27 de setembre 2010

Hi ha coses que mai deixen de fer ràbia eh…

Eps! Ja m’he enrederit aquesta setmana i només he publicat un post! Però aquí estic de nou! No espereu un anàlisi del partit ni comentaris al respecte perquè al ser les festes de la Mercè a la hora que es jugava el partit tenia un sopar...i desafortunadament en un lloc sense tele! Així que me’n vaig assabentar del resultat d’uns i d’altres amb retard...

Què em porta a escriure? Doncs la ràbia que m’ha fet el presentador d’esports d’Antena3 avui. No era el Manu “cara llonguet” no...era un altre que ara no em surt el nom. La qüestió és que se’l veia que venia content avui...això d’empatar a res amb el Llevant, recent ascendit i plegat de baixes (ei Mou! Mira que empatar amb un equip que juga amb l’equip suplent...jodd, t’ho regalen tot eh!), sumat a la victòria del Barça es veu que li ha generat un “puteig” important...

Total que ens hem hagut de sentir frases, insinuacions i falsedats del estil:

- “Tarjeta roja dudosa (¿?¿) que marcó clarísimamente el devenir del partido. A partir de ahí el partido fue totalmente otra cosa y se le puso de cara al Barça. Así que la actuación arbitral fue decisiva (¿?¿?¿?¿)”

- “Sin embrago esta victoria no les ha servido a los azulgrana para arrebatar el liderato al Real Madrid (¿?¿?¿?), pues este sitio lo ostenta el Valencia que este año será un equipo a tener muy en cuenta”

També ha deixat anar frases tendencioses sobre l’expulsió de Villa (ara no les recordo! Llàstima!) i evidentment no li ha fotut massa canya al Madrid...

I aquí parem un moment...Dius:


1. Perquè mires A3 si ja saps com son?  Feia molt que no mirava el seu TN i avui com que feien la F1 a Tv3 i “Deportes Cuatro” (que m’agrada molt!) ja havia acabat...hi he arribat sense voler com qui diu la cosa...

2. Perquè et molesta tant si ho fan sempre? Doncs mira...no ho sé! Però a aquest presentador el tenia per algú més seriós i m’ha molestat molt les frases que ha utilitzat, la poca objectivitat mostrada, la mala llet de les seves paraules, el rintintin, el voler seguir la cantarella de “Al barça todo se lo regalan” tot i les paraules de Guardiola de la setmana passada (que malament que els hi han caigut a molts eh...)...
En fi...davant de l’enveja i el mal perdre de molts no s’hi pot fer gran cosa...encara que en aquest cas si: canviar de canal! Jaja

PS: si voleu saber quina valoració fa “Èxit Blaugrana” del 100 dies de Sandro Rosell ho podeu llegir aquí

19 de setembre 2010

Victòria poc celebrada...malauradament!


Començava ben contenta veient el partit tot provant aquest vi italià (labrusco negre) de llauna tan mona...


I l’acabo contrariada veient aquest imatge...

 
Per un dia que per fi aconseguim guanyar al Calderón, jugant bé i en els últims minuts ens foten una entrada ben lletja al nostre Messi. Era amb un amic veient el partit i tots dos ens hem dit: hòstia ha set com un gerro d’aigua freda això...ens ha deixat tocadets veure a Messi amb el turmell inflat i sortint del camp mig plorant amb evidents símptomes de dolor..pobret! Per sort diuen que no hi ha trencament i que sembla ser que en tindrà per un màxim de 4-5 setmanes en el pitjor dels casos...de totes maneres crec que ens ho podíem haver estalviat tot això...

Bueno...i Guardiola? Potser no l’havia sentit mai tan “calentet” a una roda de premsa...doble sentit en tot el que deia, se li notava que s’estava contenint per seguir sent elegant...m’ha encantat aquell “con este juego son capaces de ganar a cualquiera, incluso al Madrid”. Jajajjaa!!! És que és veritat! Amb nosaltres foten “partidassus” i amb el Madrid sempre es caguen a  les calces!

Aii...esperem a veure que diuen les proves a Messi demà...tan de bo no estigui apartat dels terrenys de joc massa dies!

PS: quin portaràs l’Atlético de Madrid no???!!!

16 de setembre 2010

Telita amb Ibra no?

Ahir veiem com Ibra (o Ibraito com el té batejat en Gigio) fumia una coça a un company d’equip, no sabem si en plan broma o no...però pel què sembla a l’altre no li va fer gens de gràcia...I avui m’arriba el següent vídeo d’ahir després del partit del Milan: Ibra entrevistat per un periodista italià i connexió en directa amb un programa on participava Sacchi. Jutgeu vosaltres mateixos la seva manera de comportar-se / actuar...cal? Realment li falta educació a aquest noi i deixar una mica de banda aquest gran ego que té. Que et molesta el què Sacchi parla de tu? Doncs agafes i ho soluciones educadament en privat no?



