No hace falta “dicir” nada más

El meu amic Javi, àlies el Messi del grup B,  (ei! Aviat escriurà un post per aquest blog! Stay tuned!) m’ha recomanat avui que em llegís l’article que publicava el diari El País, escrit per un periodista admirat per tots dos: Ramon Besa. He de dir que aquest home té la capacitat que estigui d’acord amb tot el què escriu! Em sembla un periodista esportiu com pocs n’hi ha. Un luxe llegir-lo!

Doncs bé, havia pensat en la possibilitat de comentar-lo aquí, però penso que és tan bo, que no mereix que l’espatlli intentant fer un resum. S’ha de llegir. No cal que digui que es subscric al 100%! Aquí teniu el link: La pelota no mancha

PS. Ja em direu si us ha agradat tan com a mi i si compartiu la seva opinió!

#Ànims Abidal

 

He quedat de pedra amb la noticia sobre Abidal i el fet que li hagin detectat un tumor al fetge. De veritat que he trigat uns moments a reaccionar...ha estat com un gerro d’aigua freda i d’incredulitat al mateix moment. Jugador molt estimat per l’afició, sobretots en les últimes temporades on ha alternat genialitats al camp amb humor fora d’ell, fa que a pocs minuts d’haver-se sabut la noticia, #ÀnimsAbidal sigui trend topic mundial.

Penso ara en la trajectòria d’Abidal al Barça i em venen al cap els seus inicis erràtics on es queixava de la falta de preparació física al Barça i de que no tenia amics a Barcelona perquè la gent del vestidor es relacionava poc fora d’ell. Al instant tenia un grup a Facebook de “Volem ser amics d’Abidal”. Potser va ser dels primers jugadors que amb les seves espontànies i sorprenents declaracions, va generar un gran corrent de simpatia via les xarxes socials. També tots li recordem la seva ocurrent frase final a la passada celebració de lliga amb aquell “Un momento por favor! Este es un mensaje para mi mujer. Tráeme chaquetas para las niñas, que tienen frío”. Altra vegada els grups a Facebook es multiplicaven amb frases del estil “Señoras que traen chaquetas para que las hijas de Abidal no pasen frío” o “Hagamos una recolecta para comprarle a las hijas de Abidal unas chaquetas”. Que gran Abidal!!! I quan va aconseguir per fi marcar el seu primer gol amb el Barça (segon de la seva carrera!) i tots ho vem celebrar com bojos? I quan dic tots, em refereixo a afició i també als seu companys, que ho van celebrar com els que més, evidenciant que Abidal és un tiu molt estimat al vestidor del Barça! Molt!

És per tot això que el barcelonisme uneix forces i envia tots els ànims perquè l’Abi se’n surti de la millor manera possible. Siguem optimistes! No té perquè ser maligne i si ha estat detectat de manera precoç com sembla, podem estar molt esperançats!

Els teus companys jugaran per tu Abi i la teva afició estarà com mai al teu costat. Començant aquest dissabte al Camp Nou. Tindré la sort de ser allà i contribuir a que els nostres càntics t’arribin del Camp Nou al Clínic! Molta força Eric!!!! #ÀnimsAbidal

Señorío ja no s’associa al Madrid

Ahir me’n vaig anar a dormir amb la noticia que retransmetia la Cadena COPE segons la qual el Real Madrid pretenia demanar a la Federació Espanyola de Futbol controls anti-doping més severs, doncs no entenia com Eufemiano Fuentes havia estat treballant al Valencia en 2 anys que van guanyar la lliga i tampoc entenia que hi haguessin metges de dubtosa reputació (???) treballant pel Barça.

La meva primera reacció de matinada va ser d’indignació total i absoluta! “Que son els nous justiciers de la Lliga aquests o què?”, anava pensant dins meu. “Un atac sense precedents”, “pèrdua de papers escandalosa d’una institució que sembla no saber on seguir buscant excuses al seu no lideratge del futbol espanyol i europeu”...aquestes son algunes de les frases que em venien al cap ahir i en les quals m’he anat reafirmant a mesura que passava el dia i la indignació generalitzada en el Barcelonisme anava creixent.

