Bojan o com les emocions no ens deixen veure la realitat

Fa poc més d'una setmana que Bojan ha abandonat el club direcció Roma i encara em trobo gairebé cada dia discutint amb algú sobre la idoneïtat o no de la seva sortida. Vagi per endavant que per mi ha estat un encert que deixi la disciplina blaugrana, ni que sigui momentàniament. Per què? Doncs perquè ni el club estava a gust amb el seu rendiment (jo tampoc!) ni ell semblava trobar el seu lloc aquí.

Reconec que jo vaig ser de les persones que va estar entusiasmada amb el nivell que va mostrar quan va debutar amb Rijkaard...nivell que fins i tot va semblar molestar algunes estrelles com Deco, irritat en  comprovar com un adolescent  de la casa s’enduia carretades d’elogis i portades. De fet, es comenta que aquell primer any va ser molt difícil i psicològicament molt desgastant per a  Bojan, el qual va entrar a formar part d’un vestuari ple d’egos mal gestionats que  no veien amb bons ulls la seva eclosió. Ens vam precipitar tots? Sincerament crec que sí. Se li va donar més responsabilitat de la que podia i li tocava assumir per edat, se’l va exposar de manera excessiva i potser l’entrenador no va tenir la mà dreta que mostra l’entrenador actual per tal que la seva integració al vestuari fos la que havia de ser. Potser també ens vam passar tots pensant que per fi teníem un 9 de la casa com Déu mana...Bojan era i en certa manera encara és una criatura!

Després de Rijkaard va venir Guardiola i potser, equivocadament, va pensar que tindria un paper més protagonista: noi de la casa, bon xaval, amb un excel·lent historial a les categories inferiors del club...Tot indicava que complia el perfil per a ser ben valorat per Guardiola...doncs no! Lluny de veure complertes les seves expectatives, Bojan ha estat un jugador de pas discret en l’era daurada guardioliana...Des de fora costa bastant saber el perquè de tot plegat, però al menys a mi va ser un jugador que em va acabar exasperant! Inicialment el defensava com la que més...segurament pel record que tenia del seu primer any al primer equip, però també reconec que ho feia pel fet de ser català, de casa i amb cara de no haver trencat un plat. Em sap greu ser tan explícita i fins i tot cruel dient això...però és així! Crec que molts s’han encegat amb ell per aquests motius i són incapaços de veure la realitat. Bojan ha estat un jugador de moments. Mai no ha estat un jugador constant en l’excel·lència...i quan semblava que anava a entrar en aquesta dinàmica...pam! Lesió al canto! Poca fortuna...potser si! Però també és cert que massa vegades he tingut la sensació que els minuts que se li donaven no els aprofitava com calia...sí! Massa vegades he tingut la sensació que ha sortit al camp faltat d’ambició. I això, en un noi de la seva edat, no es pot permetre. Desconec si aquest és un dels motius pels quals Guardiola va deixar de confiar en ell, però que no em vingui ningú a dir-me que s’ha estat injust amb ell perquè no se li han donat prou oportunitats. Perdó? No recordo cap jugador de la casa que n’hagi tingut tantes! Ho dic absolutament convençuda! Potser ens caldria analitzar detalladament el procés, segurament prematur, que es va seguir amb ell...potser és el propi club que l’ha engolit...no dic que no! Però considero injustes algunes de les seves referències a en Pep en la roda de premsa del seu comiat..Més autocrítica Bojan...que ja en va fer eh! Però penso que potser li falta fer-ne més i adonar-se que res no  hagués canviat per jugar un trist minut de la final de la Champions...encara s’ho hagués agafat malament! Com un greuge...

En definitiva, penso que la solució que s’ha buscat és bona per a tothom: ell marxa de la mà de Luis Enrique, que el coneix i que segurament buscarà jugar amb una filosofia semblant al Barça...i sobretot: marxa a un club que a priori li pot donar els minuts que aquí no tindria. I el Barça? Doncs es desprèn d’un jugador que no convencia, que vivia frustrat i que segurament no tenia la millor actitud que s’ha de tenir dins d’un vestuari amb una plantilla curta (en tenim pocs i els volem tots motivats!)...i es guarda l'oportunitat de recuperar-lo d’aquí a dos anys! No em sembla malament!

PS. Potser això no toca ara...però m’ha semblat molt significatiu el fet que Gerard Piqué no estigués a la roda de premsa del comiat de Bojan. Per què menciono al Geri i no a altres jugadors que tampoc hi eren? Doncs perquè pel que sé, al menys abans eren molt bons amics...i em va sorprendre enormement que ni hi fos, ni fos capaç de dedicar-li un trist tweet de comiat i bons desitjos! Gairebé 24 hores li va costar a en Piquebauer tenir el gest...gest que intueixo va venir derivat pel munt de tweets i comentaris al FB de gent, com jo, que es preguntaven i li reclamaven que el tingués...al final el va fer tard i faltat de qualsevol sentiment...fals en definitiva! I jo em pregunto: què ha passat entre aquest parell???