Això és el que sento des de que vaig veure el partit d’ahir...és que ara ja ni m’emprenyo...M’ha desenganyat tant aquest equip i em cansa tant, que ja passo...que ens fan passar com a legal un gol que no entra? Mira quina injustícia...però això no deixa de tapar el joc mediocre i la quantitat d’ocasions que ens van crear...si és que fins i tot podrien haver guanyat el partit i no hagués set estrany! Quin regalet d’aniversari al nostre capità Puyol que avui fa 30 anys! Què hi farem...aquí ni els que són suplents habituals surten amb l’empenta que se’ls hi suposa per la seva condició i ganes de reivindicar la seva valia... i del que sempre juguen...només en salvo a Eto’o (brutal la seva estadística de 14 gols en 14 partits jugats de lliga), Guddy (tot i que el primer gol que no entra va venir d’una pèrdua tonta de pilota seva...si no em falla la memòria), Giovanni (que tot i que no és sant de la meva devoció ahir em va agradar en mig de la mediocritat general) i Valdés (tot i el 2n gol que es menja...va fer aturades de mèrit). De la resta...sense comentaris!
Així hem de guanyar al Manchester? Estem en un cercle en el que ja no tenim confiança en nosaltres mateixos i els altres ens han perdut el respecte del tot! L’única esperança que tinc és que aquest equip faci un últim esforç a la Champions, que els hi surti l’orgull personal que semblen no tenir i tornin a oferir les estones de futbol que ens han estat privades des de fa gairebé 2 anys i que hem vist en conta gotes. Ara que hi penso...sóc una mica il·lusa no? Però en fi...l’esperança és l’últim que es perd!
.jpg)
