi de la seva carrera...cosa que amb 33 anys i la incertesa del’evolució de la seva malaltia poso bastant en dubte.

I l’altre cas ésel de Cassano. Aquí sí que hi ha més que dubtes. El jugador es va sentirindisposat en tornar a Milà després delpartit contra la Roma de la setmana passada, arribant a l’hospital fins i totamb problemes de coordinació i dificultats per parlar amb normalitat. Desprésde diverses proves, al final se li va diagnosticar un ictus isquèmic cerebralque requerirà una intervenció de cardiologia. Com li passa a Gattuso, estaràuns mesos per determinar de baixa i es desconeix el seu futur com a jugadorprofessional.

Molts contratempsper a l’equip de Berlusconi, rival del Barça al seu grup de la Champions i ambuna plantilla si bé no curta, si que entrada en edat! Esperem que es recuperintots dos jugadors i que no vegin truncada la seva carrera professional.

Touré Yaya: no queden cracks així

2011-10-25T19:35:00.000+02:00

Ahir vanentrevistar al meu estimat Yaya Touré al “Primer Toc de Rac1” i després d’escoltar-lono podia fer altra cosa que compartir, pels qui no l’hagueu escoltat, elfragment de programa amb la seva entrevista.

Increïble el seunivell de català! Gran gran exemple de un tiu que va viure 3 anys(crec...corregiu-me si no és així) a Barcelona i és capaç de comunicar-se en elnostra idioma d’una manera més que correcta i més si tenim en compte que fa mésd’un any que va emigrar cap a Anglaterra! M’ha sorprès enormement que el tiu,estant a Manchester, llegeixi llibres en català i miri TV3 internacional! Comenta fins i tot que a la seva família diuenque són catalans! Jajaja! Visca!

Quina llàstimaque marxés! Ha estat un dels jugadors que més greu em va saber que ensdeixés...Quin gran record! Un crack com a jugador i immens com a persona! Nonomés per aquest detall, sinó per molts altres que va deixar quan era jugador del Barça...

El blog de la Cris ara s’escriu des d' Ottawa, capital del Canadà

2011-10-21T18:13:00.000+02:00

Ja ho vaigavançar fa uns mesos i per fi aquest és el meu primer post des de la capitaldel Canadà! Un post que s’ha fet esperar...i molt! I és que fa ja dues setmanesque estic vivint a Ottawa però encara no he acabat d’agafar una rutinad’horaris que em deixi prou temps lliure per escriure. De fet, he de dir quesóc una mala barcelonista! Per què? Doncs perquè des que sóc aquí que no hevist ni un partit del Barça!!! El cap de setmana passat perquè me’n vaig anar aToronto i no era pas una bona idea deixar de visitar la ciutat en la mevaprimera visita...i entre setmana m’és molt difícil veure els partits dechampions perquè m’enganxa a la oficina! I bé...la cosa no sembla que milloriaquest cap de setmana, ja que marxo a Montreal! Jajaja! Mare meva! He de posarremei a tanta desconnexió barcelonista! Això no ens ho podem permitir!!!

En fi, us he dedeixar! Que les obligacions em reclamen! Simplement volia treure el cap peraquí, saludar-vos i prometre que ben aviat el blog tornarà a funcionar a plerendiment!

PS. La foto queacompanya el post és del meu primer cap de setmana. La foto està feta en unparc als afores d'Ottawa. Gatineau Park, província del Quebec. Com podeu veurefeia una excel·lent temperatura!!! Ara ja no puc dir el mateix. La cosa jaronda els 10C – 13C...i només pot empitjorar, i molt...!

S’ha posat Guardiola en un jardí?

2011-09-27T01:39:00.000+02:00

Dissabte va serun dia de no parar! Des de les 7.45 del matí fins les 7 del dia després que emvaig tornar a posar al llit. Tot per diversió eh! Però jo que sempre esticpendent de tota l’actualitat, i que m’agrada tan seguir els pre i post partits,diguem que em vaig perdre un dia intens des del punt de vista informatiu. Iclar! Em llevo diumenge tardíssim i començo a llegir pertot arreu referènciesa unes declaracions de Guardiola que a mi personalment em van sorprendre. Noper les declaracions en sí, sinó pel moment de fer-les.

De tots ésconegut el continu “soroll” que envolta la relació Sandro – Guardiola. Uns etdiuen que la relació és pràcticament nul·la i estrictament professional...i d’altreset diuen tot el contrari, assegurant fins i tot que no sé quin dels dos és padrí d’algundels seus fills. Ai mira! No ho sé! La qüestió és que per una sèrie de gestos,el soroll sembla que es decanta cap a la primera opció, i paraules com les dedissabte passat són aprofitades per molts per encendre encara més al foc enaquest pati barcelonista on sembla que mai no es pot jugar a futbol en pau.

Per què prentanta volada tot plegat? Doncs perquè Guardiola és la figura que unifica, lafigura que genera consens i admiració de tot el Barcelonisme, la figura quetothom es disputa precisament per aquest poder que s’ha guanyat a pols...iesclar...declaracions com les del dissabte poden sonar com una bufetada a un Sandroque venia prou content de l’Assemblea de compromissaris.

La meva opinió? Nodiscuteixo les paraules de Guardiola i fins i tot hi puc estar d’acord. Al capi a la fi vénen a dir que s’hauria d’haver pensat més en la institució i a nobuscar una fractura social del Barcelonisme, evitant que una junta, que ha fetmolt pel club, es vegi ara en aquesta situació per unes pèrdues descomunals heretadesde la junta de Joan Gaspart. Entenc també que amb aquest gest busca donarsuport a la gent que va confiar en ell (cosa gens fàcil en aquell moment!), queara passen per un moment complicat i que a més a més la junta actual semblavoler restar valor al seu llegat, remarcant només els aspectes més foscos onegatius d’aquella etapa. I això és així. Jo personalment penso que em mirariael Sandro d’una altra manera, si tingués el valor de saber reconèixer les cosesque s’han fet bé abans. No passa res per fer-ho! Que van acabar fatal ambLaporta? Sí! Però crec que la seva figura tindria una percepció ben diferententre la massa social si fos capaç de fer-ho i fer-ho de manera honesta,deixant enrere certes rancúnies... No per donar mèrits al teu antecessor seràsmenys tu!

L’únic puntnegatiu que li donaria a Guardiola...el moment triat. Ara? Per què ara? El mésnormal no hagués estat fer-ho quan aquest fet es va votar a l’assemblea? M’imaginoque trist també ho estava en aquell moment, no? D’acord que és justament aquestasetmana quan teòricament la decisió de tirar endavant la denuncia tindrà efectesreals...però segueixo pensant que el moment escollit per posicionar-se no és elmés adequat.

Per últim...i comsempre passa em temes així...ja es parla que si la pregunta del periodistaestava pactada, que si Guardiola va dinar amb Cruyff i Laporta dijous passati que el van pressionar...va home, va!!!! Que parlem de Guardiola! Dubto moltque ningú pugui manipular d’aquesta manera el nostre entrenador. Vaja, emsorprendria infinitament...

I per cert! Que curiós que molts, que mataven perGuardiola fa unes setmanes, ara es refereixin a ell com un simple empleat delclub...

Avui NO estic contenta

2011-09-14T01:13:00.000+02:00

Se'm nota a la cara no?

