El meu amic Javi, àlies el Messi del grup B, (ei! Aviat escriurà un post per aquest blog! Stay tuned!) m’ha recomanat avui que em llegís l’article que publicava el diari El País, escrit per un periodista admirat per tots dos: Ramon Besa. He de dir que aquest home té la capacitat que estigui d’acord amb tot el què escriu! Em sembla un periodista esportiu com pocs n’hi ha. Un luxe llegir-lo!
Doncs bé, havia pensat en la possibilitat de comentar-lo aquí, però penso que és tan bo, que no mereix que l’espatlli intentant fer un resum. S’ha de llegir. No cal que digui que es subscric al 100%! Aquí teniu el link: La pelota no mancha
PS. Ja em direu si us ha agradat tan com a mi i si compartiu la seva opinió!
7 comentaris:
El Ramon Besa demostra que el periodisme esportiu està a l'alçada de qualsevol altre mena de periodisme si qui escriu ho fa des de la ponderació, coneixement i respecte. M'emociona veure que no tothom està perdut en el "roncerisme" il·lustrat tant cavernari i tant de moda malauradament.
Roger, compromissari mediàtic
M'ha encantat l'article, estic totalment d'acord amb Ramón Besa.
Salutacion
Hola!
Jo sóc periodista encara que exerceixo. Vaig tenir el Ramon com a professor a la Facultat i va ser un luxe.
Un periodista que no viu del contactes, que els té, però que té una capacitat d'anàlisi a l'altura de molt pocs. Va més enllà sempre, i el més important, no es deixa dur pels colors del seu cor.
No arribaré mai a escriure com ell, però prometo fer-ho el millor possible Cris. És un autèntic plaer!
Que gran articulo!! Ramon tiene toda la razon del mundo al igual que la tiene Cruiff en su articulo semanal de el Periodico..
Saludos Criss
Hola Cris,
El meu monitor va dir prou just després de la meva darrera nota i fins avui no he llegit la teva resposta que agraeixo.
Espero que puguis obtenir resultats positius a la tertúlia que nomenes. Pel que jo conec puc dir-te que la gran majoria de l'audició d'aquesta cadena té ja un judici format sobre Catalunya, sobre els catalans, sobre les nostres institucions i sobre els nostres clubs i associacions. Tenen un gran judici previ... Un prejudici. Pots intentar canviar-lo però...
Gràcies per tornar a entrar per aquí Gigio! Feia dies que esperava saber de tu!
@Gigio: crec que no ja ha passat el temps de voler canviar els prejudicis de la cope i del nacionalisme espanyol. El nacionalisme és sempre dolent. Els catalans mai no hem estat nacionalistes, ni els que es qualifiquen de nacionalistes ho són. Els espanyols, els castellans concretament, ho són tots. I radicals. Nosaltres no. I així ens va. No és hora ja de voler canviar-los ni de ser pedagògic, sinó de combatre'ls. I combatre i condemnar i assenyalar amb el dit la seva catalanofòbia, la seva islamofòbia i en general la seva fòbia a tot el que no siguin ells mateixos i la seva trista, bruta i curta mirada. La Cris fa bé de participar a la tertúlia, no per canviar-los, sinó per combatre'ls"
Publica un comentari a l'entrada