Nit de retrobaments?

Aquesta nit torna al Camp Nou el futbol, després de veure dimecres com ens deixàvem remuntar un partit que portàvem ben controlat fins el primer gol del Liverpool. Em va donar la sensació que estava jo mateixa més concentrada que ells! Piten una falta, observo amb desesperació com els jugadors del barça miren a tot arreu menys on han de mirar....i gol del Liverpool...em va fer una ràbia! Va ser com un gerro d’aigua freda per tots! El Camp va quedar callat i semblava que ni nosaltres hi posàvem reacció. Vaig pensar que entraríem després del descans amb més empenta, amb la força necessària per imprimir el nostre joc (com la primera part, on es a veure un bon Barça) i decantar el resultat al nostre favor...doncs no! Ben bé al revés... En fi, ara ja no val la pena pensar en això. El que hem de fer és mirar endavant i pensar que no tot està perdut...encara que ho veig francament difícil veient la capacitat actual de reacció del equip. És per això que penso que avui s’ha de fer el primer pas en la recuperació que necessita aquest equip. Recuperació en tots els sentits: física, anímica, de l’equilibri perdut, de confiança, etc. Penso que si avui es torna a generar aquell feeling equip – afició podem afrontar el tour de partits que ens ve a sobre. Un tour de partits decisius.

Quan parlava de retrobaments, òbviament em referia també al retrobament definitiu (o això esperem) amb Samuel Eto’o. Em dóna la sensació que fa dues setmanes en Samu hauria tingut una ovació d’aquelles que sembla que hagi de baixar el camp sencer...Avui, si juga, la tindrà, segur...però no sé perquè intueixo que no serà ni de lluny tan brutal com ho hauria set abans. I això en certa manera em sap greu, perquè confio molt en la seva tornada, en el seu caràcter...però no és tan fàcil oblidar el merder que va muntar...Jo, per descomptat, l’aplaudiré, perquè davant de qualsevol personalisme està l’equip. Espero que la gent pensi el mateix i no se’l xiuli. Necessitem molt a Eto’o i tots hauríem de remar junts en la mateixa direcció.

I bé, per últim, retrobament de Ronaldinho amb el Camp Nou després d’una setmana difícil on hem vist que la pròpia premsa catalana “atacava” a la nostra figura. Em podia esperar una cosa semblant del AS (com va fer) o el Marca...però del periódico???? A què obeeix això? I més en portada, gegant, dos dies després del partit de Champions. A veure, és evident que s’ha deixat una mica, que no està tan musculat com abans...però d’aquí a dir que està gordo???? No fotem! Em sembla caure molt baix si per justificar derrotes s’ha de personalitzar en la panxeta de Ronaldinho. És que és ridícul i fins i tot cruel amb el crack, en una setmana especialment delicada després de dues derrotes. Què volem? Que s’emprenyi? Que marxi? Perquè és el que sembla. Les derrotes no són atribuïbles a un únic individu, és culpa de tot l’equip. Així que: Ssshhhhhhhhhhhh!

I prou de criticar al meu Ronaldinho. Confio en que farà callar a més d’un.

Això ja no té solució

Decepció. Si, aquesta és la paraula que defineix millor els meus sentiments ara mateix. Decepció i una mica de desesperació per les dures paraules de Samuel Eto’o aquest migdia arran de la seva negativa a entrar al terreny de joc diumenge contra el Racing, cosa que per cert no ha argumentat. La veritat és que m’ha sorprès enormement el seu discurs, docs esperava unes declaracions conciliadores per evitar crear merder ara que ens ho juguem tot a totes les competicions. Doncs ben el contrari! Ha tirat merda (amb perdó) en totes direccions: cap al seu entrenador, cap a Ronaldinho i altres companys, cap a Sandro Rosell i també a determinat sector de la premsa que sempre ha buscat la mínima excusa per posar-se amb ell. Puc entendre que estigués “calent” després de llegir Mundo Deportivo avui, doncs es deixaven anar algunes coses que segur que no li han agradat, encara que són ben veritat. Com veritat són bona part de les coses que ha dit Eto’o. Però no ens enganyem Samu, aquesta no era la manera de fer-ho. I saps perquè? Perquè a qui més mal has fet amb tot això és a l’afició. Si a nosaltres, a mi mateixa que diumenge vaig anar al Camp Nou amb la il·lusió de veure’t jugar i aplaudir-te com una boja, per demostrar-te que aquesta afició t’estima per molt que tu pensis que no se’t valora lo suficient. És per això que m’ha dolgut tot el que has dit. Moltíssim. Crec que ni tu mateix saps les conseqüències que pot portar tota això. D’entrada per mi significa la fi d’un equip guanyador, victoriós i fins ara unit (encara que pel que es veu, això s’aguantava pels pèls).