Fa uns dies queus deia com n'estava de contenta per poder assistir a aquest partit de championsabans de marxar al Canadà...que m’havia caigut com un regal del cel. Doncs bé:quin regal més enverinat! De veritat! He tornat a casa de mal humor! Feiadies...què dic dies? Feia mesos que no veia un Barça amb tantes imperfeccions! I ésmolt injust que digui això, molt! Però el cert és que avui el Milan o nosaltres solets hem fet eixiraspectes d’aquest equip que crèiem esborrats o que ni existien en el nostre equip. Emrefereixo a:

- Falta total de mobilitata dalt (aquí el Milan hi té molt de mèrit...estaven excel·lentment bencol·locats al camp)

- Errades en lespassades (moltes!)

- Errades d’atenció/ concentració

- Falta deprofunditat

- Mala transicióentre defensa i atac

- Jugadors enposicions que d’entrada no són les seves i que avui han vist compromesa la seva actuació,mentre altres vegades se n'havien sortit millor (llegeixi's Busquets perexemple)

-Etc.

La veritat és queprefereixo no pensar-hi més i deixo la feina de detectar els errors al Pep ial seu despatxet del soterrani... Només tancaré aquesta crítica dient quepensava que s’hauria après de l'empat a Anoeta de dissabte passat, on certamentla imatge final no va ser gens bona, amb l’equip nerviós, desordenat...Esperemque ara si! Ep! I preocupant tanta lesió muscular...ara qui cau és Iniesta per4 setmanes... Ànims Andrés!

I com que no totha estat negatiu, penso que és bo destacar les coses positives com:

- La tornada dePuyol

- Els gols dePedro i Villa, que tots dos, especialment Villa, necessitaven

- El bon paper d’Abidal...quetan aviat te’l pots trobar a la defensa, com atacant com el que més...elproblema és que massa vegades quan ha arribat a dalt no sabia què fer ni a quipassar-la perquè no hi havia ningú!

- La certesa que aquest equip aprendrà dels errors i se’n sabrà sortir. A més a més, comdeia ara en Martí Perarnau, el Barça sempre comença regular els campionats iarriba com cal als moments clau. Altres equips duen una preparació diferent iaixò òbviament també es nota al camp. Per tant, siguem optimistes! Ens hem entrebancatperò ens aixecarem! Que ningú no ho dubti!

Alguns comentaris sobre l’entrevista de Sandro Rosell a La Vanguardia

2011-09-04T12:15:00.000+02:00

Com cada diumengeque sóc a Barcelona, m’agrada anar a esmorzar a un petit bar italià que hi hadavant de casa. Com sol passar a molts bars, només hi ha un exemplar del diarii com qui diu anem a bufetades per veure qui se’l fa seu per una estona! Doncsbé, avui quan he arribat, La Vanguardia ja estava agafada per una parella queesmorzava i llegia en silenci...un amb LV i l’altre amb el suplement “Dinero”.He pensat: sembla que ja fa estona que hi són, potser d’aquí una estona quedaràlliure el diari...doncs no!!! Quan un ha acabat, s’han intercanviat cadaexemplar i jo m’he quedat amb cara de tonta! Em fot negra que algú monopolitziel diari d’aquesta manera! Però en fi...deixo aquest tema (que donaria per unpost sencer!) per centrar-me en la motivació d’aquesta nova entrada al Blog dela Cris.

Donat que llegirla edició impresa de LV ha estat missió impossible, quan he tornat a casa, hedecidit fer un cop d’ull a l’edició digital. Sorpresa! Entrevisten al Sandro.Anem a veure què diu. Doncs bé...no portava ni 1 minut llegint que he pensat!Al blog que vas! Jajaja! I aquí us deixo alguns fragments de l’entrevista i elsmeus comentaris espontanis segons anava llegint...

1. A la pregunta de si no li sembla molt arriscatvotar a l’assemblea de compromissaris el tema de Qatar... (copio literal dewww.lavanguardia.com)

“Sí que es un riesgo, pero ya buscaríamos alternativas.Tendríamos que replantear el tamaño de este club, pero si eso es lo que quiereel socio, bienvenido sea. El Barça sería sostenible pero con otra dimensión. Nopodría seguir manteniendo todo lo que tiene: mejor plantilla del mundo, mejortécnico del mundo, club polideportivo más grande del mundo, fútbol formativodonde más se invierte en el mundo, solidaridad con la Fundación, y los rivalestendrían más ventajas. Seríamos más pequeños.”

El meu pensament:Ja comença la tasca de “manipulació” del vot, de posar la por al cos als socis,d’amenaçar dient que no es podria mantenir a l’actual plantilla, deixantentreveure que potser caldria vendre alguna estrella...perquè desenganya't ! Llegint això és el que tots entenem i el que busca ell! Fatal! Les coses no sónni blanques ni negres! A veure si ara el Barça té la dimensió que té per QatarFundation! No fotis, Sandro! El club que està més de moda actualment, admiratarreu, podria aconseguir altres patrocinadors o altres formes de patrocini! Elproblema és que MAI se’ns ha presentat als socis res que no sigui Qatar i se’nsvol vendre que aquest acord és el millor del món..mmm...ho podem dubtar otampoc?

2. Qüestionatsobre el caire polític del acord amb Qatar

“Qatar eslo que es. Sabemos lo que es. Es un país dentro de Oriente Medio, precisamenteel que está reclamando la ayuda del mundo occidental para abrirse más. Nosotrospodemos ayudarles en ese camino hacia un futuro democrático.”

El meu pensament: vols dir que tu saps o vols saber el que és Qatar? Que nosaltres els ajudarem aser més democràtics? WHAT?

3. A la preguntade si existeix alguna altra marca que pagui més

“No. Hoy es elrécord mundial de patrocinio en el deporte, y hoy no hay nadie que pague más.”

El meu pensament: Segur?????????!!!! No sé on llegia l’altre dia que el Manchester United haviaaconseguit un patrocinador per a la seva samarreta d’entrenament (!!) que lipagava més de 11 milions a l’any, que sumats al patrocini de la seva samarreta(23 milions crec) li reporta molt més del 30 milions que paga Qatar Fundational Barça...i sense cap desgast per a la imatge del club! Per tant, abans deparlar amb aquesta rotunditat, potser que investiguem una mica i mirem mésenllà del que ens interessa fer veure.

4. La sevarelació amb el boixos nois i el tema bengales a Monaco. Copio només el fragmentde la resposta que més m’ha “impactat”

“Primero el Barça no puede controlar y no tiene medios paracontrolar el acceso de sus aficionados en campos que no sea el propio.”

El meu pensament: no siguem ingenus! El club no potcontrolar l’accés a altres camps, però és el club qui reparteix les entrades isap perfectament quins socis han estat agraciats! D’acord que tu després nosaps si aquesta entrada serà cedida, revenuda o què... però certs mecanismes decontrol hi ha, i si ens posem tontos fins i tot podries establir certsmecanismes per garantir que a qui li toqui l’entrada sigui ell i només ell quila utilitzi.

I seguint amb eltema bengales.... diu: “Es verdad que hubo cuatro bengalas” Sandro! Quatre??!!! Però si hi havia unfum que no es veia res!!! Per un instant m’ha recordat a la frase del Rajoysobre la catàstrofe del Prestige “son solo unos hilitos...”

I per acabar...també m’ha fet gràcia el peu de la foto que surt a l’entrevista: Rosell,detrás de una portería, no quiso cruzar el límite del campo: "Eso estáreservado para los futbolistas"…ai mira….caaaaaal????

En definitiva idesprés de llegir l’entrevista penso que res és casualitat i en aquest cas moltmenys. Ja m’enteneu no?

Irrepetibles!

2011-08-30T01:23:00.004+02:00

Fa ben poca estona que he arribat del Camp Nou...quina delícia de partit!!! Com hem gaudit!!! I jo per partida doble després de tant de temps sense trepitjar el Camp Nou...i pensant també que en gaudiré tan sols un mes més! Amb l’equipàs que tenim!!! Amb la temporada que ens espera!!!

