Demà no em vull despertar amb aquesta noticia

Tocaria actualitzar amb les meves sensacions després de la trista eliminació de la Champions o amb l’alleujament que va suposar veure que el Madrid, aquest any tampoc, podrà aixecar la dècima. De fet, anava a actualitzar amb un resum de les bromes que han circulat per la xarxa  sobre el penal fallat per Sergio Ramos...o el fallat pel tot poderós Cristiano, aquell que mai no falla...en fi...

Però no! No em surt fer broma...i no em surt, perquè hi ha un tema que em preocupa molt més. De fet, em té com amb un punt intern d’angoixa, tristor o digues-li com vulguis...I és que no vull, no vull i no vull despertar-me demà (recordeu...visc 6 hores enrere), agafar el mòbil i trobar-me un mail o un tweet que em digui “Pep anuncia que no continua”.  Aggh!! Noo! I és que ho escric i m’estic imaginant la situació! És d’aquelles coses que saps que passaran, que fins i tot les pots entendre (pobre Pep! Faltaria més!), però sempre guardes l’esperança que les teves sensacions estiguin equivocades. Tan de bo m’equivoqui! Però veient les portades dels diaris, els articles escrits i tot plegat...tot va en la mateixa direcció. Diguéssim que hi ha poca llum per a l’esperança i seria una gran (i grata!) sorpresa que la decisió de Guardiola fos la contrària.

Mira, jo no sé què farem sense ell...no en tinc ni idea. Només sé que en el seu dia va ser un jugador excel·lent i que en el moment present es pot dir que ha estat la millor cosa que li ha passat al Barça. Ha estat un líder, una referència, un exemple, el pal de paller que ha aguantat la institució quan en terrenys de més amunt es feia el ridícul... ha estat, i és tot això, no només per als seus jugadors i per als seus companys de viatge... Ha estat això, i més, per a tots els que estimem al Barça. Jo sóc molt, però molt, de Guardiola. M’ha ensenyat i he après moltíssimes coses de la seva manera de fer, i són innumerables les vegades en que he sentit un orgull immens de tenir-lo com a entrenador. Innumerables. Un orgull que va molt més enllà del barcelonisme. Molt més.

Sé que potser demà em desperto amb aquesta notícia que no vull llegir. Segurament. Sé que som tots uns egoistes perquè només pensem en nosaltres i no en l'enorme desgast que t’ha suposat la teva inqüestionable dedicació al Barça. És per això que, tot i la tristesa que em provocaria el teu adéu, mai no m’atreviria a criticar-lo. El meu agraïment, Pep, és etern. Etern com l’equip que has creat i que sempre més portarà el teu segell. Tan de bo el poguessis seguir imprimint molts anys més!