Dissabte va ser
un dia de no parar! Des de les 7.45 del matí fins les 7 del dia després que em
vaig tornar a posar al llit. Tot per diversió eh! Però jo que sempre estic
pendent de tota l’actualitat, i que m’agrada tan seguir els pre i post partits,
diguem que em vaig perdre un dia intens des del punt de vista informatiu. I
clar! Em llevo diumenge tardíssim i començo a llegir pertot arreu referències
a unes declaracions de Guardiola que a mi personalment em van sorprendre. No
per les declaracions en sí, sinó pel moment de fer-les.
De tots és
conegut el continu “soroll” que envolta la relació Sandro – Guardiola. Uns et
diuen que la relació és pràcticament nul·la i estrictament professional...i d’altres
et diuen tot el contrari, assegurant fins i tot que no sé quin dels dos és padrí d’algun
dels seus fills. Ai mira! No ho sé! La qüestió és que per una sèrie de gestos,
el soroll sembla que es decanta cap a la primera opció, i paraules com les de
dissabte passat són aprofitades per molts per encendre encara més al foc en
aquest pati barcelonista on sembla que mai no es pot jugar a futbol en pau.
Per què pren
tanta volada tot plegat? Doncs perquè Guardiola és la figura que unifica, la
figura que genera consens i admiració de tot el Barcelonisme, la figura que
tothom es disputa precisament per aquest poder que s’ha guanyat a pols...i
esclar...declaracions com les del dissabte poden sonar com una bufetada a un Sandro
que venia prou content de l’Assemblea de compromissaris.
La meva opinió? No
discuteixo les paraules de Guardiola i fins i tot hi puc estar d’acord. Al cap
i a la fi vénen a dir que s’hauria d’haver pensat més en la institució i a no
buscar una fractura social del Barcelonisme, evitant que una junta, que ha fet
molt pel club, es vegi ara en aquesta situació per unes pèrdues descomunals heretades
de la junta de Joan Gaspart. Entenc també que amb aquest gest busca donar
suport a la gent que va confiar en ell (cosa gens fàcil en aquell moment!), que
ara passen per un moment complicat i que a més a més la junta actual sembla
voler restar valor al seu llegat, remarcant només els aspectes més foscos o
negatius d’aquella etapa. I això és així. Jo personalment penso que em miraria
el Sandro d’una altra manera, si tingués el valor de saber reconèixer les coses
que s’han fet bé abans. No passa res per fer-ho! Que van acabar fatal amb
Laporta? Sí! Però crec que la seva figura tindria una percepció ben diferent
entre la massa social si fos capaç de fer-ho i fer-ho de manera honesta,
deixant enrere certes rancúnies... No per donar mèrits al teu antecessor seràs
menys tu!
L’únic punt
negatiu que li donaria a Guardiola...el moment triat. Ara? Per què ara? El més
normal no hagués estat fer-ho quan aquest fet es va votar a l’assemblea? M’imagino
que trist també ho estava en aquell moment, no? D’acord que és justament aquesta
setmana quan teòricament la decisió de tirar endavant la denuncia tindrà efectes
reals...però segueixo pensant que el moment escollit per posicionar-se no és el
més adequat.
Per últim...i com
sempre passa em temes així...ja es parla que si la pregunta del periodista
estava pactada, que si Guardiola va dinar amb Cruyff i Laporta dijous passat
i que el van pressionar...va home, va!!!! Que parlem de Guardiola! Dubto molt
que ningú pugui manipular d’aquesta manera el nostre entrenador. Vaja, em
sorprendria infinitament...
I per cert! Que curiós que molts, que mataven per Guardiola fa unes setmanes, ara es refereixin a ell com un simple empleat del club...
I per cert! Que curiós que molts, que mataven per Guardiola fa unes setmanes, ara es refereixin a ell com un simple empleat del club...
