Torna Eto’o, torna el gol

Que important és Samuel Eto’o per aquest equip...i quina llàstima que la gent al camp no li reconegui més! N’estic segura que arriba a marcar un gol Ronaldinho i tot l’estadi s’hauria posat a cridar el seu nom...Eto’o fa un hat trick...i res! Els únics que sempre l’animen son els del gol sud amb un himne al que ens hauríem d’enganxar tots: Samuel Eto’o, Samuel Eto’o, amb tu el Barça és campió! De veritat que com m’agradaria parlar algun dia amb Eto’o per dir-li el que penso...que encara que se’l veneri menys que altres jugadors, per mi és més que vital en aquest equip! I és que és un exemple en actitud al camp: sempre pressionant, sempre connectat al joc de l’equip, sempre apunt per marcar...I això vulguis que no contagia a la resta del equip. Si fins hi tot dimecres passat a Glasgow Ronaldinho pressionava la sortida de pilota del equip rival!

Ei...aquí he de fer un punt i apart: tot i que avui no ha fet un partit brillant, chapeau per l’actitud de Ronaldinho, que ara si que sembla voler tornar a ser qui era...No em negareu el bon i esperançador partit que va fer dimecres passat...ja al partit de Saragossa vaig apuntar certa millora que em feia ser optimista. Esperem que això només sigui l’arrencada d’una bona segona volta!

Ostres! Final de partit al Bernabeu!!! No m’ho crec! El Madrid acaba de palmar amb el Getafe!!! Uoooo! A 2 punts!!! No he volgut ni mirar ni escoltar el partit perquè estava convençuda que el Madrid guanyaria...doncs mira tu per on! Ara mateix estic....estic...que no m’ho crec! Eufòrica! Ufff, qui ens ho havia de dir fa dues setmanes! La lliga està en el seu punt més àlgid... però no ens confiem...perquè la situació dels últims 15 dies ens demostra que el que avui es veu com un impossible, demà pot no ser-ho...Calma i humilitat ara!

A 5 punts!

Mare de Déu quin vespre-nit avui! Primer el Madrid perdent a Sevilla al camp del Betis (Al final creuré en la maledicció del Madrid a Andalusia) i el Barça guanyant in extremis gràcies a un penal dubtós dubtós...per descomptat que les suposades mans no són intencionades...però gairebé totes les que es xiulen no ho són...Tinc molts dubtes perquè depenent, del angle de televisió veus que li dóna a l’espatlla, però des de l’altre angle veus com inicialment si que li dóna al braç...En tot cas victòria vital, importantíssima per seguir vius a la lliga, per seguir tenint alguna que altre esperança...És en aquests moments quan maleeixo les oportunitats perdudes com a Bilbao i Sevilla...però val més veure el cantó positiu i pensar que estem a 5 i encara hem d’anar al Bernabeu.

Què m’ha agradat i què no tant?

M’ha agradat: l’actitud del Barça, que des del minut 1 ha sortit a pel partit i que, deixant de banda el desgavell després del gol del Saragossa, podem considerar que ha sortit al camp a no deixar passar l’oportunitat d’or que avui es presentava. De fet quan feia que no marcàvem 2 gols??? M’ha agradat també, una vegada més, Valdés, que tot i haver encaixat un gol ha fet parades de mèrit i cada vegada es mostra més sòlid i important per l’equip. Ei! I encara que no ha fet res de l’altre món, també vull destacar el gol de Ronaldinho...que ha jugat poc però l’he vist força millor que els últims partits...a veure si torna!

No m’ha agradat: la desconnexió en la que sembla viure Messi des de fa uns partits...abans es passava molts moments dels partits com “out”...però és que ara sembla absent del tot, poc incisiu, com si no fos part d’aquest equip. Tampoc m’ha agradat l’empanada amb la que sembla que sortim sempre després del descans...avui, si ens tornem a descuidar, ens tornem a cremar!

Escenaris canviants

Com som els culés...Fa una setmana ho veiem tot negra per culpa del empat a Bilbao que ens deixava a 9 punts del líder...i aquesta setmana sembla que ja tenim la lliga guanyada...i això que encara estem a 6 punts, que em segueixen semblant molts...més si considerem els partits complicats que ens venen a nosaltres i els relativament fàcils que li venen al Madrid...I si! Ja sé el que pensareu molts: que el Madrid sempre es deixa punts amb equips de menys potencial...però n’estic segura que n’han après del que els hi va passar a Almeria i si abans es detectava cert aire de complaença, ara se’ls hi han activat les alarmes.

El que si tinc clar és que el gol de Xavi al minut 88 marcarà un punt d’inflexió...no ho sé, tinc com aquesta intuïció! Crec que feia molt que no celebrava un gol amb tanta intensitat...potser perquè feia exactament 5 minuts que portava un cabreig a sobre que ni us ho explico...de fet va ser la primera vegada amb molt temps que estava per marxar del camp a 10 – 15 minuts del final del partit...i és més, no vaig marxar perquè va començar a ploure i vaig pensar: per mullar-me anant amb moto, em quedo aquí sota el meu paraigües! XD I és que confiava ben poc en que poguéssim arribar a marcar als últims minuts...fins ara aquesta sort estava reservada a altres...

Tot i que el resultat del partit va acabar sent positiu pels nostres interessos, considero que no pot ser que es fallin tantes oportunitats, que no es mati el partit més ràpid...portem massa jornades guanyant per la mínima (crec que mai havíem set tan italians!) i jugant amb foc...no fa gaire ens vem cremar i sembla que ara ens recuperem de les ferides...però ull! Una ferida mal curada pot tornar a sagnar...i si avui estem a 6...demà poden tornar a ser 9...o 3...depèn de per on ho mirem...i és que com deia abans...això que avui és blanc...demà pot ser negra...o millor...blaugrana ;-)