Amb quina cara ha de tornar a entrar Eto’o al vestuari? Amb quina cara l’ha de mirar Rijkaard? Ara per ara veig impossible veure tornar a jugar junts Ronaldinho i Eto’o després del que aquest últim ha dit sobre el 10. Eto’o s’ha atrevit a dir en més d’una ocasió que qui tingui collons que li digui a la cara... i jo em pregunto...perquè no has tingut collons tu d’entrar al vestuari i dir tot això a la cara dels teus companys en comptes d’airejar-ho a la premsa? S’ha trencat un equilibri per mi irrecuperable, un equilibri que costa horrors d’aconseguir i que s’ha trencat en 1.000 trossos per la inconsciència i rebequeria d’algú que no ha pogut frenar el seu impuls.

Samuel, has repetit forces vegades que tornaràs, que tornaràs a marcar gols que segons tu disgusten a molta gent. A mi els teus gols m’han fet molt feliç, actitud al camp que han fet que et perdonés altres anades d’olla fora d’ell...però és que ara mateix no sé què pensar de tu. Si ara mateix trepitgessis el camp nou per jugar un partit, et juro que no sé quina seria la meva reacció. Probablement quedar-me callada...el que hauries d’haver fet tu precisament. O no! Segurament animaria al Barça, perquè per mi “El barça, primer”. Es veu que per tu no. Per tu el més important ets tu, no l’equip com has repetit i repetit aquest migdia...perquè si de veritat t’importés l’equip, res d’això hauria passat. Quina llàstima Samuel, quina llàstima! No sé exactament què busques amb tot això, ni si algú t’ha utilitzat ves a saber amb quina finalitat...però et creia molt més intel·ligent, molt més...

El lleó indomable, el 9 que ens ha fet somiar nits glorioses, que ens ha fet sentir enormement orgullosos de comptar amb ell a l’equip, que ha estat decisiu en tants i tants partits, que ha aportat aquell plus de caràcter guanyador que ens feia falta...Un jugador que no deixa indiferent a ningú, avui més que mai...Què hem de fer ara Samuel? Et juro que jo ara mateix no ho sé...

Gran jornada la d’avui!

Quina gran jornada la que ha viscut avui el Barcelonisme! El Barça de futbol retrobant-se a ell mateix amb un bon futbol i recuperant les seves senyes d’identitat, i el Barça de basquet aconseguint la copa del Rei quan ningú no donava un duro per aquest equip abans de començar la competició.

No faré comentaris sobre el basquet perquè hi entenc molt poc i al estar al Camp Nou no he vist el partit...però des d’aquí la meva felicitació al equip! Després de tan patiment i incertesa per aconseguir la classificació, ens hem endut la Copa!

I pel que fa al futbol...alguns comentaris:

- Gran Ronaldinho un altre cop! (ja sabeu que és la meva debilitat i per aquest motiu és el primer a la meva llista!) Avui hem tornat a veure un Ronaldinho connectat al partit, desequilibrant, feliç, transmetent moltíssimes sensacions al equip i al públic. Mica en mica va retrobant-se amb ell mateix i sembla sentir-se més còmode que en anteriors partits: prova més coses i, a diferencia d’abans, li surten i se’n va dels rivals. Això em fa ser molt optimista davant el seguit de partits complicats que ens cauen al damunt.
Per cert! Mencionar la cleca de Ronaldinho a tots aquells que li retreuen el fet d’entrenar-se poc...En declaracions post partit ha dit que si té més efectivitat en les faltes i està millor físicament, és perquè entrena més...que moltes tardes ve sol al Camp Nou a entrenar i que això es nota. Desconec si això és 100% veritat, però trobo significatiu que ho digués sense que se li preguntés específicament per aquest tema.

- Gran parada de Victor Valdés i reconeixement del Camp Nou a aquest porter poques vegades reconegut. Per mi V.V cada vegada demostra ser més madur i un alt nivell de concentració durant tot el partit. Considero que és un tiu que ha sabut aprendre dels errors i això diu molt d’ell com a persona i professional.

