A tot arreu llegeixo si amb el partit de diumenge Ronaldinho va tenir la seva última oportunitat com a blaugrana. Doncs per mi, ni més ni menys. No estàvem ni al minut 15 de la segona part que ja deia al meu tiet: “Ronaldinho acaba de firmar la seva sentència”. Veig que aquest sentiment ja és força generalitzat...
Per mi no és discutible el fet que havia de ser titular ja que, sota el meu punt de vista, Rijkaard portava unes setmanes seguint una estratègia la finalitat de la qual era que 10R explotés i tragués el que porta dins just en aquest partit. El resultat...una decepció per a tothom, inclosos Rijkaard i Ronaldinho, doncs estic segura que a qui més mal fa aquesta situació és als dos implicats: un perquè veu que no hi ha remei, i l’altre perquè ara és un “voldria, però ja no puc”.
La veritat és que quan més hi penso, més m'adono que tot plegat va començar amb un mal plantejament de l'entrenador, un plantejament que buscava contentar tothom (Frank, en què quedem? Jo no vull un Frank com el de diumenge, vull un Rijkaard com el partit del Valencia, on no importa com et dius ni quina fama tens. Juga qui millor està). I ull! He de dir que l’alineació d’inici a mi ja m’estava bé...però veient des de bon començament com anaven les coses, tinc clares unes quantes coses:
Havien d’entrar a l'onze inicial Ronaldinho i Deco. Un perquè tothom pensava que en aquest partit el veuríem tornar, i l’altre perquè aporta un plus de caràcter bàsic en aquests partits. Doncs bé, la seva entrada suposava sacrificar un dels últimament habituals migcampistes. Era obvi que el sacrificat seria Guddy...cosa injusta d’altra banda ja que portava jugant a un bon ritme. Però clar...no era políticament correcte deixar fora a Xavi (el que jo hauria sacrificat) o a Iniesta. En Touré Yaya ni el menciono perquè aquest estava fora de tota discussió. Resultat: desgavell absolut al davant amb un Iniesta desaprofitat, no acostumat a jugar per la banda dreta i on no li arribava ni una santa pilota en condicions. I al mig del camp...un Xavi horrorós i un Deco que, intueixo, ni ell mateix s’esperava jugar i semblava una mica descol·locat, com si no estigués preparat. El que em sembla mentida és que una cosa que ben avançada la primera part ja veia tothom, l’entrenador no fes res per solucionar-ho! Escolta, és de savis rectificar! Si veus que el plantejament que has fet falla, doncs fas algun canvi! És igual que no hagin passat ni 30 minuts de la primera part! El més important és guanyar! Doncs no...ja se sap que som lents de reflexos...Sobretot en treure a Bojan...9 minuts me li dóna! Ja sé que no podem donar tanta responsabilitat a un nen tan jove, però el canvi de ritme en el joc que va aportar Bojan, no l’estava aportant ningú al davant! En fi...ara ja no es pot canviar res...
La veritat és que vaig sentir mola impotència diumenge: un Madrid que tampoc és res de l'altre món ens va deixar en evidència: físicament (potser que ens ho fem mirar...això ja és d’escàndol com de mal preparats estem!) i tàcticament. Això si, ben ajudats a la primera part amb un àrbitre bastant sospitós que em treia de polleguera xiulant com a faltes simples relliscades de jugadors del Madrid...patètic!
Potser les preguntes ara són: 7 punts són massa a aquestes alçades de temporada? S’ha de fer algun canvi dràstic al mercat d’hivern? Què n'hem de fer de Ronaldinho? I de Rijkaard?
Espero que aquests dies de vacances ens vagin bé a tots per reflexionar i començar un nou any que confiem que no sigui un desastre esportiu com el que ha estat aquest 2007.
Per mi no és discutible el fet que havia de ser titular ja que, sota el meu punt de vista, Rijkaard portava unes setmanes seguint una estratègia la finalitat de la qual era que 10R explotés i tragués el que porta dins just en aquest partit. El resultat...una decepció per a tothom, inclosos Rijkaard i Ronaldinho, doncs estic segura que a qui més mal fa aquesta situació és als dos implicats: un perquè veu que no hi ha remei, i l’altre perquè ara és un “voldria, però ja no puc”.
La veritat és que quan més hi penso, més m'adono que tot plegat va començar amb un mal plantejament de l'entrenador, un plantejament que buscava contentar tothom (Frank, en què quedem? Jo no vull un Frank com el de diumenge, vull un Rijkaard com el partit del Valencia, on no importa com et dius ni quina fama tens. Juga qui millor està). I ull! He de dir que l’alineació d’inici a mi ja m’estava bé...però veient des de bon començament com anaven les coses, tinc clares unes quantes coses:
Havien d’entrar a l'onze inicial Ronaldinho i Deco. Un perquè tothom pensava que en aquest partit el veuríem tornar, i l’altre perquè aporta un plus de caràcter bàsic en aquests partits. Doncs bé, la seva entrada suposava sacrificar un dels últimament habituals migcampistes. Era obvi que el sacrificat seria Guddy...cosa injusta d’altra banda ja que portava jugant a un bon ritme. Però clar...no era políticament correcte deixar fora a Xavi (el que jo hauria sacrificat) o a Iniesta. En Touré Yaya ni el menciono perquè aquest estava fora de tota discussió. Resultat: desgavell absolut al davant amb un Iniesta desaprofitat, no acostumat a jugar per la banda dreta i on no li arribava ni una santa pilota en condicions. I al mig del camp...un Xavi horrorós i un Deco que, intueixo, ni ell mateix s’esperava jugar i semblava una mica descol·locat, com si no estigués preparat. El que em sembla mentida és que una cosa que ben avançada la primera part ja veia tothom, l’entrenador no fes res per solucionar-ho! Escolta, és de savis rectificar! Si veus que el plantejament que has fet falla, doncs fas algun canvi! És igual que no hagin passat ni 30 minuts de la primera part! El més important és guanyar! Doncs no...ja se sap que som lents de reflexos...Sobretot en treure a Bojan...9 minuts me li dóna! Ja sé que no podem donar tanta responsabilitat a un nen tan jove, però el canvi de ritme en el joc que va aportar Bojan, no l’estava aportant ningú al davant! En fi...ara ja no es pot canviar res...
La veritat és que vaig sentir mola impotència diumenge: un Madrid que tampoc és res de l'altre món ens va deixar en evidència: físicament (potser que ens ho fem mirar...això ja és d’escàndol com de mal preparats estem!) i tàcticament. Això si, ben ajudats a la primera part amb un àrbitre bastant sospitós que em treia de polleguera xiulant com a faltes simples relliscades de jugadors del Madrid...patètic!
Potser les preguntes ara són: 7 punts són massa a aquestes alçades de temporada? S’ha de fer algun canvi dràstic al mercat d’hivern? Què n'hem de fer de Ronaldinho? I de Rijkaard?
Espero que aquests dies de vacances ens vagin bé a tots per reflexionar i començar un nou any que confiem que no sigui un desastre esportiu com el que ha estat aquest 2007.
