25 de novembre 2011

La crisi arriba a TV3 i al futbol en obert


Escric rapidíssim perquè he de marxar i no tinc massa temps... pero és que no me'n puc estar...


Llegeixo que el pressupost de TV3 - televisió de qualitat de la qual n’estic molt orgullosa! Molt! Sobretot si et fixes amb els canals que hi ha per les Espanyes...- es veurà minvat en 40 milions d’euros com a part de les retallades que està duent a terme el govern de la Generalitat.

La veritat, era qüestió de temps que això passés: no pot ser que retallem en temes de sanitat i educació, per exemple, i no en la televisió i radio pública.

Quines conseqüències pot tenir això? Doncs d’entrada sembla ser que dels 6 canals que té TV3, 2 es tancaran...i tot apunta que un d’ells serà Esports3 i l’altre TV3HD. Si tenim en compte quins són els altres quatre i el seu recorregut, jo també hauria triat aquests dos com a candidats. Una altra conseqüència - i aquesta ben impopular- podria ser la no emissió de futbol en obert en no poder permetre’s pagar-ne els corresponents drets.

Aquí sí que hem anat a tocar un tema delicat i que a mi personalment em genera un doble sentiment: per una banda ho entenc i ho prefereixo a veure retallats altres serveis de l'estat del benestar essencials...però per altra banda m’encabrita, doncs ja són molt pocs els partits que es poden veure en obert i sempre he pensat que els partits del Barça són d’interès general. Sona fatal, però per a mi i per a molta gent ho són...

Per altra banda penso...i aquesta retallada quines conseqüències pot tenir a can Barça? Doncs òbviament no pas poques! TV3 és patrocinador del club, ens paga drets de televisió, dóna encara més ressò a tot l’univers Barça...De veritat, si trobeu algun estudi sobre l’impacte que això podria tenir per al club,no dubteu a passar-me'n l’enllaç.

Com us deia...no tinc massa temps ara d’estendre’m, però m’entristeix molt la situació de TV3. Només espero que, malgrat el menor pressupost, puguem seguir gaudint d’una televisió de referència, de qualitat. Una televisió que és un orgull per als catalans i que també és important per als  que estem a l’estranger perquè us asseguro que la seguim igualment  per internet. 

20 de novembre 2011

Así, así gana el Madrid


Pensava publicar un post amb la nova experiència de com vaig viure i veure el partit d’ahir des d’Ottawa...però després de veure alguna portada i un vídeo de Youtube (us el deixo a continuació), no m’he pogut estar d'escriure aquest post.


Per què? Doncs perquè porto massa anys aguantant rucades de Villaratos, favors arbitrals cap al Barça, títols que es guanyen perquè ens els regalen...i coses de la vida, el dia que el Madrid guanya precisament perquè no se li pita un penal i expulsió al minut 94, van els il·luminats del AS i posen la següent portada:


Després de veure el vídeo que demostra la mà claríssima de Higuaín, només em queda donar-los la raó! Así, así gana el Madrid!

07 de novembre 2011

Primer partit del Barça en directe des d’Ottawa

Per fi! Un mes després d’instal·lar-me a la capital del Canadà he tingut l’oportunitat de veure un partit del Barça en directe! I ja m’ha costat Déu i ajuda! Havíem quedat per dinar amb uns amics i ja vaig haver de dir “mmm...a les 2pm fan el Barça i m’agradaria veure’l”... Tot soluciona’t dinant abans! Així que a l’hora en punt i amb la samarreta que em van regalar els amics d' Èxit Blaugrana, ja a era a un pub del costat de casa on m’havien dit que, si ho demanava, em posarien una pantalla amb el partit del Barça.

MaClaren's pub
Samarreta "Lady D"















La veritat és que era l' única persona del pub que estava mirant el partit del Barça! La resta de gent mirava un partit de la NFL o algun altre esport...Seria per teles! Al menys n’hi havia 25! El problema del poc interès pel soccer, com es coneix aquí, és que podia veure el partit, però sense so... o més ben dit: amb el so del partit de la NFL de fons sonant pels altaveus del local! Amb la qual cosa us puc assegurar que es viu molt, però que molt menys, un partit! Em sentia estranya! De fet, tothom diu que ha estat un partidàs...i a mi no m’ha quedat aquesta sensació! No perquè no ho hagi sigut, sinó perquè és com si no l’hagués viscut així...