- Molt bon paper de Deco al mig del camp i boníssimes incursions d’Iniesta al atac...llàstima que avui no tenia el dia de cara a gol...perquè mira que ha fallat un parell d’ocasions cantades que tela...I Saviola? No sé que li passa, però el veig com saturat: contínuament en fora de joc i amb poques idees amb la pilota als peus...potser acusa la pressió de veure que la seva titularitat no s’allargarà gaire més

- Messi! Ja el tornem a tenir aquí! No ha pogut demostrar gaire res aquest vespre, però se’l veia amb moltes ganes...i si a això hi sumem la il·lusió que genera en l’afició, doncs un altre motiu d’optimisme!

- El cinquè comentari va per Frank Rijkaard i de seguida m’entendreu...Avui era un dia de retrobament molt esperat per l’afició, el dia que tornaríem a veure trepitjar el Camp Nou a Eto’o i Messi, el dia que molt culé no s’ha quedat a casa a veure el bàsquet per retre homenatge a aquest dos jugadors...especialment a Samuel Eto’o...Doncs bé, sorprenentment el primer canvi afecta a Iniesta (comprensible després de jugar entre setmana amb Espanya) per donar entrada a Giuly, el segon a Saviola per donar entrada a Messi i el tercer a Belleti per donar entrada a Oleguer. Si saps que tant els dos jugadors com el públic espera viure l’esperat retrobament...perquè no canvies a Iniesta per Messi i a Saviola per Eto’o??? Reservant-te un tercer canvi per si passa alguna cosa com en el cas de Belleti que s’ha mig lesionat?? Vaja, és que m’imagino que són coses que es tenen més o menys planificades i que es poden veure alterades pel partit, però en aquest cas m’ha decepcionat una mica Rijkaard i penso que no sóc la única...

- L’altre decepcionat és, com no, Eto’o. Encara no sabem perquè s’ha negat a sortir quan quedaven 3 minuts per acabar el partit, i per tant totes les conjetures que pugui fer jo ara poden tirar-se per terra quan sapiguem la veritat. Inicialment m’inclino pel fet de que s’ha sentit molest perquè quedava molt poc temps de joc i potser ha pensat, com jo, que Rijkaard ho podria haver fet millor. Jo crec que té tantes ganes de tornar que no mesura el seu comportament. No el vull excusar, perquè considero que aquesta no és l’actitud correcta, però crec que abans de començar a fotre merda sobre ell hauríem d’escoltar la seva versió. En tot cas tots sabem com és el Samu, Rijkaard el primer...per tant, perquè no li ha donat més minuts i més si tenim en compte que el partit ja estava resolt i que a Pamplona no ho estava i va jugar 10 minuts? Estic d’acord que Eto’o hauria de controlar millor els seus rampells i el seu ego, però si ja sabem les seves circumstàncies personals i que fa tant temps que ansia jugar...perquè juguem amb foc? En fi...no sé...ara circula la teoria de que ell ha volgut que sortís Oleguer perquè rebés el reconeixement del Camp Nou....mmmmm, no s’aguanta gaire aquesta versió...en tot cas esperem a veure que diu el protagonista!

Quina vergonya tot plegat...

Aquesta és la paraula: vergonya. Quina vergonya aliena que em provoca tot el merder que s’ha muntat al voltant del Oleguer i el seu escrit a una revista catalana (La Directa, si no recordo malament). La vergonya comença i es genera en varis fronts:

- Primer, pel munt de periodistes desinformats que només que senten que Oleguer ha escrit o ha dit algo (Si, Oleguer, el independentista! Ui! Quin delicte!) comencen a criticar sense abans haver perdut 3 minuts a llegir detingudament el que ha escrit... Penós també el fet d’informar en primera instància que ho havia escrit per una revista del País Basc relacionada amb ETA...i encara més penós: jutjar tot el que diu Oleguer basant-se en la seva ideologia i no en les paraules i idees que expressa en el seu escrit. Perquè algú dubte que si això ho hagués escrit un altre, la majoria de la gent sensata d’aquest país aplaudiria les seves paraules? Fins i tot molts que ara el critiquen...