Aiiii Ibraaa aquest temperament!!!

14 de setembre 2010

A AS es juga el US Open 2009...

Anava cap a dormir vist que el partit de Nadal es parava per la pluja (the never ending story!!!) i abans però entro a diferents diaris esportius per veure què es deia...

1. Sorprèn que ni a Sport ni Mundo Deportivo es segueixi la final del US Open...i més si la juga Nadal!

2. Marca i AS si que tenen una secció especial...com que he anat abans al AS, obro la mena de retransmissió en directa que tenen i em trobo amb el següent que m'ha semblat curiós...


Ara resulta que hem quedat no només encallat en la final del 2010, sinó que a AS es juga el US Open 2009! jajajjaa! Ja sé que és un error tonto, però m'ha fet gràcia la cagadeta aquesta...

09 de setembre 2010

Fa molt bona pinta aquest anunci amb Guardiola!

Potser ningú coneix a Pep Guardiola, però la imatge i els valors que van associats a la seva persona només son positius i no excloents pel fet que siguis d’un equip o d’un altre. És una figura que agrada àmpliament per la seva filosofia (si Ibra!) de treball, d’equip, de gestió de les persones...en definitiva, un imatge personal amb molt poques (sinó cap) connotacions negatives i un munt de positives molt ben valorades per la societat. Per tant, un “xollo” per a qui aconseguís pescar-lo per associar-lo a la seva marca. I aquest algú ha estat Banc Sabadell en un encert estratègic des del meu punt de vista.

Aquí us deixo el vídeo del making-of del anunci que sortirà dilluns que ve! Ja tinc ganes de veure’l perquè només amb aquets petit tastet ja sembla un molt bon anunci! Original si més no! I amb un Pep amb una naturalitat i estil que ja voldrien molts models d’anunci! jajaja

07 de setembre 2010

Que gran que és Iniesta!




Us deixo aquí el link de la magnífica entrevista que li fa avui El País a Andrés Iniesta. Val molt la pena llegir-la! Es descobreix un Iniesta, o més ben dit, una faceta de Iniesta fins ara poc coneguda, amagada rere aquest noi tímid i pàl·lid. De fet ja fa unes setmanes que penso que Iniesta ha fet un canvi...canvi potser en quan a maduresa, però també físic: no el veieu com més fort? O al menys jo abans el veia com més “fràgil”...



I algunes coses de l’entrevista que mereixen ser destacades per mi:

Newton va teneir un paper actiu en la final del mundial! jaja
“Yo nunca soñé con marcar un gol en una final de un Mundial, pero la jugué, Cesc me dio un pase, apareció Newton...”

“Cuando controlo el balón, sé que va a ser gol. Solo tuve que esperar a que bajara para pegarle. ¿Y por qué baja? Por la ley de la gravedad. Puestos a buscar razones, también me ayudó a meter el gol ese detalle. Lo que he conseguido, visto desde la plaza de Fuentealbilla en la que jugaba de niño, es impensable. No, yo no soñaba esto. Pero lo mejor de todo es la sensación de que, una vez logrado, me quedan muchas cosas por hacer. Eso me hace muy feliz.”

Tema promeses:
“Sí, más o menos. Una es muy personal y ahí la tengo... La otra es lo del Camino de Santiago. ¡Yo no sabía que eran 3.000 kilómetros! Yo miré el mapa así de pasada y me dije: "¡Bah, un paseíto!". Después, cuando ya había metido la pata, me di cuenta de que era interminable. Vamos, que ahora mismo no me cuadra mucho la agenda. Pero lo haré, cumpliré. Este año era imposible. Había quedado para ir a la playa”

El gol de la final:
“La sensación en el campo es irrepetible. La perspectiva es muy diferente. Hay un gol en esa final que es personal, muy mío... El de la tele se parece, pero yo solo he metido una vez ese gol. No sé cómo explicarlo... Es distinto verlo que marcarlo”

“Desde que la controlo, repito, sé que es gol. Sé que el defensa no llega, que el portero no llega... Solo he de esperar a que caiga, a que se cumpla la ley de Newton. Sabía que bajaba, que le pegaba, que era gol... Esta vez la manzana fue el balón y la cabeza de Newton mi pie”

Rivalitat per ser d’equips diferents i la seva amistat amb Jarque:
“A veces, la excusa de ser del Barcelona, del Madrid o del Athletic condiciona a la gente. ¡Vaya tontería! Dani era muy perico y yo le quería mucho. Era mi amigo. Me puse aquella camiseta porque quería que subiera conmigo a buscar la copa. Y, al final, sale en la foto del gol. Con eso no contaba”

Feeling del bueno:
“Desde que empezó la segunda parte, estaba seguro de que ganábamos el partido. Desde que volvimos al campo, tras el descanso, supe que ganábamos seguro. Ni siquiera dudé cuando Robben encara a Casillas. Veo a Iker estirar el pie, buscar el balón y sé que no es gol. Y cuando empieza la prórroga estoy absolutamente convencido de que ganamos. En lo que no pienso es en meter el gol.”