Us deixo aquí algunes fotos perquè veieu com ha estat l’experiència...

Mentre jo estava o intentava estar concentrada en el partit...el meu company de batalles, en Julio, estava per tot menys pel partit! ha , ha , ha ... Val a dir que ell és de Getafe, del Getafe i força del Madrid...amb la qual cosa prou ha fet venint a acompanyar-me! Ja m’ha deixat anar que algun dia haurem d’anar a veure un partit del Madrid...i dic jo: caaaaaal???

Mentre en Julio es concentra en altres temes
La Cris mirant atentament el partit



















Primera experiència de veure un partit de futbol a les 2pm i després de dinar... Al final hem acabat demanant un parell de cafès, cosa gens habitual en un pub d’aquest estil,no trobeu? La veritat és que no tenia estómac per res que no fos això! I ens han sortit ben barats per ser Canadà i no ser un Tim Hortons (cadena de cafeteries canadenca...cafès a poc més de 1CAD...café que per altra banda no val res!!!  Bé...com aquest de fet! hahaha)

En lloc de unes birres...cafè!
Les meves cares quan l’Athletic s’ha avançat a poc pel final...i l’alegria posterior per un empat que certament m’ha deixat un regust amarg...però que òbviament era molt important!

Pffffff!!!
Siiii!! Goool de Messi




















Seguirem informant des de la corresponsalia del Canadà! :)

02 de novembre 2011

Infortunis del destí


Aquest cap de setmana passat vaig tornar, només per 48h, a Barcelona i Campelles. El motiu: el casament del meu germà. Vaig estar molt temptada d’anar al Camp Nou el dissabte a la nit, però certament no era la millor idea tenint en compte les poques hores en terres catalanes i els múltiples compromisos i coses que volia fer...Però bé! Que el meu post d’avui no anava per aquest camí!

De què volia parlar avui? Doncs d’una cosa que em va cridar l’atenció tot llegint el diari de tornada al Canadà: les malalties que afecten  dos jugadors del Milan. I no dos jugadors qualssevol, sinó  dues figures rellevants del futbol italià: Gattuso i Cassano. 

Certament resulta increïble que els dos casos s’hagin donat en el mateix espai temporal i en el mateix equip. Si ja un cas així, per exemple nosaltres l’any passat amb l’Abi, deixa tocat un vestuari i a l’afició...imagina’t dos casos de cop i de la rellevància i carisma de qui estem parlant! Ni que els haguessin llançat un malefici pobra gent!


El cas de Gattuso al menys no presenta dubtes mèdics. El seu diagnòstic, després de múltiples proves, és clar: l’afectació del 6è nervi cranial és el culpable  que el jugador hi veiés borrós, doble o fins i tot triple a través del seu ull esquerre. El que va començar com un problema ocular, que feia que de  vegades veiés com taques blanques, va acabar en un partit on el propi jugador es va adonar de la gravetat de tot plegat quan veia a Ibra a 3 posicions del camp diferents i va xocar amb Nesta perquè ni tan sols l’havia vist... A dia d’avui segueix un tractament que ja l’ha fet millorar una mica -ha passat de veure-hi triple, a veure-hi doble...- però que no se sap si serà suficient i potser haurà  d’acabar operant-se. Esperem que tingui sort i això no sigui la fi de la seva carrera...cosa que amb 33 anys i la incertesa de l’evolució de la seva malaltia poso bastant en dubte. 


I l’altre cas és el de Cassano. Aquí sí que hi ha més que dubtes. El jugador es va sentir indisposat en  tornar a Milà després del partit contra la Roma de la setmana passada, arribant a l’hospital fins i tot amb problemes de coordinació i dificultats per parlar amb normalitat. Després de diverses proves, al final se li va diagnosticar un ictus isquèmic cerebral que requerirà una intervenció de cardiologia. Com li passa a Gattuso, estarà uns mesos per determinar de baixa i es desconeix el seu futur com a jugador professional.

Molts contratemps per a l’equip de Berlusconi, rival del Barça al seu grup de la Champions i amb una plantilla si bé no curta, si que entrada en edat! Esperem que es recuperin tots dos jugadors i que no vegin truncada la seva carrera professional.