- En segon lloc, vergonya, i molta, en veure la reacció del president del Barça. Això si que no m’ho esperava en absolut de Laporta! Que per cert, també semblava anar una mica desinformat...Resulta que si hagués sabut que s’havia publicat això, haurien canviat al jugador que tocava que sortís en roda de premsa perquè no vol que s’utilitzin les instal·lacions del Barça per expressar temes com aquests. Ostres, i ho diu ell! Ell que és el primer que utilitza el club com a plataforma pel seu ascens social i personal, ell, al que sempre se’l acusa precisament de fer massa política, ell que mai a cap altre jugador li ha posat cap problema quan ha utilitzat la sala de premsa del camp nou per fer una denuncia social com és el cas d’eto’o i el racisme, o el mateix Thuram, molt implicat amb problemes de caire social...I ara resulta que reprova que l’Oleguer respongués educadament i sense generar cap tipus de polèmica una pregunta d’un periodista sobre el que havia escrit??? De veritat que com més hi penso, més “flipo” amb l’actitud del president, que en comptes de defensar el jugador i la seva llibertat d’expressió davant de tot (perquè val a dir que ell ha escrit aquest article a títol personal. En cap moment s’ha fet valdre del Barça...) es dedica a crear com una cuirassa com per no sortir-ne esquitxat o no quedar malament...Jan, has aconseguit el contrari! Amb lo bé que hauries quedat dient que cadascú pot opinar el que vulgui i que es tracta d’una opinió personal que el Barça com a institució no té perquè compartir o opinar al respecte.

- I en tercer lloc, vergonya, i força, per la reacció de la marca esportiva que patrocina a Oleguer (no penso ni escriure el seu nom! No penso caure en l’error de promocionar-los com sembla que volien amb aquesta acció). Resulta, i citant la nota de premsa que han facilitat, que ells defensen el dret a la llibertat d’expressió i pensament (¿?), però que el seu lligam amb el futbolista es basa en criteris única i exclusivament esportius i que per aquest motiu prenen la determinació de rescindir el seu contracte amb Oleguer de forma unilateral. Això és el súmmum de la incoherència! Si es basen única i exclusivament en criteris esportius no s’entén que trenquin relacions per unes declaracions a títol personal!!! De veritat que aquesta empresa hauria d’anar pensant en millorar la seva política de comunicació, perquè la veritat, deixa molt que desitjar. Bé, la seva política de comunicació i algun que altre directiu / responsable que sembla que tampoc s’ha llegit l’article i s’ha deixat portar per determinada premsa...

Com dic i porto dient tota l’estona: QUINA VERGONYA que en aquest país un no pugui escriure el que li doni la gana de determinats temes. Quina pena que estiguem tan ocupats que no ens prenguem 5 minutets a reflexionar i a llegir o escoltar amb tranquil·litat les opinions del altres...que hi pots estar més o menys d’acord...però són tan vàlides com les teves.

Jo m’he pres la modèstia de llegir el que ha escrit Oleguer (Olegario per alguns...una altre cosa que també fot llàstima...haver de canviar el nom a la gent com a símbol de despreci...perquè és el que busquen en el cas d’Oleguer)...potser ho hauria de fer més d’un. Per si de cas, aquí deixo el seu escrit...de bona fe.

La bona fe

De Juana Chaos ha passat els últims vint anys a la presó. Reduïda pels beneficis penitenciaris que preveia la legislació anterior, s’havia computat i establert una condemna de divuit anys pels crims que va cometre. Tot i així, continua en presó preventiva, pendent de la resolució definitiva del procediment obert pel contingut de dos articles publicats al diari Gara. L’Audiència Nacional espanyola considera que, amb aquests articles d’opinió, De Juana Chaos ha comès delictes d’amenaces terroristes i l’ha condemnat a dotze anys i mig més de presó. Com a protesta per aquesta decisió, De Juana Chaos ha optat per fer vaga de fam fins a les últimes conseqüències.

L’estat de dret (com tantes vegades ens repeteixen com si fos una campanya publicitària) no preveu la pena de mort ni la cadena perpètua. De la mateixa manera continua prohibint l’eutanàsia. Em guiaré per la bona fe i suposaré que l’estat de dret no ha deixat de confiar en les seves lleis i continua no volent aplicar la cadena perpètua o la pena de mort. Guiat per la mateixa bona fe, consideraré que els motius polítics no fan que l’eutanàsia sigui legal. Suposaré, també mogut per la bona fe, que el contingut dels articles que ha publicat De Juana Chaos és prou explícit i clar per a mantenir a la presó una persona en risc de morir. M’agradaria pensar que, a l’estat de dret, hi ha llibertat d’expressió i que, en aquest cas, així com el d’Egunkaria o el de l’actor Pepe Rubianes per esmentar-ne alguns, hi ha indicis suficients per a processar els responsables (en cas contrari, tothom ja hauria aixecat el crit al cel, com és costum, quan hi ha episodis de falta de llibertat d’expressió lluny d’aquestes contrades, posem per cas al Marroc, a Cuba o a Turquia). La bona fe m'impulsa a pensar que a l'estat de dret la justícia és igual per a tothom, que no hi influeixen les pressions polítiques i que realment hi ha independència judicial; que les declaracions del ministre de Justícia, López Aguilar, en què afirmava: 'el Gobierno construirà nuevas imputaciones para evitar dichas excarcelaciones', referint-se al cas de De Juana Chaos, no han influït la sentència judicial.