Tinc pensaments desordenats i inconnexos , així que crec que avui anirem per punts! Som-hi!

- No sé perquè dubto d’aquest equip. Així mateix ho dic! Porto tot el dia amb la dèria : ull amb el Villareal que és un gran equip, verge santa quines baixes que tenim en defensa, mira que anem justos de preparació...doncs nois! Perdoneu-me per dubtar de la vostra capacitat! Sou irrepetibles!

- Cesc: des del primer dia que va arribar que dic que m’ha de demostrar que és un encert recuperar-lo. Doncs 3 partits i podem dir que ja em té convençuda. Ara m' adono que segurament tenia una perspectiva esbiaixada d’ell i del seu joc. Penso que si a l’Arsenal ha estat un jugador clau, al Barça també ho serà i que aquí creixerà encara més. I que jo ho vegi, crack!

- Thiago. Aquest ja em té convençuda des de fa mesos! M’ha encantat que marqués, però encara m’ha agradat més el context en què s’ha donat el seu gol: inicia la conducció des de la línea de ¾, segueix i segueix endavant, s’acosta a la porteria amb força companys situats en millor posició que ell per marcar, se’l miren com dient “però passa-laaaaaa”, s’escola un rum-rum creixent a l' estadi en el mateix sentit i pam! Gol! Quin riure! I quin gol! Un altre crack aquest!

- 3-4-3 o digues-me agosarat: Molt i molt bé Pep! Cal anar variant la manera com juguem, innovar, evitar ser previsibles. Altres vegades ho hem intentat i no ens ha sortit tant bé. Avui ho hem brodat!

- Baixes en defensa: tinc la sensació que patirem aquest any en la línia defensiva. Patir en el sentit que potser anirem curts d’efectius. No obstant, i com diu Martí Perarnau, en aquest equip els primers defenses són els del davant. I mare meva quina davantera tenim..i sobretot, amb quina implicació. Avui he vist una gran tasca de pressió de tot l’equip. Sense això un 3-4-3 no seria tan efectiu com ha estat.

- Villa. Per aquest pateixo...però no perquè jo en dubti, sinó perquè em fa por que la gent no li reconegui el sacrifici que fa per l’equip. El tiu juga enganxat a la banda i manté la posició que li assigna el seu entrenador de manera exemplar. Un altre ja s’estaria queixant per fer una tasca que no encaixa en el seu perfil nat. Però ell no! No sé si ho he escrit aquí, però penso que Villa farà un gran any. Molt millor que l’any passat.

- Messi. Crec que sobren les paraules. Sempre hi és, sempre ho fa tot tan fàcil, sempre amb aquesta cara de trapella...etern!

- Mascherano & Keita...o las niñitas de Pep: m’ha fet molt riure la frase! Que ningú toqui aquest parell perquè són les meves nenes, uns solets de jugadors. Penso que detalls com aquest fan de Guardiola un tiu autèntic i que transmeten la complicitat que es viu en aquest equip. Ei! I molt d’acord amb Pep! El jefecito està immens com a central ( i això que ell era migcampista...) i en Keite no sé com s’ho fa però el veig a tot arreu...és com si abarqués tot el camp.

Hem començat molt forts!!! I que duri!!! Aquesta temporada, també, gaudirem!

Un bon regal de Champions abans de marxar

2011-08-26T01:35:00.000+02:00

Abans de marxar? Mmmm...ara me’n adono que us he tingut del tot desinformats! Per a la família i amics que segueixen el meu blog, no us descobreixo res...A la resta si! Com ja sabeu, vaig estar 6 mesos a Madrid fent un màster i el pas següent era anar a treballar durant 1 any a un destí internacional. Doncs bé, ara aquest destí ja té nom...i es diu Ottawa, Canadá. No amago que inicialment no em va fer massa gràcia, doncs no estava entre els destins que havia demanat...Però tot a la vida té el seu cantó positiu i de ben segur que també hi serà a la meva estada canadenca! N’estareu informats! No patiu! ;)

I ara que ja esteu posats en situació, entendreu millor perquè dic això del regal de Champions! Com ja sabeu, aquesta tarda hi ha hagut el sorteig i hem quedat emparellats amb el Milan, Bate Borisov i Viktoria Pilsen. I quina ha estat de les primeres coses que he pensat? Òbviament: contra quin equip jugarem el primer partit al Camp Nou. Quina alegria quan m’han fet saber que seria amb el Milan! M’ho he pres com un petit regalet de Champions abans de la meva partida! Seré al Camp Nou per veure el millor dels 3 enfrontaments a casa! Que bé!

I dit això? Què en penseu del sorteig? Grup assequible per nosaltres amb el morbo de veure tornar a Ibra al Camp Nou...grup també assequible pel Madrid (encara que potser menys que el nostre? I escolta! Quin iman amb el Lió!), un pelet més complicat pel Valencia i tremendisim el que li ha tocat al Vila-real...

A veure què passa! Ho anirem comentant com sempre al Blog de la Cris! Com comentarem també el partit de demà de Supercopa d’Europa! Tan debò tinguem sort i la puguem tornar a aixecar! Força Barçaaa!!!

El Madrid perd estil

2011-08-15T12:47:00.002+02:00

Fa 5 anys, un estiu a Nova York, un company de classe em deia que preferia el Real Madrid perquè els seus jugadors eren més guapos....Si! Heu llegit bé! Típic comentari que tothom atribuiria a una noia, i me’l va fer un turc...Òbviament, uns podeu imaginar qui li vaig ben rebatre tot això! Bona una jo!

Doncs bé, fora conyes, és cert que sovint es diu que el Madrid té jugadors més guapos, tot emmarcat en una excel·lent política de marketing per projectar-se al món com un equip bo, que a sobre té uns jugadors que transmeten estil...Això segueix sent cert? Analitzem-ho siusplau! Això em demana el cos des del partit d’ahir on vaig veure certs estilismes que feien fredar!

I és que s’han acabat les èpoques de Beckhams de la vida on tot era glamour...Potser es pensen que el suplent de tot això és CR7? Que Déu em perdoni! Però si és un gitanàs engominat de roba cenyida! No conec a cap noia que el trobi atractiu...al contrari! De fet diria, que l’únic a qui trobo guapo de veritat és Casillas, tiu molt allunyat del divisme que acompanya alguns dels seus companys...

Però bé! Al què anàvem! Després de veure el partit d’ahir, he volgut recopilar pels seguidors d’aquest blog, les proves que demostren que el Real Madrid ha perdut nivell en temes de estil i bellesa dels seus integrants! Quina feina el departament de marketing per fer bones promos amb això! jajajaja

- Coentrao: metxes sense fronteres o esa loca mal teñida!

- Callejón: com convertir-se en un multi usos que et pot servir per escombra si el gires del revés

- Özil: com representar la viva imatge de cara de peix bullit! I no només ho dic pel seu semblant amb Nemo eh...

- Sergio Ramos: como creerse la guapa del barrio y ser más hortera y ordinaria que la Esteban

- Marcelo: rizos descontrolados y cuerpo blandiblue…m’imagino que li mola el rotllo Jackson 5

- Benzemá: la viva estampa de quinqui de extraradi…vaja, veure el seu doble als saquejos de les afores de Londres no hauria estat una sorpresa

- Pepe: uff! Mama por!

