Wembley! Quina experiència! On tot va començar amb aquell gol de Koeman, santuari barcelonista que no ens podíem deixar perdre!!! I Déu ni do quin homenatge al Dream Team que els hi vem fer! Quin partidàs! Potser la millor final Europea del Barça de tota la història? Al menys jo no recordo final igual, amb aquest domini! Ufff! Quin orgull més gran!
El blog de la Cris va ser allà! La primera final de la meva vida!!! La veritat és que estic vivint un any ben diferent del que ha vingut sent la meva vida en els últims anys...canvi de ciutat, de vida...i sembla que de sort! Doncs fins aquest any mai havia tingut la sort en els sorteigs que estic tenint! Tot i que he de dir que bona culpa d’això la té el ja mencionat aquí Compromissari Mediàtic! El Gran Roger que va fer de capità de l’expedició a Wembley que veieu a continuació!
La veritat és que ens ho vem passar molt bé! I fins i tot vaig tenir temps de retrobar-me a Londres amb amics com l’Alexandros d’Atenes i el Niels, que ara viu a Londres mentre fa el seu doctorat! També vaig coincidir amb algun amic de la Universitat que no veia des de feia anys i fins i tot amb un veí de butaca al Camp Nou! Londres era Blaugrana! Des de que vaig aterrar-hi dissabte al matí fins que vaig marxar 24h després, que només feia que veure gent amb la samarreta del Barça! :-)
I què us haig de dir? Vaig tornar cansadíssima! Faltada d’hores de son i mig constipada del fred londinenc...però tan feliç! Tan contenta d’haver presenciat una final així!!! I això que a diferència d’altres vegades no tenia un sentiment intens de que guanyaríem...no sé perquè estava excessivament tranqui-la abans de la final! Fins i tot em feia por estar-ho tant...ja sabeu lo supersticiosa que sóc! Jajaja! Però tenia molts factors que em feien pensar que tot i aquesta falta de “feelings”, guanyaríem! I és que vaig complir els rituals necessaris perquè això es donés: pantalons de la sort, les mateixes sabates i jaqueta que al Bernabéu (semis de Champions), el mateix pentinat...i una cançó motivadora! Si! Tenia una cançó de les que jo anomeno “energètica”, que et donen un no sé què que només dura uns dies, però aquells dies és “la cançó”! Sembla que va funcionar oi?
Per acabar us deixo aquí altres fotos fetes pel Roger. Les que vaig fer jo no són tan bones!
I vosaltres? Com vau viure la final?
PS: es preparen sorpreses al Blog de la Cris! D’aquí poquet una col·laboració que em fa molta il·lusió! Stay tunned!
6 comentaris:
Quina manera de transmetre barcelonisme! Que n'aprenguin, Lady! Pel que intueixo, la presència d'Èxit Blaugrana en partits decisius és clau per a fer bons els pronòstics! Paris, Roma, Bernabéu i Wembley... No hase falta que digo nada más... Keep it up, Lady D!
El Barça guanya un altre cop… :-)
Vam veure el partit en el club gallec a Montreal, seu de la nova Penya Barcelonista. Molta birra, molta felicitat…
Josie xo
Per cert, molt macas les fotos!
-Josie
jo vaig celebrar el meu 44è aniversari al bar original acompanyat d'amics i de cava, on per cert només hi havies dues taules ocupades, la meva (sorollosa) i una segona (molt callats, potser superats per les nostres mostres de la lògica eufòria prolvocada pel fet de celebrar els anys amb tant de cava d'aniversari). els cambrers ens agraïen tanta eufòria perquè quan cridàvem corrien a la sala de TV per veure la repetició del gol o del que fos. En acabat, vam anar a celebrar el triomf al OUT OF CHINA i ja no recordo més...
@Gurú
Així m'agrada Gurú! Que em comentis al blog home! jejeje! Èxit Blaugrana Talismà! ;)
@Josie
Club gallec a Montreal per veure la final! Ole! jejeje! Vas fer fotos? Les teves fotos si que solen ser espectaculars! ;)
@Quim
jajajjaja! Quin regal el teu eh!!!
Quina sort, Cris! A mi no em van tocar les entrades per 1000 números :(
Vaig viure la final entre amics en un bar. Vam gaudir molt i per primera vegada en la meva vida vaig anar a Canaletes.
Publica un comentari a l'entrada