Li costa viure amb la sensació d’haver fet quelcom espectacular? (fa molt riure la resposta!)
“No. Es que no puedo evitarlo. Sí, hice una cosa que no hace mucha gente: meter un gol en la final de un Mundial. Bueno, eso solo le puede pasar a un futbolista y yo soy futbolista. Así que no es tan raro en el fondo. Hombre, lo que me molesta es que no meto muchos goles y ahora todos los que meta no serán valorados como lo fue ese. Con lo que me cuesta meter un gol... El de Santander, por ejemplo, es de los más difíciles que he metido y que meteré en mi vida. Y, pobre, nadie me dice nada de ese gol. De cada 10 veces que intentas ese golpeo, de primera y desde tan lejos, metes dos. Es supercomplicado meter ese gol. Pero, claro, como se lo meto al Racing, con el Barcelona y parece tan fácil...”

Mourinho i les seves paraules sobre que Iniesta no mereix la pilota d’or. Que bé que contesta Inieste!
“Entiendo que diga que considere que otro jugador lo merece más. Incluso puedo darle la razón. Pero decir que yo no me lo merezco, que a mí no se me puede dar...”

I “toquecito” final a Mou per dir que va estar de baixa gairebé tota la temporada
“Mire, el año pasado estuve de baja 40 días, repartidos en dos lesiones. Puede que en ciertos momentos no estuviera tan fino como ahora. Pero yo no siento que fuera una mala temporada. Participé mucho y fue un curso bueno. Muchas veces no jugué más por cuidarme y estar fresco. Por eso tuve momentos de estar muy arriba. Cuando bajas un poco, parece que estás mal, pero no tuve un bajón brutal. Esa sensación no la tuve. Igual solo bajé una nota. Lo de las lesiones es mentira”

La seva personalitat:
“Es que soy como me sale, como me educaron mis padres. Y también, mucho, cómo me educaron en el Barcelona (...) Mire, cuando tenía 12 años, mi padre ahorró durante tres meses para comprarme unas botas Predator. Puede que ahora tenga dinero, pero cada vez que miro aquellas botas sé de dónde vengo”

05 de setembre 2010

Zero sentit comú...però mai n’hi ha hagut?



Ja que no tenim lliga i ara és moment de seleccions, avui toca post sobre aquest tema! Tema que de fet no segueixo en detall...Prou feina tinc a seguir l’actualitat del Barça amb lo liada que vaig normalment com perquè a sobre estigui també al dia de la Selecció Espanyola...

No obstant això, avui tot conduint pensava en el poc sentit i el poc servei que fa la Federació Espanyola de Futbol als equips de la Lliga i sobretot al Barça al ser el principal proveïdor de jugadors actualment. Perquè dic això?  Doncs per varies coses que tenen inici en aquell partit a Mèxic i que ara s’han vist rematades per aquest partit a Argentina. Però algú em pot explicar la necessitat de creuar mig món per un amistós???? Només ho fem per calés? No es podia buscar una localització millor? Si inclús la majoria de la selecció argentina juga a Europa! No fotem! Al final em dóna la sensació que tant li fa que tu com a club organitzis una pre-temporada equilibrada, evitant llargs viatges...ja vindrà la federació després per tirar per terra tota la feina que has fet! A més a més, també penso: és ara la millor època del any per fer-ho? Ara que els jugadors estan tan poc rodats, que venen d’un estiu de mundial que tothom diu que et passa factura l’any després...realment algú pensa en el benestar físic dels jugadors o només veiem la pela?

Sempre he pensat que per la major part de les coses en aquesta vida és més que suficient aplicar sentit comú...al final te’n adones que no tothom en té...o això sembla!

PS: m’encanta perquè ja tothom quan es refereix al joc de la selecció espanyola acaba parlant o referint-se al Barça. És que aquesta selecció es nodreix del nostre equip i juga amb la mateixa filosofia...quina frustració ha de representar per altres jugadors que juguen en un club amb un estil de joc sense definir o ben contrari al nostre...