- Drenthe: jaja! Amb aquest no hi pensàveu eh...jajaja! Doncs que jo sàpiga a dia d’avui és jugador del RM...aquest no és que sigui lleig a matar...però és tan curt que ho amaneix tot! jaja

I clar... si compares això amb els guapos del Barça...hosti! Si fins i tot Messi està guapíssim des de que es va tallar el cabell! Jajjaa

PS. Això és només una petita selecció

Com diria un...No hace falta dicir nada más

Que se’l quedin!

2011-08-05T13:47:00.000+02:00

Aquest és l’estiu dels fitxatges que s’eternitzen. Primer va ser el d’Alexis...i ara...bé, crec que no cal ni que digui a qui em refereixo...Com no saber-ho si portem no sé quants estius amb la mateixa cançó?!

Llegeixo ara que l’Arsenal ha rebutjat la última oferta del Barça de 29M fixes + 6M variables + 3M que posa Cesc...per tant 38M€ per un jugador sortit de la nostra pedrera (i de quina manera...), que no fa tant va renovar amb el seu club actual (Ole tu!) i amb més nom a la lliga anglesa que el que li donem aquí... Com vaig llegir fa temps “Cesc necessita més al Barça, que el què el Barça el necessita a ell”. Quina santa veritat! Al final em dóna la sensació que estem perdent el cap! És com quan un noi t’agrada molt i no et fa cas: acabes idealitzant-lo i fent més d’una tonteria...per després adonar-te’n que no valia la pena. Estem fent el mateix? Realment és una prioritat? Segur? Seguríssim de la vida Pep?

Jo personalment ja n’estic cansada d’aquest tema i penso que llegir aquesta última noticia després de una setmana on semblava que l’Arsenal ja es resignava a perdre’l, ha estat la gota que ha fet vessar el vas. De debò: que se’l confitin amb patates! Que se’l quedin i que vegin el què és tenir a un jugador, ara si, descontent. Potser ja seria hora que en Cesc obrís els ulls amb el seu adorat Wenger i veiés que porta anys on no ha fet més que manipular-lo! I quin joc de manipulació més car...només cal que mirem els trofeus que ha guanyat el Barça i els que ha guanyat l’Arsenal....

En fi...després d’això crec que el Barça s’hauria de plantejar molt bé la situació, ja no només pensant en les arques del club, sinó també en el propi jugador. Podrà Cesc superar la gran paret que ja s’ha creat entre ell i l’afició? Vull dir...si després de tot acaba venint i paguem una morterada, se li exigirà tant a Cesc i de una manera tan immediata, que no sé jo si podrà complir amb les expectatives...de fet, no sé ni si tindrà oportunitats contínues veient els jugadors que té per davant i el gran Thiago, jugador que il·lusiona, i molt, a l’afició...

Actituds lamentables

2011-08-02T01:45:00.001+02:00

Passo de no publicar assíduament a no deixar-vos respirar eh! Però és que quan he vist el següent vídeo m’he indignat de tal manera, que no he pogut evitar córrer cap al meu ordinador!

Però què és això???? Qui es creu que és el seleccionador sub19 per anar com un esperitat cap al pobre Muñiz i treure-li d’aquesta manera la bandera d'Astúries??? Què es pensa? Que vivim en una dictadura de pensament unificat on un no pot fer ostentació de la bandera de la seva terra i ha de lluir la d’Espanya per ser correcte? Però de què anem? És que em sembla del tot intolerable, una vergonya, un escàndol! I el més fort de tot és que acabo d'entrar a la web de tots els diaris i ningú se’n fa ressò!!!! Me’n he assabentat de tot per les xarxes socials, on hi ha moltíssima gent escandalitzada per les imatges...no n’hi ha per menys!

No voldria acabar sense fer un parell de reflexions:

- Què hagués passat si això ho fa amb un jugador català lluint la bandera de Catalunya? Sincerament crec que estaria més de mitja Espanya aplaudint l’acció i pujant als altars a aquest home per haver tingut els pebrots de fer-ho...que trist!

- Què hagués passat si en comptes de fer això a una criatura de 18 anys, vas i li fas a tot un jugador com Villa? Mmmm...probablement no s’hauria quedat quiet com un estaquirot com ha fet aquest pobre, que no sabia ni com havia d’actuar...Que desgraciat aquest home! Espero que s’actuï amb contundència davant d’una actitud així, que transmet de tot, menys els valors adequats al jovent..

Bojan o com les emocions no ens deixen veure la realitat

2011-08-01T01:20:00.000+02:00

Fa poc més d'una setmana que Bojan ha abandonat el club direcció Roma i encara em trobo gairebé cada dia discutint amb algú sobre la idoneïtat o no de la seva sortida. Vagi per endavant que per mi ha estat un encert que deixi la disciplina blaugrana, ni que sigui momentàniament. Per què? Doncs perquè ni el club estava a gust amb el seu rendiment (jo tampoc!) ni ell semblava trobar el seu lloc aquí.

Reconec que jo vaig ser de les persones que va estar entusiasmada amb el nivell que va mostrar quan va debutar amb Rijkaard...nivell que fins i tot va semblar molestar algunes estrelles com Deco, irritat en comprovar com un adolescent de la casa s’enduia carretades d’elogis i portades. De fet, es comenta que aquell primer any va ser molt difícil i psicològicament molt desgastant per a Bojan, el qual va entrar a formar part d’un vestuari ple d’egos mal gestionats que no veien amb bons ulls la seva eclosió. Ens vam precipitar tots? Sincerament crec que sí. Se li va donar més responsabilitat de la que podia i li tocava assumir per edat, se’l va exposar de manera excessiva i potser l’entrenador no va tenir la mà dreta que mostra l’entrenador actual per tal que la seva integració al vestuari fos la que havia de ser. Potser també ens vam passar tots pensant que per fi teníem un 9 de la casa com Déu mana...Bojan era i en certa manera encara és una criatura!

Després de Rijkaard va venir Guardiola i potser, equivocadament, va pensar que tindria un paper més protagonista: noi de la casa, bon xaval, amb un excel·lent historial a les categories inferiors del club...Tot indicava que complia el perfil per a ser ben valorat per Guardiola...doncs no! Lluny de veure complertes les seves expectatives, Bojan ha estat un jugador de pas discret en l’era daurada guardioliana...Des de fora costa bastant saber el perquè de tot plegat, però al menys a mi va ser un jugador que em va acabar exasperant! Inicialment el defensava com la que més...segurament pel record que tenia del seu primer any al primer equip, però també reconec que ho feia pel fet de ser català, de casa i amb cara de no haver trencat un plat. Em sap greu ser tan explícita i fins i tot cruel dient això...però és així! Crec que molts s’han encegat amb ell per aquests motius i són incapaços de veure la realitat. Bojan ha estat un jugador de moments. Mai no ha estat un jugador constant en l’excel·lència...i quan semblava que anava a entrar en aquesta dinàmica...pam! Lesió al canto! Poca fortuna...potser si! Però també és cert que massa vegades he tingut la sensació que els minuts que se li donaven no els aprofitava com calia...sí! Massa vegades he tingut la sensació que ha sortit al camp faltat d’ambició. I això, en un noi de la seva edat, no es pot permetre. Desconec si aquest és un dels motius pels quals Guardiola va deixar de confiar en ell, però que no em vingui ningú a dir-me que s’ha estat injust amb ell perquè no se li han donat prou oportunitats. Perdó? No recordo cap jugador de la casa que n’hagi tingut tantes! Ho dic absolutament convençuda! Potser ens caldria analitzar detalladament el procés, segurament prematur, que es va seguir amb ell...potser és el propi club que l’ha engolit...no dic que no! Però considero injustes algunes de les seves referències a en Pep en la roda de premsa del seu comiat..Més autocrítica Bojan...que ja en va fer eh! Però penso que potser li falta fer-ne més i adonar-se que res no hagués canviat per jugar un trist minut de la final de la Champions...encara s’ho hagués agafat malament! Com un greuge...

