Adéu a un somni que un dia va semblar possible

Ja han passat unes horetes des del final del partit. Les justes perquè m’hagi tret de sobre el mal rotllo que tenia en acabar el partit...i les justes per poder escriure aquest post amb la serenor i perspectiva necessària.

Un resultat just

Totalment just diria. Avui ens han sabut jugar molt bé. Diria més, han sabut plantejar el partit de la manera adequada perquè el Barça no pogués jugar o ho fes totalment incòmode. Enhorabona! A més a més, alguna cosa diria que ha canviat en ells. No sé si degut al fet que durant els 90 minuts s’han sentit superiors o perquè han vist que duien anys fent el pena en aquest sentit, però al menys avui ens han estalviat a tots un partit de crispació i bronca constant. S’agraeix.

Saturació mental en el pitjor moment?

Ho poso en interrogant perquè realment no m’explico com n'era d'irreconeixible que el Barça avui. Zero fluïdesa en el joc, cert desordre, descoordinació, moltíssima dificultat per trenar jugades, pèrdues de pilota tontes, poca pressió, obsessió per atacar pel mig del camp quan el que era lògic era aprofitar que tenies a Tello i a Alves com a extrem per obrir el camp, un Messi que el veies sempre al mig del camp iniciant les jugades quan aquest no hauria de ser el seu paper... Li atribueixo al plantejament del Madrid un 50% del mèrit d’això, però l’altre 50% és totalment de l’equip. Hi ha certa saturació després d'una llarga temporada i el partit tonto ens ha tocat avui? En el pitjor moment? No dic que no...perquè al menys l’altre dia amb el Chealse vam perdre, però vam xutar més a porta i es va fer una primera part d’escàndol, de segell Barça. Avui no. En Cap moment he pensat: araaa!!! Quan el teu cervell (Xavi) no està fi i la teva estrella (Messi) no pot ser Déu cada dia, tot és més difícil.

Una alineació sorprenent

Doncs si. Molt sorprenent diria. Amb Tello de titular i deixant fora, altra vegada, a Piqué, i a un Cesc Fàbregas que sembla no passar pel seu millor moment de forma.

 

Quedi clar des de ja mateix que sóc molt fan de Tello i que li auguro un gran futur, però he tingut la sensació permanent  que aquest partit li venia massa gran. No sé com dir-ho. L’he vist menys incisiu, nerviós i potser una mica acollonit...tan descarat que sol ser ell! Potser no s’ho esperava i no ha sabut canalitzar aquest efecte sorpresa...no ho sé. Potser tampoc ho ha sabut canalitzar el seu equip, que semblava no disposar dels mecanismes habituals que el caracteritzen.  I això de Piqué? Què passa aquí? Entenc que no està fent una gran temporada, però si algú ho dóna tot i més en els clàssics, aquest és en Geri. És un tiu que es fa immens en els grans partits i que a més a més et convé tenir al teu equip per defensar córners -  n’hem concedit molts!!! –, per donar sortida a la pilota i fins i tot per tenir un recurs més d’atac, ja sigui per aprofitar la seva altura en una sortida de córner o inclús per jugar com un davanter més,que no seria la primera vegada!

Un llenguatge corporal que ho deia tot

M’he fixat en una cosa durant el partit. Les cares i els gestos de Guardiola. Com molt seriós, pensatiu, mirant al terra...He pensat: “avui no ens en sortim. I ell pensa el mateix”. No sé com dir-ho. Amb el seu llenguatge corporal no transmetia confiança per donar la volta a una circumstància adversa...sinó ben bé el contrari. Si ho he notat jo, ho han d’haver notat també els jugadors...I això em porta al següent titular.

Incapacitat per reaccionar i introduir canvis

Ho hem vist perdut i hem desistit sense intentar-ho? Vull dir: per què s’ha tardat tant a fer canvis quan es veia de sobres que la cosa no anava bé? Si alguna cosa caracteritza el Pep, és la seva habilitat i capacitat d’anàlisi, de saber veure quines peces calen tocar perquè l’orquestra soni com s’espera d’ella. I avui? Per què avui no? Ja m’ha sorprès veure que s’ha sortit a la segona part sense fer cap canvi en l'onze i sense  retocar l’esquema de joc...però és que encara he flipat més quan veia que s’anava posposant i posposant tot plegat...no ho sé. És ben estrany...

En definitiva, avui hem despertat d’un somni que va passar de ser impossible... a ser-ho una mica menys. Cal ser capaç de passar pàgina i pensar que dimarts hem de donar el millor de nosaltres mateixos per aconseguir estar a Munich. No serà gens fàcil. Però si el Barça mostra la seva cara habitual, per què no?

 

PS. Que curiosa la poca elegància de molts seguidors del Madrid. He llegit mil comentaris a les xarxes socials i de veritat que penso: no sabeu perdre...però és que guanyar tampoc! Quanta rancúnia, nois! I quina mania de dir que nosaltres veiem les coses guanyades abans d’hora!!! Jo era de les que temia moltíssim aquest partit i que veia perfectament factible que el Madrid guanyés al Camp Nou...En fi, espero que sàpiguen gaudir d’aquest títol i es fixin més en ells mateixos en comptes d’anar pel món de perdonavides i exigint una humilitat que ells, precisament ells, mai no han tingut.