Us poso en situació: Madrid, 19.30h, cafeteria a prop de la Plaza Mayor prenent un cafè amb llet i recuperant forces després d’haver estat caminant tot el dia per Madrid amb la Rosa, que aquest cap de setmana venia de visita. M’avisa un amic que el Madrid perd 0-1 i penso, sincerament, que és broma. Que estem bojos? Perdent, a casa i amb l’Sporting (amb tots els meus respectes eh!)... no és possible. De seguida m’informo per internet mòbil i constato que el meu amic no menteix, que realment és així. Pensament número 2: El Madrid sempre marca a l’últim minut. Perquè ara hauria de ser diferent i més quan els hi va la lliga? No esperis cap regal que no caurà! Passen els minuts i creixen els nervis...hauran marcat? Gairebé les 20h i rebo el missatge que confirma que el resultat no s’ha mogut! Uoooooo!!!! Quina pujada d’adrenalina!!! Suposo que per inesperat totalment, l’alegria és doble!
Passem al Barça – Villarreal: idèntica situació que abans però amb localització diferent. Ara ens trobem a un dels meus restaurants preferits de Madrid i evidentment no puc seguir el partit. Poques visites que tinc, i si a sobre no són futbol fanàtics com jo, no era qüestió de obligar-nos a veure el partit no? Doncs bé, passen els minuts, vaig seguint una mica el partit per internet i em vaig posant nerviosa perquè només llegeixo parades providencials de Valdés...penso: mal senyal! A la tercera ens foten un gol...després passem per una fase en la que no passa res rellevant i penso: serem capaços de no aprofitar el regal caigut del cel? Nervis! Tinc nervis! I de sobte, en una de les meves mini incursions per intentar seguir el partit, llegeixo que ha marcat Piqué!!! Queeee??!!! A sobre marca Piquenbauer, un dels meus jugadors preferits! I un gol tan decisiu!!! L’alegria llavors ja és més que doble!!! Que s’acabi el partit! Que s’acabi el partit!!! Es fan molts llargs els minuts fins que això passa...quina sensació d’alegria i incredulitat quan per fi xiula el final! M’ho diuen abans i no m’ho crec! Quantes quinieles se’n van anar a norris ahir per culpa d’aquesta combinació?
La jornada on el Barça havia de passar a estar a 2....ha passat a estar a 8! El que són les coses i quina diferència de distància al donar-se dues situacions que pocs pensaven que podia succeir.
Som-hi Barça! Ja queda menys! :)

5 comentaris:
Llourinho va rebre la lliço de la persona que més de gust li venia donar-li, gran Preciado!
@Pere
Siiii!!! Ahir pensava: existeix la justicia divina!!!
Suposo que amb tant d'estrés el sopar no se't posaria malament.
Ja no pregunto per la resta de la nit...
Has de tenir mes fe en el Barça Cris.
Nomes ens remonta l'Atletico de Aviación
Ara fa falta que el dia 20 el Gominas no ens estafi cap més gol.
Publica un comentari a l'entrada