En definitiva, penso que la solució que s’ha buscat és bona per a tothom: ell marxa de la mà de Luis Enrique, que el coneix i que segurament buscarà jugar amb una filosofia semblant al Barça...i sobretot: marxa a un club que a priori li pot donar els minuts que aquí no tindria. I el Barça? Doncs es desprèn d’un jugador que no convencia, que vivia frustrat i que segurament no tenia la millor actitud que s’ha de tenir dins d’un vestuari amb una plantilla curta (en tenim pocs i els volem tots motivats!)...i es guarda l'oportunitat de recuperar-lo d’aquí a dos anys! No em sembla malament!

PS. Potser això no toca ara...però m’ha semblat molt significatiu el fet que Gerard Piqué no estigués a la roda de premsa del comiat de Bojan. Per què menciono al Geri i no a altres jugadors que tampoc hi eren? Doncs perquè pel que sé, al menys abans eren molt bons amics...i em va sorprendre enormement que ni hi fos, ni fos capaç de dedicar-li un trist tweet de comiat i bons desitjos! Gairebé 24 hores li va costar a en Piquebauer tenir el gest...gest que intueixo va venir derivat pel munt de tweets i comentaris al FB de gent, com jo, que es preguntaven i li reclamaven que el tingués...al final el va fer tard i faltat de qualsevol sentiment...fals en definitiva! I jo em pregunto: què ha passat entre aquest parell???

La inteligencia en el futbol

2011-06-13T00:02:00.000+02:00

Tal i com vaig avançar en el meu últim post, el Blog de la Cris compta avui amb una col·laboració especial. Es tracta del Mariano, antic company de feina que ara es troba treballant en un projecte a Argelia i amb qui vaig estar parlant força després de la final de la Champions. Em va semblar molt interessant el què em comentava sobre el què es deia internacionalment sobre l’equip. I d’aquí aquest article! Sense més preàmbuls, us deixo amb el seu article! Gràcies Mariano!

-------------------------------------------------------------------------------------

Cris me ha pedido una colaboración para su blog, enfocada en lo que se ha comentado en los medios extranjeros acerca de la final de la Champions.

Como seguramente todos ya habéis leído, el Barça ha recibido un aluvión de elogios en todos los países, tanto en la prensa generalista como en la deportiva.

El mejor equipo del mundo, el mejor equipo de todos los tiempos, magistral, brillante, y otros adjetivos parecidos se han leído en todos los medios.

Por tanto, no voy a repetir lo que ya es archiconocido. Sin embargo, la espectacularidad de los titulares periodísticos impide, a veces, valorar en toda su magnitud las opiniones de quiénes son los que realmente saben del “negocio”, que quedan en un segundo plano a pasan desapercibidas para la mayoría de la gente.

Así, por ejemplo, ha habido opiniones de entrenadores como Marcello Lippi, ex seleccionador italiano y ex entrenador de la Juventus; Arsène Wenger, entrenador del Arsenal y comentarista en la retransmisión de la final, en la televisión francesa; Joachim Löw, seleccionador alemán; y de ex jugadores como Ronald Koeman o Gary Lineker (ex barcelonistas) que han puesto de manifiesto aspectos que, normalmente, los cronistas deportivos “normales” no valoran o no perciben.

Entre todas estas opiniones de “gente que sabe”, yo me quedo, porque estoy absolutamente de acuerdo con ello, con lo que le oí en directo a Arsène Wenger durante la retransmisión del partido en TF1, y que después leí en declaraciones de Marcello Lipp: el Barça es capaz de desarrollar este futbol que ha deslumbrado a todos por varias razones: un equipo ya conjuntado, un sistema o estilo de juego que lleva ya muchos años implantado, un entrenador que ha sido un brillante exponente de ese estilo, tener a Messi en sus filas, etc., pero, sobre todo, porque el Barça tiene jugadores que, más allá de su gran calidad técnica, son inteligentes, especialmente en la “sala de máquinas”, donde se crea el juego y se toman decisiones sobre el ritmo que hay que imprimir, las variantes que conviene adoptar; etc. Allí es donde se marca la diferencia, y allí es donde brillan jugadores como Xavi, Iniesta y Busquets, éste último todavía poco valorado por el gran público pero cuya importancia en el sistema de juego del Barça hace ya tiempo que viene siendo destacada por los técnicos (y sobre esto, si quiere, Cris puede añadir algún comentario que yo, por pudor, obvio hacer). Y, además, esa inteligencia supra futbolística la tiene también, en alto grado, el entrenador del equipo, que ya mostraba en su etapa de jugador.

Y esto de los jugadores inteligentes, que debe entenderse como “personas inteligentes que juegan al futbol profesionalmente”, como otras se dedican a otras profesiones u oficios, es algo que no se suele destacar porque existe, en general, una cultura deportiva que exalta casi exclusivamente la espectacularidad de los aspectos más evidentes.

Para mí, por ejemplo, Cristiano Ronaldo es un grandísimo jugador, pero no me parece que sea excesivamente inteligente. Si se habla de los 4 mejores jugadores de todos los tiempos, para mi Di Stefano y Cruyff fueron ejemplos de tipos inteligentes que jugaban maravillosamente al futbol; en cambio, Pelé y Maradona fueron grandísimos jugadores, dotados de una especial “inteligencia/habilidad futbolística”, que es algo casi innato, pero que es diferente.

Otros grandes ejemplos de tipos-inteligentes-que-jugaban-al-futbol fueron Platini, Beckenbauer, Sócrates, Tostao… Ejemplos de la otra categoría abundan más y seguro que vosotros recordáis o tenéis en mente a varios.

Ja la tenim aquí! La 4rta!

2011-06-02T02:00:00.000+02:00

Wembley! Quina experiència! On tot va començar amb aquell gol de Koeman, santuari barcelonista que no ens podíem deixar perdre!!! I Déu ni do quin homenatge al Dream Team que els hi vem fer! Quin partidàs! Potser la millor final Europea del Barça de tota la història? Al menys jo no recordo final igual, amb aquest domini! Ufff! Quin orgull més gran!

El blog de la Cris va ser allà! La primera final de la meva vida!!! La veritat és que estic vivint un any ben diferent del que ha vingut sent la meva vida en els últims anys...canvi de ciutat, de vida...i sembla que de sort! Doncs fins aquest any mai havia tingut la sort en els sorteigs que estic tenint! Tot i que he de dir que bona culpa d’això la té el ja mencionat aquí Compromissari Mediàtic! El Gran Roger que va fer de capità de l’expedició a Wembley que veieu a continuació!

La veritat és que ens ho vem passar molt bé! I fins i tot vaig tenir temps de retrobar-me a Londres amb amics com l’Alexandros d’Atenes i el Niels, que ara viu a Londres mentre fa el seu doctorat! També vaig coincidir amb algun amic de la Universitat que no veia des de feia anys i fins i tot amb un veí de butaca al Camp Nou! Londres era Blaugrana! Des de que vaig aterrar-hi dissabte al matí fins que vaig marxar 24h després, que només feia que veure gent amb la samarreta del Barça! :-)

I què us haig de dir? Vaig tornar cansadíssima! Faltada d’hores de son i mig constipada del fred londinenc...però tan feliç! Tan contenta d’haver presenciat una final així!!! I això que a diferència d’altres vegades no tenia un sentiment intens de que guanyaríem...no sé perquè estava excessivament tranqui-la abans de la final! Fins i tot em feia por estar-ho tant...ja sabeu lo supersticiosa que sóc! Jajaja! Però tenia molts factors que em feien pensar que tot i aquesta falta de “feelings”, guanyaríem! I és que vaig complir els rituals necessaris perquè això es donés: pantalons de la sort, les mateixes sabates i jaqueta que al Bernabéu (semis de Champions), el mateix pentinat...i una cançó motivadora! Si! Tenia una cançó de les que jo anomeno “energètica”, que et donen un no sé què que només dura uns dies, però aquells dies és “la cançó”! Sembla que va funcionar oi?

