L’adéu de Saviola

Feia mesos que corria el rumor que Saviola acabaria al Madrid si Shuster era l’entrenador. La veritat és que mai m’ho vaig acabar de creure...pensava: una bola més de la premsa de Madrid...Doncs no...la famosa portada del Marca del dia 26 d’abril era ben certa!

La veritat és que trobo licita la decisió que ha pres Saviola. Al cap i a la fi crec que ni ell mateix s’acaba de creure que el Madrid el volgués! Quan dic que ho trobo lícit, em refereixo al fet que la seva primera opció era quedar-se al Barça. No l’han volgut, doncs pot decidir anar on vulgui. La cosa seria molt diferent si el Barça l’hagués volgut renovar i ell s'hi hagués negat. Ara bé, que ho trobi més o menys normal, no treu que estigui en certa manera decepcionada amb ell: ha estat un jugador molt estimat per la grada, que se’l va acollir des del primer dia sense que hagués demostrat encara res, que se’l ha honorat per el seu silenci i la seva bona conducta quan el club no l’ha tractat correctament: cessió d’aquí cap allà, promesa de retorn que mai es va complir si no fos perquè el jugador es va negar a tornar a marxar, promeses de renovació per silenciar una grada que veia com cada cop que sortia marcava un golet...en fi, mil detalls d’una afició que penso que ell no ha correspost com ens mereixíem.

Amb la seva decisió ha demostrat que només li importa una cosa: la pasta. Perquè se’n va a un equip amb una davantera molt nodrida, on no és ni la segona opció en atac...i perquè se’n va a l’etern rival sense pensar ni en un segon en l’afició que tan l’ha venerat. No sé perquè, d’ell no ho esperava...però que vols...i perdó per si fereixo el sentiment d’algú, és argentí! I amb això ja ho dic tot!

No diré que estic empipada perquè hagi marxat a la capital, però se’m fa molt estrany veure’l de blanc...em fa com fàstic, encara que soni molt cru. Més quan el vaig sentir parlar a la roda de premsa i va quedar ben clar (ai, aquesta relliscada Javi!) que feia mesos que tenia decidit que jugaria al Madrid i que no s’ho va pensar ni un segon (diu molt poc d’ell això) quan li van oferir. No m’estranya! Cap equip amb dos dits de front li volia pagar la fitxa tan elevada que va haver de suportar el Barça...així que deuria flipar literalment amb l’oferta del Madrid!

El fet de que fes mesos que ho tenia decidit explica moltes coses dels seus últims mesos a l’entitat blaugrana: no convocatòries, el no adéu al Camp Nou...no sé perquè em penso que el club ja ho sabia tot i va decidir actuar d’aquesta manera que ara m’és més fàcil d’entendre i que en el seu moment vaig criticar. Diuen a més a més, que algo passa entre Saviola i la família Laporta (ho vaig llegir en un dels interessantíssims articles de la Haker)...així que també entenc la no presència del president a la roda de premsa de comiat i les paraules que li ha dedicat en la última setmana...que repeteixo, entenc, però que penso que ell com a president no hauria d’haver pronunciat per més que ho pensi.

Amb tot, només em queda desitjar-li al conill, més blanc que mai, que sigui molt feliç com a persona...m’agradaria poder-li desitjar que esportivament les coses li anessin bé...però a diferència d’ell, jo si que sento uns colors...i aquests no em permeten fer-ho.

Que te vaya bonito!

Ja torno a ser aquí!

Hola de nou! Massa temps sense escriure...i moltes coses les que m’hauria agradat comentar! Malauradament per motius professionals, i per algun que altre motiu personal, m’ha estat impossible actualitzar el blog. I la veritat és que ara no sé ni per on començar ni què vull comentar...l’actualitat passa tan de pressa i els fitxatges es succeeixen a una velocitat...que és gairebé impossible que ara em posi al dia! Així que avui em centraré en una entrevista de Frank Rijkaard a la web del Barça i que vaig voler guardar al llegir-la per les tantes coses que es llegien entre línies...


- Li pregunten pel Madrid, si ha estat millor que el Barça:

“Hem igualat a punts. Hem aconseguit més gols i hem encaixat menys gols en contra. I en els dos partits directes ells han tingut l'avantatge. Però no significa que hagin estat millors. Sí que crec que tothom sap que el Barça té el millor equip, però crec que ells sobretot a la segona volta han actuat més com a equip i millor com a equip que nosaltres. Però no significa que tinguin una plantilla millor o millors jugadors. Però cal reconèixer que lluitant junts i aconseguint resultats, han actuat millor com a equip.”

