Alguns comentaris sobre l’entrevista de Sandro Rosell a La Vanguardia

Com cada diumenge que sóc a Barcelona, m’agrada anar a esmorzar a un petit bar italià que hi ha davant de casa. Com sol passar a molts bars, només hi ha un exemplar del diari i com qui diu anem a bufetades per veure qui se’l fa seu per una estona! Doncs bé, avui quan he arribat, La Vanguardia ja estava agafada per una parella que esmorzava i llegia en silenci...un amb LV i l’altre amb el suplement “Dinero”. He pensat: sembla que ja fa estona que hi són, potser d’aquí una estona quedarà lliure el diari...doncs no!!! Quan un ha acabat, s’han intercanviat cada exemplar i jo m’he quedat amb cara de tonta! Em fot negra que algú monopolitzi el diari d’aquesta manera! Però en fi...deixo aquest tema (que donaria per un post sencer!) per centrar-me en la motivació d’aquesta nova entrada al Blog de la Cris.

Donat que llegir la edició impresa de LV ha estat missió impossible, quan he tornat a casa, he decidit fer un cop d’ull a l’edició digital. Sorpresa! Entrevisten al Sandro. Anem a veure què diu. Doncs bé...no portava ni 1 minut llegint que he pensat! Al blog que vas! Jajaja! I aquí us deixo alguns fragments de l’entrevista i els meus comentaris espontanis segons anava llegint...

1.  A la pregunta de si no li sembla molt arriscat votar a l’assemblea de compromissaris el tema de Qatar... (copio literal de www.lavanguardia.com)

“Sí que es un riesgo, pero ya buscaríamos alternativas. Tendríamos que replantear el tamaño de este club, pero si eso es lo que quiere el socio, bienvenido sea. El Barça sería sostenible pero con otra dimensión. No podría seguir manteniendo todo lo que tiene: mejor plantilla del mundo, mejor técnico del mundo, club polideportivo más grande del mundo, fútbol formativo donde más se invierte en el mundo, solidaridad con la Fundación, y los rivales tendrían más ventajas. Seríamos más pequeños.”

El meu pensament: Ja comença la tasca de “manipulació” del vot, de posar la por al cos als socis, d’amenaçar dient que no es podria mantenir a l’actual plantilla, deixant entreveure que potser caldria vendre alguna estrella...perquè desenganya't !  Llegint això és el que tots entenem i el que busca ell! Fatal! Les coses no són ni blanques ni negres! A veure si ara el Barça té la dimensió que té per Qatar Fundation! No fotis, Sandro!  El club que està més de moda actualment, admirat arreu, podria aconseguir altres patrocinadors o altres formes de patrocini! El problema és que MAI se’ns ha presentat als socis res que no sigui Qatar i se’ns vol vendre que aquest acord és el millor del món..mmm...ho podem dubtar o tampoc?

2. Qüestionat sobre el caire polític del acord amb Qatar

“Qatar es lo que es. Sabemos lo que es. Es un país dentro de Oriente Medio, precisamente el que está reclamando la ayuda del mundo occidental para abrirse más. Nosotros podemos ayudarles en ese camino hacia un futuro democrático.”

El meu pensament: vols dir que tu saps o vols saber el que és Qatar? Que nosaltres els ajudarem a ser més democràtics? WHAT?

3. A la pregunta de si existeix alguna altra marca que pagui més

“No. Hoy es el récord mundial de patrocinio en el deporte, y hoy no hay nadie que pague más.”

El meu pensament: Segur?????????!!!! No sé on llegia l’altre dia que el Manchester United havia aconseguit un patrocinador per a la seva samarreta d’entrenament (!!) que li pagava més de 11 milions a l’any, que sumats al patrocini de la seva samarreta (23 milions crec) li reporta molt més del 30 milions que paga Qatar Fundation al Barça...i sense cap desgast per a la imatge del club! Per tant, abans de parlar amb aquesta rotunditat, potser que investiguem una mica i mirem més enllà del que ens interessa fer veure.

4. La seva relació amb el boixos nois i el tema bengales a Monaco. Copio només el fragment de la resposta que més m’ha “impactat”

“Primero el Barça no puede controlar y no tiene medios para controlar el acceso de sus aficionados en campos que no sea el propio.”

El meu pensament:  no siguem ingenus! El club no pot controlar l’accés a altres camps, però és el club qui reparteix les entrades i sap perfectament quins socis han estat agraciats! D’acord que tu després no saps si aquesta entrada serà cedida, revenuda o què... però certs mecanismes de control hi ha, i si ens posem tontos fins i tot podries establir certs mecanismes per garantir que a qui li toqui l’entrada sigui ell i només ell qui la utilitzi.

I seguint amb el tema bengales.... diu: “Es verdad que hubo cuatro bengalas” Sandro! Quatre??!!! Però si hi havia un fum que no es veia res!!! Per un instant m’ha recordat a la frase del Rajoy sobre la catàstrofe del Prestige “son solo unos hilitos...”

I per acabar... també m’ha fet gràcia el peu de la foto que surt a l’entrevista: Rosell, detrás de una portería, no quiso cruzar el límite del campo: "Eso está reservado para los futbolistas"…ai mira….caaaaaal????

En definitiva i després de llegir l’entrevista penso que res és casualitat i en aquest cas molt menys. Ja m’enteneu no?