Per acabar us deixo aquí altres fotos fetes pel Roger. Les que vaig fer jo no són tan bones!

I vosaltres? Com vau viure la final?

PS: es preparen sorpreses al Blog de la Cris! D’aquí poquet una col·laboració que em fa molta il·lusió! Stay tunned!

A poques hores de Wembley!!!

2011-05-26T12:54:00.001+02:00

Quina setmana més llarga! Fins ahir estava d’optatives, amb un horari molt intèns, i gairebé que no havia tingut temps de centrar-me en la final de la Champions! I de fet encara no m’ho puc permetre del tot...tinc examens el dilluns després de la final, i hauré de fer un mini sprint fins dissabte que agafo el vol al matí!!! Quina vida! No hi ha descans mentre duri aquest màster!

Per sort, l’amic volcà islandés ha deixat de fer de les seves, i si res no canvia, podrem volar amb normalitat! Menys mal! Perquè sinó ja em veia marxant de Madrid precipitadament divendres al matí per ser a temps d’unir-me a l’expedició / Pla B organitzat pel Compromisari Mediàtic Roger, el qual portava 3 dies sense dormir buscant alternatives per arribar a Londres ni que fos nedant! Jajaja

Esteu nerviosos vosaltres? Feu alguna cosa especial en aquests dies previs al partit? M’agradaria que ho compartísim aquí! Com sabeu, sóc una persona bastant supresticiosa i ja començo a tramar / preparar les coses que penso que em porten sort...a mi i al Barça vaja! Tan debó funcioni!!! ;-)

Per últim, us deixo aquí un link perquè veieu el que veuré des de el meu seient a l’estadi de wembley! Que xulo eh!!!

#AcampadaSol #Spanishrevolution

2011-05-22T00:41:00.000+02:00

Avui el blog de la Cris canvia de temàtica per tocar un tema que he pogut viure de primera mà i que considero històric.

Fins avui tenia la percepció de que era una protesta d’indignats amb la classe política, de falta de confiança i una mica també d’esperança davant una situació de crisis que sembla no tocar fi. Des del primer moment em va semblar molt bé la manera com es va fer: concentració però sense disturbis. Un exemple per a tothom! A més a més la primera manifestació d’aquest estil i rellevància generada via internet i xarxes social!

Doncs bé, la meva visió de la situació es quedava en això, en aspectes generals que més o menys podia seguir per al premsa i per internet. Però avui que tenia una mica de temps lliure he decidit acostar-me a #AcampadaSol i he quedat gratament sorpresa!

1. Cooperació: tothom disposat a ajudar. Gent que anava donant voltes per la plaça oferint aigua a la gent per combatre la solana que queia, altres oferint protecció solar, etc.

2. Criada al civisme: que res espatlli tot el que em construït. No converteixis això en un “botellón”. I així s’ha respectat

3. Grups de treball organitzats per a discutir temes de diferents tipologies (economia, social, medi ambient, política, etc.)

4. Bústies on tothom podia dipositar les seves suggerencies

5. Punts d’informació per a la premsa i zones on podies llegir a diferents diaris de tot el món, el que es deia sobre #acampadaSol

6. Tothom té veu: quedaven pocs espais buits a les parets, entrada del metro, etc. on no hi hagués qualsevol mena de cartell enganxat per ciutadans que passaven per allà o que directament fan mitja vida a la Plaza del Sol. Alguns molts ocurrents!

7. Moviment transversal: allà t’hi podies trobar des de gent jove, fins a gent gran i nens petits. I ull! No només d’aquí, sinó també d’altres països donant suport!

En definitiva! He tornat a casa amb una gran sensació d’orgull!!! Esperem que hi hagi una reacció davant d’una protesta d’aquestes característiques que ja s’ha extès per tot Espanya i que té pinta que farà via cap a altres països Europeus.

Fotos fetes per Cristina Dordas

Just want to say: I'll be there!!!

2011-05-11T00:40:00.001+02:00

El blog de la Cris va de bòlit...però tornarà amb força!

2011-05-09T00:39:00.001+02:00

Així és! Porto 15 dies de bojos! I és que coincidint amb els 4 clàssics (gràcies a Déu que ja ha passat aquesta bogeria!) he estat d’exàmens del Màster...si! Aquest màster que m’està portant pel camí de l’amargura! Més que per dificultat, per la concentració de tanta matèria i treballs en tan poc espai de temps...esperem que el que vingui després faci que tot això hagi valgut la pena! Així que les meves disculpes per no actualitzar tan com m’hauria agradat! I mira que de coses n’han passat...potser fins i tot massa coses fora del què és estricament futbol...

Entre les coses que han passat, i com ja sabíeu pel meu últim post, vaig tenir la sort de viure en directa al Bernabéu l’anada de les semifinals de la Champions contra el Madrid!!! Mare meva! Mai hi havia estat i he de dir que va ser espectacular! Mai a la meva vida havia animat tant, cantat tant...si fins i tot se’ns sentia més a nosaltres que a l’afició local!!! De veritat, quina passada ser-hi, celebrar amb una eufòria desmesurada els gols de Messi en territori enemic però amb la tranquil·litat de fer-ho rodejada de gent del Barça...tot plegat em quedarà sempre en la memòria i podríem dir que he vist complert un somni!

Us deixo aquí un parell de fotos: una amb el compromissari mediàtic (ell té alguna foto millor que ja us la penjaré quan la tingui!) i una auto-foto que reflexa lo bé que ho vaig passar!

Com les paraules d’algú poden canviar un estat d’ànim

2011-04-27T01:45:00.000+02:00

No m’extedré massa perquè és molt tard i a aquestes hores ja no deu quedar cap persona en aquest país que no hagi vist i/o escoltat la roda de premsa de Guardiola. No obstant, si ets dels que“baixa de l’hort” aquí et deixo el link per veure-la íntegra: Roda de premsa Guardiola 26/04/2011

Crec que és molt necessari invertir-hi els 25 minuts que dura la roda de premsa i no quedar-se només amb 3 minuts que circulen per Youtube. El missatge global és massa memorable, massa bo per quedar reduït a 3 simples minuts! Guardiola ha estat immens de la A la Z! Potser ja ho he dit massa vegades això, però és que és un constant la seva superació en comunicació, en motivació, en generació d’orgull infinit de una culerada que adora a Pep Guardiola. De veritat ho dic: algun dia se’n anirà. Aquell dia plorarem tots! Ho entendrem, però serà molt difícil que algú pugui assumir el rol d’entrenador brillant, portaveu, President i m’atreviria a dir de psicòleg del Barcelonisme! Si, si! Així mateix ho dic! Si molts no veiem les coses gaire clares (som joves, però no ens confonguem: ni nova generació ni res! El “Ai ai ai” serà sempre patrimoni culé! Tinguis 16, 27 o 67 anys!) en els últims dies, després d’escoltar a Guardiola he de dir que penso ben diferent. Penso que amb les seves paraules d’avui ja hem fet un pas important per superar aquesta semifinal. Demà hem de fer el segon! Jo seré allà per animar tan com pugui al equip! Junts podem! I ho aconseguirem!!! Som-hi Barça!!!