Per mi aquí està la clau del què ha passat aquesta temporada: no s’ha actuat com a equip, cadascú a fet la guerra pel seu cantó i s’ha perdut la perspectiva del que és lluitar tots en la mateixa direcció per un mateix resultat comú. En alguns moments s’ha intentat, però potser massa tard...

- Continuant amb això i tocant tema “equip”

“Aconseguir resultats sovint són les coses que no són visibles. Sovint és aquesta dinàmica, energia, que hi ha dins de la plantilla, la relació entre l’‘staff’ tècnic i l'entrenador. Això provoca que un equip aconsegueixi el resultat que vol o no.”

Igual sóc agosarada i llegeixo entre línies el que no és...però aquesta menció a la relació entrenador – staff tècnic...Ja fa temps que penso que Neskens està desubicat, que com a jugador era un fora de sèrie però com a segona entrenador no dóna el que s’ha de donar...potser el mateix Frank troba a faltar aquell extra que li aportava Ten Cate...crec que massa gent, començant per molts jugadors, el troben a faltar...

- Tema critiques del president als jugadors, ell prefereix donar-se la culpa a ell mateix:

“Els jugadors actuen com tu els ho permets. És molt senzill i clar. Hem de començar una temporada on he de deixar les coses clares i que els jugadors puguin comportar-se com volem. Tots els jugadors de la plantilla són bones persones i no han volgut viure aquest moment, llavors per als jugadors que segueixin treballant, la temporada que ve serà una gran motivació.”

Aquest “els jugadors actuen com els ho permets” ho veig com una crítica a ell mateix, però també una crítica al president per haver deixat que determinats jugadors hagi actuat amb massa llibertat i sense càstig pel mig (llegeixis Eto’o...la nineta dels ulls del presi)...i això de “he de deixar les coses clares” sona a un “fins ara us he donat massa confiança i m’heu fallat...ara ens posarem en pla serio”.

- Tema de l’autogestió que ell tan ha defensat:

“Autogestió és una bona cosa però només si la pots aconseguir quan hi ha una plantilla que està disposada a viure amb aquesta responsabilitat. Quan en un cert moment el grup necessita una altra vegada les línies concretes, directes, de comportament. Un ho ensenya, ho indica i quan s'escolta bé i es treballa bé, pots entrar una altra vegada en l'autogestió”.

Traducció: s’han passat de la ratlla i la plantilla en determinats moments no ha tingut el grau de responsabilitat que se’ls hi pressuposa. Hem de tornar a marcar les línies i si tothom torna a posar-se en el camí correcte, potser després tornarem a l’autogestió.

- Tema convivència Eto’o i Ronaldinho. Li pregunten si ell vol que tots dos continuïn al Barça:

“Sí, però jo crec que és una cosa que sempre he dit. Són grans jugadors, desitjats per moltíssims equips al món i és per alguna cosa. Són grans figures. M'agradaria seguir amb ells, però també ara hem d'indicar com hem de treballar amb ells. No puc permetre que hi hagi dues parts. Hem de tractar tots els jugadors igual. Però tinc molta confiança que aquests dos jugadors puguin seguir significant moltíssim per al club. Hi tinc confiança. A veure.”

Diuen que des del que va passar a Vilafranca tenia bastant sentenciat al Eto’o, no el considerava bo pel grup. Al tram final de la temporada sembla que hi va haver una xerrada Eto’o – Rijkaard i que l’entrenador va canviar la seva opinió després d’escoltar-lo. Crec que el que diu ho demostra bastant, ja que en certa manera repeteix el que va dir Eto’o en el seu moment: hi ha dues bandes i no tots els jugadors són tractats iguals (palito al Ronaldinho pels privilegis en forma de gimnàs i altres que se li han permès per ser qui és)

- Tan Eto’o com Ronaldinho acceptaran aquest nou comportament?

“Sí, perquè és senzill. No és que vagi a canviar la meva actitud. Però si hi ha el mateix detall que no funciona, parlem i prenem decisions. No només val per a tots dos, sinó per a tota la plantilla.”

Crec que aquí ho deixa bastant clar: se’ls hi dóna a tots dos una segona oportunitat per reconduir la seva relació i que aquesta no afecti negativament al grup. Si es veu que ni amb aquestes ens en sortim: un dels dos al carrer. Quin dels dos??? S’accepten apostes!