A poques hores de Wembley!!!

Quina setmana més llarga! Fins ahir estava d’optatives, amb un horari molt intèns, i gairebé que no havia tingut temps de centrar-me en la final de la Champions! I de fet encara no m’ho puc permetre del tot...tinc examens el dilluns després de la final, i hauré de fer un mini sprint fins dissabte que agafo el vol al matí!!! Quina vida! No hi ha descans mentre duri aquest màster!

Per sort, l’amic volcà islandés ha deixat de fer de les seves, i si res no canvia, podrem volar amb normalitat! Menys mal! Perquè sinó ja em veia marxant de Madrid precipitadament divendres al matí per ser a temps d’unir-me a l’expedició / Pla B organitzat pel Compromisari Mediàtic Roger, el qual portava 3 dies sense dormir buscant alternatives per arribar a Londres ni que fos nedant! Jajaja

Esteu nerviosos vosaltres? Feu alguna cosa especial en aquests dies previs al partit? M’agradaria que ho compartísim aquí! Com sabeu, sóc una persona bastant supresticiosa i ja començo a tramar / preparar les coses que penso que em porten sort...a mi i al Barça vaja! Tan debó funcioni!!! ;-)

Per últim, us deixo aquí un link perquè veieu el que veuré des de el meu seient a l’estadi de wembley!  Que xulo eh!!!

#AcampadaSol #Spanishrevolution

Avui el blog de la Cris canvia de temàtica per tocar un tema que he pogut viure de primera mà i que considero històric. 

Fins avui tenia la percepció de que era una protesta d’indignats amb la classe política, de falta de confiança i una mica també d’esperança davant una situació de crisis que sembla no tocar fi. Des del primer moment em va semblar molt bé la manera com es va fer: concentració però sense disturbis. Un exemple per a tothom! A més a més la primera manifestació d’aquest estil i rellevància generada via internet i xarxes social!

Doncs bé, la meva visió de la situació es quedava en això, en aspectes generals que més o menys podia seguir per al premsa i per internet. Però avui que tenia una mica de temps lliure he decidit acostar-me a #AcampadaSol i he quedat gratament sorpresa!

1. Cooperació: tothom disposat a ajudar. Gent que anava donant voltes per la plaça oferint aigua a la gent per combatre la solana que queia, altres oferint protecció solar, etc.

2. Criada al civisme: que res espatlli tot el que em construït. No converteixis això en un “botellón”. I així s’ha respectat

3. Grups de treball organitzats per a discutir temes de diferents tipologies (economia, social, medi ambient, política, etc.)

 

4. Bústies on tothom podia dipositar les seves suggerencies

5. Punts d’informació per a la premsa i zones on podies llegir a diferents diaris de tot el món, el que es deia sobre #acampadaSol

6. Tothom té veu: quedaven pocs espais buits a les parets, entrada del metro, etc. on no hi hagués qualsevol mena de cartell enganxat per ciutadans que passaven per allà o que directament fan mitja vida a la Plaza del Sol. Alguns molts ocurrents!

 

7. Moviment transversal: allà t’hi podies trobar des de gent jove, fins a gent gran i nens petits. I ull! No només d’aquí, sinó també d’altres països donant suport!

 

En definitiva! He tornat a casa amb una gran sensació d’orgull!!! Esperem que hi hagi una reacció davant d’una protesta d’aquestes característiques que ja s’ha extès per tot Espanya i que té pinta que farà via cap a altres països Europeus.

Fotos fetes per Cristina Dordas

Just want to say: I'll be there!!!

El blog de la Cris va de bòlit...però tornarà amb força!

Així és! Porto 15 dies de bojos! I és que coincidint amb els 4 clàssics (gràcies a Déu que ja ha passat aquesta bogeria!) he estat d’exàmens del Màster...si! Aquest màster que m’està portant pel camí de l’amargura! Més que per dificultat, per la concentració de tanta matèria i treballs en tan poc espai de temps...esperem que el que vingui després faci que tot això hagi valgut la pena! Així que les meves disculpes per no actualitzar tan com m’hauria agradat! I mira que de coses n’han passat...potser fins i tot massa coses fora del què és estricament futbol...

Entre les coses que han passat, i com ja sabíeu pel meu últim post, vaig tenir la sort de viure en directa al Bernabéu l’anada de les semifinals de la Champions contra el Madrid!!! Mare meva! Mai hi havia estat i he de dir que va ser espectacular! Mai a la meva vida havia animat tant, cantat tant...si fins i tot se’ns sentia més a nosaltres que a l’afició local!!! De veritat, quina passada ser-hi, celebrar amb una eufòria desmesurada els gols de Messi en territori enemic però amb la tranquil·litat de fer-ho rodejada de gent del Barça...tot plegat em quedarà sempre en la memòria i podríem dir que he vist complert un somni!

Us deixo aquí un parell de fotos: una amb el compromissari mediàtic (ell té alguna foto millor que ja us la penjaré quan la tingui!) i una auto-foto que reflexa lo bé que ho vaig passar!