Ens quedarem sense Iniesta per a l'anada de semis de la Champions?

2011-04-19T10:26:00.000+02:00

El Blog de la Cris està mig de vacances i movent-se amunt i avall! No obstant això, intentaré seguir actualitzant tan com pugui!

I què em porta a actualitzar avui? Doncs la incredulitat de llegir que Iniesta es pot perdre l’anada de semis de la Champions per una possible sanció de la UEFA. El motiu que s’al·lega: haver forçat una groga per arribar net a les semis.

Preguntes que em venen al cap:

- Com és possible que aquesta sanció arribi ara, 15 dies després del dia dels fets?

- Perquè es crea un precedent volent imposar un partit de sanció? Recordo que fins ara, com a màxim i no de manera habitual, la sanció havia estat econòmica

- I té res a veure el ploramiques de Mourinho i la seva cantarella de “Otros pueden forzar tarjetas y nosotros no”?

Sigui com sigui, fa pudor!

PS: nois! Per una vegada a la vida he tingut sort i tinc entrada per a les semis de Champions al Bernabéu! Ja que no podré anar a la tornada a Barcelona (tinc exàmens just aquell dia i acabo passades les 18h...impossible arribar a temps!), al menys aquest premi!

L’altra cara dels clàssics

2011-04-15T00:50:00.002+02:00

Ens vénen 4 clàssics en 4 setmanes...Mare meva! Una mica massa potser! Qui més qui menys ho pensa...però n’hi ha molts pels qui això cobra un sentit especial.

Avui, al Blog de la Cris, comptem amb el testimoni d’en Quim, seguidor d’aquest blog des del primer dia i que avui s’ofereix a explicar-nos l’anomenada altra cara de les victòries blaugrana: les que els hi toca patir als veïns de Canaletes.

Arriben quatre clàssics i també la possibilitat de guanyar títols, i els ciutadans de Barcelona que vivim a tocar de Canaletes tremolem... Abans per a mi era un privilegi tenir canaletes sota a casa i ara és un malson, un martiri, digueu-ho com vulgueu.

No vull culpar al tripartit ara que és tan de moda però quan IC va entomar la gran responsabilitat de dirigir la conselleria d’interior les coses van canviar per sempre a Canaletes. Davant la dificultat de contenir la fúria dels boixos nois i dels brètols que volen destrossar-ho tot en nits que haurien de ser festives, els mossos van rebre l’ordre de protegir els nostres carrers i els nostres barris i , per tant, de tallar-ne l’accés, o la sortida, a tothom. Brètols, veïns i ratolins (que n’hi ha).

Amb el canvi de govern no sé si canviarà la situació que afecta els veïns del raval cada vegada que el Barça guanya un títol o un clàssic. Malauradament els veïns dels carrers compresos entre Tallers, Bonsuccés, Elisabets, Pintor Fortuny i del Carme vivim un setge per part dels mossos d'esquadra després d'un èxit blaugrana. Vivim a tocar de Canaletes. I els i les agents tanquen els carrers per protegir-nos i també per impedir-nos entrar o sortir de casa nostra en unes nits ben especials. No discriminen. No saben diferenciar qui és un brètol i qui un pare de família. La intenció és bona, però el resultat és que som presoners a casa nostra.

Abans, agafava la meva càmera fotogràfica i baixava a la font de canaletes, la MEVA FONT, i gaudia immoralitzant l'esverament i l'alegria que s'hi desfermava. I la compartia. Ara no ho puc fer i l’alegria dels blaugranes ja no la puc compartir, més aviat la pateixo.

No sempre veia els partits a casa sinó que algunes vegades anava a casa d'amics i vèiem en colla les finals... això ara s’ha acabat perquè sé que els mossos no em deixaran tornar a casa. Amb això d’acordonar carrers són inflexibles. Vostè no passa. Visc aquí. M’és igual. Tinc ordres, i t’ensenyen la porra. En resum: que per protegir els comerços, mobiliari urbà i aparadors d'aquests carrers els acordona i no hi permet el trànsit: sense excepcions. És igual que et vegin amb cara de veí cansat que torna a casa seva, o que diguis que estàs embarassada, o jo què sé... no passes, no entres o no surts de casa teva i la celebració esdevé un martiri.

No només no pots afegir-te a l'alegria sinó que no pots tornar a casa o bé, si hi ets, sortir-ne.
Penso que els mossos exageren i que no cal ser tan radical, i que encara que siguis mosso pots tenir criteri i discernir qui és un brètol i qui és un veí responsable. Es veu. Però sembla que als mossos se'ls demana ser descriteriats, i tirar pel dret, i tant han de reprimir un brètol que es vol enfilar a un fanal com un veí que vol tornar a casa seva.

Ho explico així, perquè així ho he viscut i perquè tremolo pensant que el meu equip guanyi els quatre clàssics i els tres títols que disputa. No ho podré celebrar com els altres blaugranes i hauré de decidir si dormo en una pensió- en cas que vegi el partit amb els amics- o si em tanco a casa abans no comenci el partit i la festa. Al final haurem de pensar: quina putada si guanya el Barça!

Gràcies pel teu testimoni Quim!

La cançó de la temporada: "Mou, res"

2011-04-12T00:32:00.000+02:00

Aquests del Crackovia són uns cracks!!!! Em trec el barret!

Quan una gestió deficient de la informació per part del club fa que et quedis sense entrada del Madrid – Barça de lliga

2011-04-08T22:15:00.000+02:00

Podríem dir que el Barça i jo estem una mica enemistats pel què fa a entrades. Com ja sabeu, mai em toquen les entrades per a les finals...Encara que aquí hi influeix la meva poca fortuna! Al meu tiet Quim no li agrada que ho digui (diu que mai en tindré si ho penso), però sóc una persona que no tinc sort! Tampoc mala sort eh! Però que no he nascut amb la flor al cul com altres vaja!

Doncs bé...el motiu del post d’avui quin és? Imagineu! Correcte! Altra vegada sense entrades per un partit interessant! Com sabeu, estic vivint a Madrid des de fa uns mesos, i ja que em veig privada d’anar al Camp nou tan assíduament com abans, em feia moltíssima il·lusió anar al Madrid – Barça de lliga que es juga el pròxim cap de setmana. Doncs bé, perquè entengueu com ha anat tot plegat i perquè estic tant enfada us poso en situació:

Diumenge 3 i dilluns 4 d’abril: entro a la web del Barça per intentar esbrinar com ho he de fer per comprar entrades de lliga per un desplaçament. No ho trobo a enlloc.

Dimarts 5 d’abril: escric un mail a la OAB dient que estic molt interessada en comprar entrades via el club per assistir al esmentat partit. Demano com ho he de fer.

Dimecres 6 d’abril (Sorpresa! M’han contestat en 24 hores!!!): m’informen que pels desplaçaments de lliga s’ha de trucar al telèfon del club, però en cap moment em diuen quan s’obre el termini. Per tant, a l’instant, contesto preguntant això mateix. Sorprenentment al cap de poques hores em contesten dient altre vegada lo del telèfon, i que per aquest partit en concret encara no tenen confirmat quin dia es podran fer les peticions.

Dijous 7 d’abril: rebo el típic correu electrònic del Barça informant dels horaris dels pròxims partits. Entre ells, el del Madrid – Barça. I penso: truca, perquè potser ara si que ja es poden comprar. No ho faig perquè al dia següent tenia una examen i no estava per perdre temps...a més a més a aquest e-mail no es feia referència a la possible compra d’entrades i, il·lusa de mi, penso que al tractar-se de un partit així, el club comunicarà d’alguna manera el procediment.

