El primer pensament que m’ha vingut al cap quan s’ha acabat el partit és que un 0-0 no era bo...suposo que influenciada pel fet que la tornada és fora de casa i això pesa...Però analitzat fredament no és un resultat dolent...
Anem per passos:
Motius per ser optimista:
1. No ens han marcat cap gol i això és molt important a aquestes alçades
2. Si empatem amb gols passem nosaltres
3. L’empat a zero no li serveix a ningú...a ells tampoc...Així que no poden anar a tancar-se com ho han fet avui
4. Es presenta pràcticament el mateix escenari que si haguéssim quedat 1-0. Tots sabem que el Barça no sap especular i mai anirà a empatar un partit. Així que estem a les mateixes
5. Amb la capacitat golejadora que hem mostrar aquesta temporada, molt estrany seria que no marquéssim ni un gol...
6. L’any passat estàvem en un escenari semblant i la vam palmar...però aquest any estem parlant d’un altre equip, que ha arribat on ha arribat per mèrits propis. Que l’any passat arribéssim a semis va ser gairebé un somni que evidentment no podia acabar bé
7. L’equip té confiança en ell mateix i ve enrabiat pel partit d’avui
En definitiva, estem en el mateix escenari que es planteja en una final: no juguem a casa i hem de guanyar.
Motius de preocupació
1. Tenim la defensa en quadre !!! Després de la desafortunada lesió de Marquez i la targeta a Puyol que el deixa sense jugar la tornada, ho haurem de fiar tot a Piqué (cap problema aquí!) i a Abidal o Càceres com a parella (aquí és on rau la meva preocupació!)
2. El Chelsea, com tot equip anglès, és extremadament competitiu...i juga a casa. En l’escenari en el que ens trobem s’hi sent bé...
3. Els anglesos buscaran seguir jugant brut com avui i nosaltres no en sabem de passar d’aquestes coses. Ens posem massa nerviosos, caiem al seu parany i és tal la desconcentració que això ens provoca, que som incapaços de jugar com sabem...a part de que no ens deixen!
4. Veig a la davantera força fluixa...un Messi apagadot, un Eto’o que ha fet tot el que ha pogut però l’asfixiaven i un Henry que tampoc el veig 100%
5. Tenim Alves que segueix apercebut de targeta...això el farà jugar condicionat davant la possibilitat de perdre’s una hipotètica final...Si avui ja estava histèric, a veure què passarà a Londres...
En definitiva...més motius per ser optimista que pessimista, però els motius de preocupació pesen...i bastant! Només si sabem mantenir-nos serens i concentrats ens en sortirem. I crec, sincerament, que podem! Yes, we can!
Per últim, faré com el Xavi Bosch i us faré el meu breu comentari del partit de la següent manera:
M’ha agradat
1. Piqué. Aquest noi cada vegada va a més i comença a exercir un lideratge digne d’admiració per l’edat que té. Si a més a més li sumes que el tiu no es tonto i sap parlar, fa que encara t’agradi més...bueno, i ja sé que no toca eh....però mira que és guapo!!! Com m’agrada!!!! Jajajaja
2. Touré Yaya. Quin jugadoràs! M’encanta! Té un físic, una imponència, que aconssegueix endur-se totes les pilotes amb una aparent facilitat i sense fer falta, que resulta summament sorprenent. Llarga vida a Touré al Barça!
3. La senyora aturada del Valdés. Potser que se li reconegui algun mèrit! Si no arriba a ser per ell, l’odiós del Drogba ja la fotia a dins!
4. L’esperit que ha mostrat el públic del Camp Nou. Així és com de veritat s’ajuda a l’equip
5. L’agraïment mostrat a Belletti en la seva tornada al Camp Nou. Haurà estat un jugador força mediocre, però ens ha donat una Champions i li hem agraït com a tal.
No m’ha agradat
1. La lesió de Marquez. Quin greu! Amb la bona temporada que estava fent i les poques lesions que havia patit fins ara! Ànims Rafa!!!
2. La targeta a Puyol, que el deixa sense poder jugar el partit de tornada. I sort que no l’ha expulsat, perquè ha fet una segona entrada que....
3. Drogba. Simplement l’odio! Quin fàstic de tiu per favor!
4. El joc del Chelsea, amb tot l’equip tancat al darrera i jugant molt brut
5. L’arbitratge. Excessivament permissiu amb els jugadors del Chelsea i amb la sensació que arbitrava amb un doble rasant. Des del meu lloc no ho podia veure bé, però ha fet tota la sensació que no ens ha xiulat a favor un penal com una catedral i ha fet cas omís al munt de cops de colze (molts a la cara) que han patit els nostres jugadors.
6. Que no s’obri més el camp. Sobretot a la primera part era constant veure a Eto’o sol a la banda dreta i ningú el veia, ningú li passava. Vinga tots pel mig!
7. Que no s’aprofitin més els corners. N’hem tingut un munt i no hi ha manera! Si la pengem ens guanyen per alt...i si el tirem en curt tampoc ho aprofitem....
8. Les excessives exclamacions i gesticulacions de Alves quan li fan una entrada...al final no et creu ningú tiu!!! Aquestes coses no les fa un jugador del Barça. Potser que algú li digui...és més que un excel·lent jugador, però amb aquetes coses la caga!
9. Messi. Sembla apagat, apàtic, cansat. Ok que l’ha tapat molt bé...però no s’ha desmarcat gens i donava la sensació que s’arrossegava pel camp
10. El canvi de Eto’o. Inexplicable quan era dels pocs del davant que feia algo. El canvi més lògic per com anava tot era treure Messi. Li pesi a qui li pesi.
11. L’entrada de Hleb. No puc amb ell! Què aporta aquest tiu a l’equip? Res! Només posar-me nerviosa a mi! Bufffff!!!
I dissabte amb el Madrid!!! Quina setmaneta!!! Sóc optimista! Sobretot perquè cap allà ja es veuen campions...i al final, la prepotència es paga nois!
