S’ha acabat

Mireu, estic tan tan enfadada...Que no puc ni escriure. Com és possible que ens deixem empatar un partit així? Com és possible que en la situació que estem no anem a matar els partits abans? Ostres és que juguem sempre amb foc i òbviament en acabem cremant. De tenir el partit més o menys controlat...al desgavell absolut després del gol dels de Bilbao. En fi...final del partit i adéu a aquesta lliga. Per mi ara ja és gairebé definitiu...No em serviria ni que el Madrid perdés amb el Villareal...és que ja m’és igual...

Així et vull veure Henry!

És l’home del dia després que ahir donés mostres de tornar a ser aquell jugador reconegut mundialment...Però no ens enganyem: el que ahir va fer Henry no és res extraordinari, és el mínim que s’espera d’algú del seu nivell...però no per ser extraordinari deixa de ser esperançador veure el seu partit d’ahir. Esperançador per què? Doncs perquè malauradament haurem d’estar unes setmanes sense un Eto’o que, tot i no estar en el seu millor nivell, segueix marcant gols i imprimint un caràcter que ja voldria jo en tots els jugadors! Si a això hi sumem un Messi que tot just la setmana vinent tornarà a entrar en competició i a qui segurament li faltarà ritme, sense oblidar un Ronaldinho sense data de tornada...el bon partit d’Henry ens dóna moral. Sobretot a ell!

Avui es parlen meravelles d’ell quan no fa gaire tothom s’apuntava al carro de dir que estava acabat i que s’havia fet un mal fitxatge. Ni una cosa ni l’altra. Com tot nou jugador, necessita el seu temps d’adaptació...a uns els dura ben poc i a altres temporades senceres! Si analitzem el seu cas en detall, potser veurem que el seu inici no ha estat gens fàcil: comença la seva etapa a Barcelona després de molts mesos lesionat, amb certes molèsties i li toca jugar molt més del recomanable degut a la greu lesió d’Eto’o...a això li sumem prèviament un canvi de ciutat i el trencament del seu matrimoni, amb una nena pel mig que sembla que amb la seva visita d’ahir li va dóna forces...A part de circumstàncies personals, arriba a Barcelona no precisament en un bon moment, amb un entorn que ja no dóna crèdit a l’equip i que qüestiona ja des del primer dia la idoneïtat del fixatge d’Henry en un vestuari on no s’ha donat de baixa a cap estrella...Per tant crec que ens passa com sempre ...hem exegerat i ho seguim fent! Ni abans era un desastre, ni ara considero que estigui al 100% del seu nivell...això si: ahir em va deixar molt bones sensacions. Esperem que durin!

Per cert...per fi ahir en molt de temps es va corejar el nom d’Eto’o a l’estadi. Ja era hora! De veritat que crec que sovint no li reconeixem a Samuel el que fa. Que et vagi bé Samu a la Copa Àfrica! I torna sencer! Que això és el més important!

Ara per ara, a favor de la tàctica Eto’o

Potser va haver-hi gent que ho va trobar fora de lloc, com si volgués donar lliçons al seu entrenador...inclús alguns van utilitzar les seves paraules, i després les de Rijkaard, per intentar crear una miqueta de mala maror just quan el que cal és que tots remem en la mateixa direcció... Parlo d’Eto’o i del seu discurs de l’altre dia. He de dir que moltes vegades se li’n va la força per la boca, però el seu discurs em va semblar el d’un guanyador nat, el d’un paio implicat i que sap per on navega.

Estic d’acord amb ell: ara el que més urgeix és guanyar, sigui com sigui, però guanyar. Si bé és cert que tots els culés esperem que això vingui acompanyat d’un bon joc, perquè aquesta és precisament la nostra identitat, ens trobem en un moment en el que els 3 punts de cada partit són vitals. Ahir en vem tenir el més clar exemple...Vaig deixar el partit a la primera part amb una mala sensació de “Ai! Que això no ho guanyarem!”. L’arribada dels reis al meu poble em reclamava i no vaig poder veure la segona part...només he vist resums i el que una bona ànima caritativa em va informar només que es va acabar el partit... Doncs bé...Al final Rijkaard li ha hagut de donar la raó a Samuel Eto’o...No vem jugar gens bé, però ens vem endur els 3 punts cap a Barcelona, que era la prioritat! I sort! Perquè avui, justament o injusta, el líder ha tornat a guanyar i els 7 punts de diferència segueixen allà...

Ara, el meu gran patiment, a part de que recuperem el nostre joc de sempre, és la marxa de Touré a la Copa Àfrica fins ves a saber quan...perquè Eto’o és el rei de Camerún i s’incorporarà una setmana més tard (bona falta en fa!), però ell ha hagut de complir i marxar avui mateix...Per mi Touré dóna un equilibri al mig del camp difícil de substituir...Edmilson surt d’una lesió i no em dóna massa seguretat...i per mi els 3 petits és com un petit suïcidi...a veure quina se’n empesca en Frank...que ahir tela, posant de titular a la toia del Gio 2santos...Henry o Bojan per favor!