Divendres 8 d’Abril, 19h: truco a la OAB per informar-me i em diuen que les entrades s’ha posat a la venda avui i que s’han exhaurit en 1,5h. Demano que per quina via s’ha avisat al soci de que ja estava obert el termini i em diuen que via web. Curiós: a la web ara mateix no hi veig res, encara que fent recerca via el Twitter oficial en català del Barça, si que hi trobo amb data 7 d’Abril cap a la 1 del migdia, un link que diu: “Vols anar al Bernabéu?”. En aquest link et diu que s’obria el termini aquest matí a les 9h...

Penjo i començo a reflexionar: quina manera té el Barça de gestionar la informació? El club està per posar les coses difícils al soci o al seu servei? Amb això vull dir: anunciant-ho exclusivament via la web i amb tan poc marge, pretenem que sigui el soci la part pro-activa, que vagi a la web expressament i ho busqui? O hauria de ser el Barça qui, via mailing (es podia haver posat al mateix d’informació dels horaris) o sms (més massiu! Arriba a tots els socis...molts d’ells no usuaris de xarxes socials) informés al soci de que de tal dia a tal dia es podran demanar entrades? Tema sorteig en un partit d’aquestes característiques no es contempla? Perquè?

Sincerament, no em sembla normal tot plegat. No es pot pretendre dir “no sabem quan s’obrirà el termini” i que d’un dia per l’altre s’obri i s’informi tan escassament! De cap manera! I menys per un partit d’aquest interès que a més a més cau just abans de setmana santa i on segurament hi havia moltísim socis interessats en anar-hi. Crec que ja ho he dit alguna altra vegada, però penso que el soci es mereix un servei molt millor i que s’ha de ser molt curós en temes que poden tocar la fibra sensible de molts.

Així que ja ho veieu! Sense entrada i amb remotes possibilitats d’aconseguir-me per altres vies! :-(

A 8 per sorpresa

2011-04-03T21:35:00.000+02:00

Us poso en situació: Madrid, 19.30h, cafeteria a prop de la Plaza Mayor prenent un cafè amb llet i recuperant forces després d’haver estat caminant tot el dia per Madrid amb la Rosa, que aquest cap de setmana venia de visita. M’avisa un amic que el Madrid perd 0-1 i penso, sincerament, que és broma. Que estem bojos? Perdent, a casa i amb l’Sporting (amb tots els meus respectes eh!)... no és possible. De seguida m’informo per internet mòbil i constato que el meu amic no menteix, que realment és així. Pensament número 2: El Madrid sempre marca a l’últim minut. Perquè ara hauria de ser diferent i més quan els hi va la lliga? No esperis cap regal que no caurà! Passen els minuts i creixen els nervis...hauran marcat? Gairebé les 20h i rebo el missatge que confirma que el resultat no s’ha mogut! Uoooooo!!!! Quina pujada d’adrenalina!!! Suposo que per inesperat totalment, l’alegria és doble!

Passem al Barça – Villarreal: idèntica situació que abans però amb localització diferent. Ara ens trobem a un dels meus restaurants preferits de Madrid i evidentment no puc seguir el partit. Poques visites que tinc, i si a sobre no són futbol fanàtics com jo, no era qüestió de obligar-nos a veure el partit no? Doncs bé, passen els minuts, vaig seguint una mica el partit per internet i em vaig posant nerviosa perquè només llegeixo parades providencials de Valdés...penso: mal senyal! A la tercera ens foten un gol...després passem per una fase en la que no passa res rellevant i penso: serem capaços de no aprofitar el regal caigut del cel? Nervis! Tinc nervis! I de sobte, en una de les meves mini incursions per intentar seguir el partit, llegeixo que ha marcat Piqué!!! Queeee??!!! A sobre marca Piquenbauer, un dels meus jugadors preferits! I un gol tan decisiu!!! L’alegria llavors ja és més que doble!!! Que s’acabi el partit! Que s’acabi el partit!!! Es fan molts llargs els minuts fins que això passa...quina sensació d’alegria i incredulitat quan per fi xiula el final! M’ho diuen abans i no m’ho crec! Quantes quinieles se’n van anar a norris ahir per culpa d’aquesta combinació?

La jornada on el Barça havia de passar a estar a 2....ha passat a estar a 8! El que són les coses i quina diferència de distància al donar-se dues situacions que pocs pensaven que podia succeir.

Som-hi Barça! Ja queda menys! :)

No hace falta “dicir” nada más

2011-03-21T22:57:00.000+01:00

El meu amic Javi, àlies el Messi del grup B, (ei! Aviat escriurà un post per aquest blog! Stay tuned!) m’ha recomanat avui que em llegís l’article que publicava el diari El País, escrit per un periodista admirat per tots dos: Ramon Besa. He de dir que aquest home té la capacitat que estigui d’acord amb tot el què escriu! Em sembla un periodista esportiu com pocs n’hi ha. Un luxe llegir-lo!

Doncs bé, havia pensat en la possibilitat de comentar-lo aquí, però penso que és tan bo, que no mereix que l’espatlli intentant fer un resum. S’ha de llegir. No cal que digui que es subscric al 100%! Aquí teniu el link: La pelota no mancha

PS. Ja em direu si us ha agradat tan com a mi i si compartiu la seva opinió!

#Ànims Abidal

2011-03-15T23:57:00.000+01:00

He quedat de pedra amb la noticia sobre Abidal i el fet que li hagin detectat un tumor al fetge. De veritat que he trigat uns moments a reaccionar...ha estat com un gerro d’aigua freda i d’incredulitat al mateix moment. Jugador molt estimat per l’afició, sobretots en les últimes temporades on ha alternat genialitats al camp amb humor fora d’ell, fa que a pocs minuts d’haver-se sabut la noticia, #ÀnimsAbidal sigui trend topic mundial.

Penso ara en la trajectòria d’Abidal al Barça i em venen al cap els seus inicis erràtics on es queixava de la falta de preparació física al Barça i de que no tenia amics a Barcelona perquè la gent del vestidor es relacionava poc fora d’ell. Al instant tenia un grup a Facebook de “Volem ser amics d’Abidal”. Potser va ser dels primers jugadors que amb les seves espontànies i sorprenents declaracions, va generar un gran corrent de simpatia via les xarxes socials. També tots li recordem la seva ocurrent frase final a la passada celebració de lliga amb aquell “Un momento por favor! Este es un mensaje para mi mujer. Tráeme chaquetas para las niñas, que tienen frío”. Altra vegada els grups a Facebook es multiplicaven amb frases del estil “Señoras que traen chaquetas para que las hijas de Abidal no pasen frío” o “Hagamos una recolecta para comprarle a las hijas de Abidal unas chaquetas”. Que gran Abidal!!! I quan va aconseguir per fi marcar el seu primer gol amb el Barça (segon de la seva carrera!) i tots ho vem celebrar com bojos? I quan dic tots, em refereixo a afició i també als seu companys, que ho van celebrar com els que més, evidenciant que Abidal és un tiu molt estimat al vestidor del Barça! Molt!

És per tot això que el barcelonisme uneix forces i envia tots els ànims perquè l’Abi se’n surti de la millor manera possible. Siguem optimistes! No té perquè ser maligne i si ha estat detectat de manera precoç com sembla, podem estar molt esperançats!

Els teus companys jugaran per tu Abi i la teva afició estarà com mai al teu costat. Començant aquest dissabte al Camp Nou. Tindré la sort de ser allà i contribuir a que els nostres càntics t’arribin del Camp Nou al Clínic! Molta força Eric!!!! #ÀnimsAbidal