Arribats a aquest punt voldria puntualitzar una cosa i ja de pas donar a conèixer un fet que molts dels que em llegiu i que em coneixeu en persona sabeu. Perquè ho dic ara? Doncs bàsicament perquè molta gent m’ha enviat mails, sms, etc. avui amb missatges del estil “vaya tela la Cope i les acusacions de dopatge al Barça”. I perquè aquests missatges? Doncs perquè des de fa unes setmanes col·laboro al programa de les tardes de la Cope “La Atalaya”. Hi col·laboro com a “tertuliana” aficionada del Barça, en un espai de 20 – 25 minuts dedicats a l’esport que té lloc cada dimecres. Doncs bé, una cop desvetllat aquest fet del qual n’estic molt orgullosa i contenta, doncs suposa una gran oportunitat per mi i em fa molta il·lusió, crec que és important matissar una cosa que no entenc perquè s’ha anat tergiversant durant el dia: aquí qui llança la acusació no és la Cope. És el Real Madrid. Ells es dediquen a transmetre una informació que els hi ha passat una font del club, no surt de cap investigació ni res que hagi dut a terme aquesta emissora. Simplement posen de manifest una informació rellevant que els hi ha arribat i que pensen que és important explicar. Segona matisació ara: no estic defensant a la Cope perquè hi estigui relacionada actualment. Ho hauria fet igualment de no ser així, doncs em sembla injust que es traspassin responsabilitats d’una manera equivocada per treure transcendència a un fet que em sembla terriblement greu per part del Madrid: insinuar que altres clubs, i especial dos, podrien estar duent a terme accions que constituirien dopatge i que no es detecten perquè els controls no són suficientment seriosos. Vaja! Amb el tot poderós hem anat a topar! Déu vulgui que no els enganxin mai amb res relacionat amb aquest tema, perquè ja seria gros que es dediquessin a escopir a la cara dels altres de manera infundada i que després la escopinada els hi caigués al ull!

I davant aquest merder què fa el Madrid? Res! Aquesta és la sorprenent conclusió: res! Tot cristo emetent comunicats (Barça, Valencia i Cadena Cope) i ells calladets! Deixant que la cosa s’anés embolicant i si podia ser que els ulls es giressin cap al carter i no cap a l’emissari de la carta. Va home va! Em sembla vergonyós i indigne d’un club noble com el Madrid. Però on queden les bones maneres? On és la tan mencionada amistat entre Florentino i Rosell que no ha merescut ni una trucada (fins on jo sé) per part del Rei Florentino al seu homòleg barcelonista? Repeteixo, les acusacions sorgides de la casa blanca son massa greus com perquè el Real Madrid calli! I encara pitjor! Que només es disculpi telefònicament amb el Valencia i no amb el Barça! Però on queda el tan famós señorío? Dissabte ja em va quedar clar que no els in quedava ni un gram quan vaig veure sortir al Rei Florentino donant suport a les queixes arbitrals i de calendari del seu entrenador! El tenia per sobre de tot això,  potser estava equivocada...

Mentrestant, seguirem esperant que algú des del Bernabeu es pronunciï...potser que anem agafant una cadira!

El socis del Barça mereixem una OAB millor

Observo amb tristesa que el servei de la Oficina d’Atenció Barcelonista (OAB) segueix sent tan deficient com abans, especialment en la seva vesant online...encara que més endavant en aquest post veurem que la versió telefònica no és molt millor malauradament.

Perquè em queixo per segona vegada en aquest blog sobre aquest servei? Doncs perquè no em sembla normal que un servei tan bàsic com aquest, la via de contacte dels socis amb el club, segueixi funcionant tan malament. Pots pensar: potser és que la junta no n’és conscient ja que no duen a terme controls de qualitat...o és que algú d’aquí ha contestat mai la típica enquesta post trucada o online sobre el seu servei? Descartat! Puc assegurar que la junta sap que aquest servei és molt millorable i em consta que s’hi volia posar fil a l’agulla...però quants mesos fa que hi és en Sandro? Crec que els suficients perquè aquesta queixa no s’hagués escrit mai. I és que em paro a pensar en lo poc que costaria tot plegat i encara me’n faig més creus! N’hi ha prou que es faci una mini auditoria de processos de les diferents vies de comunicació de la OAB i un control de qualitat per detectar aquells punts clau on es falla i què s’hauria de fer per millorar-ho. Això no suposa ni una gran despesa ni una gran inversió en temps. Perquè no es fa? Potser perquè preferim anar organitzant dies de la dona o encara molt pitjor ara: dia del pare amb Cheerleaders! Per favor! A on arribarem?!

Sé que potser esteu pensant que no n’hi ha per tant. Així que aquí us deixo un parell de testimonis. El del meu company d’Èxit Blaugrana, Uri Fuster, i el meu propi. Dos casos ben diferenciats: el seu per telèfon, el meu per e-mail. El resultat: el mateix! Frustració!

Uri Fuster: “Recentment, he estat a punt d'odiar el nostre estimat himne. Així, dit a la valenta, fa por. Ho entenc, però com tot a la vida, té una raó. Vaig trucar a la OAB fa un parell de dies per tal d'informar-me sobre els tràmits a fer per a modificar l'abonament dins l'Estadi. Però el que deia: vaig trucar uns 10 cops a la OAB. Em va sortir l'himne de manera repetida durant 4 minuts en totes elles, amb pauses per a recordar-me que les operadores estan ocupades, fins que la comunicació es tallava. En dues ocasions, la meva trucada va entrar i em van penjar el telèfon. Perquè?? Jo entenc que hi ha moltes trucades i poques línies i poca gent però renoi! Que ho muntin millor! Que si estan ocupades, que al minut de trucada es talli la comunicació, que són números cars els 902! O que et diguin quantes trucades van davant teu i tu decideixes si esperes o no que sigui el teu torn. No sé quina és la solució, però la OAB és millorable. I en Sandruscu va dir que ho faria.. Seguirem esperant...”

