S’ha posat Guardiola en un jardí?

Dissabte va ser un dia de no parar! Des de les 7.45 del matí fins les 7 del dia després que em vaig tornar a posar al llit. Tot per diversió eh! Però jo que sempre estic pendent de tota l’actualitat, i que m’agrada tan seguir els pre i post partits, diguem que em vaig perdre un dia intens des del punt de vista informatiu. I clar! Em llevo diumenge tardíssim i començo a llegir pertot  arreu referències a unes declaracions de Guardiola que a mi personalment em van sorprendre. No per les declaracions en sí, sinó pel moment de fer-les.

De tots és conegut el continu “soroll” que envolta la relació Sandro – Guardiola. Uns et diuen que la relació és pràcticament nul·la i estrictament professional...i d’altres et diuen tot el contrari, assegurant fins i tot  que no sé quin dels dos és padrí d’algun dels seus fills. Ai mira! No ho sé! La qüestió és que per una sèrie de gestos, el soroll sembla que es decanta cap a la primera opció, i paraules com les de dissabte passat són aprofitades per molts per encendre encara més al foc en aquest pati barcelonista on sembla que mai no es  pot jugar a futbol en pau.

Per què pren tanta volada tot plegat? Doncs perquè Guardiola és la figura que unifica, la figura que genera consens i admiració de tot el Barcelonisme, la figura que tothom es disputa precisament per aquest poder que s’ha guanyat a pols...i esclar...declaracions com les del dissabte poden sonar com una bufetada a un Sandro que venia prou content de l’Assemblea de compromissaris.

La meva opinió? No discuteixo les paraules de Guardiola i fins i tot hi puc estar d’acord. Al cap i a la fi vénen a dir que s’hauria d’haver pensat més en la institució i a  no buscar una fractura social del Barcelonisme, evitant que una junta, que ha fet molt pel club, es vegi ara en aquesta situació per unes pèrdues descomunals heretades de la junta de Joan Gaspart. Entenc també que amb aquest gest busca donar suport a la gent que va confiar en ell (cosa gens fàcil en aquell moment!), que ara passen per un moment complicat i que a més a més la junta actual sembla voler restar valor al seu llegat, remarcant només els aspectes més foscos o negatius d’aquella etapa. I això és així. Jo personalment penso que em miraria el Sandro d’una altra manera, si tingués el valor de saber reconèixer les coses que s’han fet bé abans. No passa res per fer-ho! Que van acabar fatal amb Laporta? Sí! Però crec que la seva figura tindria una percepció ben diferent entre la massa social si fos capaç de fer-ho i fer-ho de manera honesta, deixant enrere certes rancúnies... No per donar mèrits al teu antecessor seràs menys tu!

L’únic punt negatiu que li donaria a Guardiola...el moment triat. Ara? Per què ara? El més normal no hagués estat fer-ho quan aquest fet es va votar a l’assemblea? M’imagino que trist també ho estava en aquell moment, no? D’acord que és justament aquesta setmana quan teòricament la decisió de tirar endavant la denuncia tindrà efectes reals...però segueixo pensant que el moment escollit per posicionar-se no és el més adequat.

Per últim...i com sempre passa em temes així...ja es parla que si la pregunta del periodista estava pactada, que si Guardiola va dinar amb Cruyff i Laporta dijous passat i que el van pressionar...va home, va!!!! Que parlem de Guardiola! Dubto molt que ningú pugui manipular d’aquesta manera el nostre entrenador. Vaja, em sorprendria infinitament...

I per cert! Que curiós que molts, que mataven per Guardiola fa unes setmanes, ara es refereixin a ell com un simple empleat del club...