Cristina Dordas “La meva relació virtual amb la OAB sembla que està destinada al fracàs! Sempre he pensat que la millor via d’atenció en casos com aquests (club – socis) és per e-mail, doncs és la via més còmoda i barata de totes les disponibles pels socis i especialment útil quan et trobes fora de les nostres fronteres. Doncs bé, ja el mes de novembre passat em vaig posar en contacte amb ells per fer arribar la meva opinió (pel tema de les eleccions catalanes que coincidia amb el Barça - Madrid) i alguna pregunta addicional. Doncs bé...em van contestar tan tard, que les respostes les vaig tenir abans pels mitjans de comunicació (una setmana després) que per ells! A més a més em va semblar fins i tot curiós que em contestessin amb un missatge molt estàndard que denotava que ni s’havien llegit el mail! D’altre manera s’haurien disculpat i m’haurien pogut donar la resposta encara que aquesta ja fos pública. No va ser el cas. Doncs bé, altra vegada, aquesta setmana, em torno a posar en contacte amb ells pel tema d’un codi del meu carnet de sòcia que em falta i sense el qual no puc operar online. Avui divendres farà 5 dies que el vaig enviar. Et penses que m’han contestat? Doncs no! I sort que aquest número no el necessitava per sol·licitar les entrades per la final de Copa, que sinó passa el termini i la casa encara per escombrar! Ja tremolo ara que torno a tenir un parell de preguntes! Al final m’hauré de gastar els diners, el temps i la paciència esperant al telèfon...i tot això quan tan sols farien falta un parell de minuts per contestar-me per e-mail...”

PS: la foto que acompanya aquest post és de la imatge que surt a la web del Barça a l’apartat de la OAB. Curiosa la imatge no? Un munt de gent esperant! Jajajaja! Em fa gràcia perquè això mateix (la mala imatge que dóna que sigui aquesta foto i no una altra la que acompanyi a la OAB) li vaig comentar a un directiu de la junta actual. Veig que la foto segueix aquí i a sobre pixelada! XD

Quin patiment! Però ho hem aconseguit!!!

 

Ufff! Feia molts partits que no patia i no vivia un partit amb tanta tensió!!! He acabat exhausta! Amb mal de cap fins i tot!!! I és que Déu ni do el partit que hem pogut veure!!!

Els primers 25 minuts anàvem una mica perduts...segurament perquè l’equip no s’esperava un Arsenal disposat al camp d’aquesta manera. Semblaven un equip italià més que l’Arsenal que tots coneixem, un equip a qui li agrada jugar...I ull! No dic que això sigui negatiu eh! Al contrari! Penso que dóna molt i molt mèrit a la victòria del Barça, ja que l’Arsenal s’ha sabut plantar extraordinàriament bé i ha fet suar de valent al Barça per aconseguir arribar a la porteria! El preu que ha pagat frenant el seu joc creatiu i més ofensiu? Doncs no arribar a xutar a la porteria de Victor Valdés!

I bé...potser que parlem ja de uns dels temes més calents de la nit i que té en l’amargament més absolut a tots els madridistes que ara resulta que són tots de l’Arsenal de tota la vida! Va home va!!! De què parlem? Doncs de l’expulsió de Van Persie, com no?! Amb el reglament a la mà està ben expulsat: pita fora de joc i ell segueix igualment i xuta. Això és targeta groga aquí, a Londres i a Roma! Que tractant-se del partit que es tractava potser hauria d’haver estat més laxa? Ho podria acceptar! Però repeteixo: reglament en mà és groga, és la segona i això significa que se’n va al carrer! I una cosa! Molta gràcia em fa la gent que no para d’insistir amb aquest tema (i que no accepta que està ben expulsat), però no diu absolutament res del penal no xiulat a Messi! I no diuen res del gol a Messi mal anul·lat a Londres! Siguem seriosos home! I escolta, com bé ha dit Guardiola (enorme! Genial! De les millors rodes de premsa que li recordo potser!): la realitat és que l’Arsenal no ha fet més de 3 passes seguits i no ha xutat a porta! Si fins i tot el seu gol l’hem marcat nosaltres!!!

No voldria acabar aquest post sense deixar quatre números que penso que resumeixen molt bé el gran mèrit del Barça en el partit:

Això, i un 70% de possessió de pilota!

Com diria Guardiola, aquesta és la realitat Sr. Wenger. Potser des de avui mateix, el nostre segon “amiguet”...el primer tots sabem que és per Mou! Jeje! Ah! I perdoni’m a mi també! Jo tampoc he pogut anar a felicitar l’àrbitre! :)