Algú deia: Fets, no paraules. Doncs en David Fernàndez, al seu llibre 'Cròniques del 6 i altres retalls de la claveguera policial', ens informa dels fets següents: l’ex-general de la guàrdia civil i membre destacat dels horrors d’Intxaurrondo, Enrique Rodríguez Galindo, fou condemnat a setanta-cinc anys de presó per l’assassinat de Lasa i Zabala i tan sols en va complir poc més de quatre perquè al•legava problemes de salut. Julen Elorriaga també va ser excarcerat per motius de salut; condemnat a gairebé vuitanta anys de presó pels mateixos fets només ha complert un 3% de la condemna. De la Rosa, després d’estafar tot Espanya, gràcies a una depressió pot gaudir d’un generós règim de tercer grau. Rafael Vera, després de ser condemnat a deu anys de presó pel segrest de Segundo Marey, reivindicat pels GAL, només va passar vuit mesos reclòs per aquella causa... En David, al seu llibre, parla bàsicament de tortures i torturadors, de com la justícia mostra diferents graus de severitat segons l’acusat, de com funciona la maquinària informativa per criminalitzar determinades dissidències, de com la policia crea les proves necessàries per a imputar algú quan interessa políticament, com el govern no vol escoltar els informes del Relator Especial per la Qüestió de la Tortura de les Nacions Unides o d’organismes com Amnistia Internacional, que asseguren que en aquest estat de dret es tortura.

Però també resulta, ara, que la fiscalia de l’Audiència Nacional demana l’arxiu del cas Egunkaria: no hi ha proves. Resulta que el novembre del 2004 el Tribunal d’Estrasburg condemna l’estat espanyol per 'no haver investigat' les tortures denunciades, dotze anys abans, per disset independentistes catalans; calia fer callar les veus discordants durant els Jocs Olímpics. Resulta també que, el novembre del 2005, Zapatero indulta quatre policies locals de Vigo, inhabilitats i condemnats en ferm a dos i quatre anys de presó per haver apallissat, insultat i vexat el ciutadà senegalès Mamadou Kane. I resulta que Aznar havia fet igual el desembre del 2000: catorze agents condemnats per tortures (un d'aquests reincident), indultats.

I resulta que... Estic fet un embolic. Massa sovint aquest estat de dret té parts fosques que em fan dubtar. Tot això fa pudor d'hipocresia. I tanta hipocresia fa que se t'esgoti la bona fe.

I vinga amb Cristiano Ronaldo!

Si l’any passat va ser Henry, aquest any és Cristiano Ronaldo. Sembla ser que la premsa (tant la d’aquí com la de Madrid) estan convençuts que el jugador acabarà a Madrid o a Barcelona...però no comencem molt d’hora amb aquestes tonteries? És necessari dia si dia també fer aparèixer titulars relacionats amb ells, uns tibant cap a Madrid i els altres cap a Barcelona? Començo a estar cansada de llegir que si guiños cap aquí i guiños cap allà, que si ens ha atès amb un perfecte castellà i això ja és una deferència cap al Barça, que si no es separa del Deco, etc etc etc

Jo que voleu que us digui, em cansa el tema! I mira que C.Ronaldo m’agrada molt com a jugador, trobo que ha millorat molt i que sembla haver madurat...però no sé a sant de què s’ha de parlar ara d’ell. Ja tindrem temps a l’estiu quan no hi hagi més noticies a parlar de futuribles. I és que a més a més no veig gens clar que marxi de Manchester, Sir Alex Ferguson no crec que ho posi fàcil: ells l’han polit, l’han fet créixer i ara el deixaran marxar fàcilment? Què va! Per molt que es digui que el club està endeutat no veig jo que es desprenguin d’un noi de 22 anys que ara està donant més que cap altre any. La única opció que veig és que el jugador pressioni per marxar...i bé, aquesta opció si que la veig factible, però pagant un dineral!

Per acabar de rematar la cosa, fa una setmana entrem en l’absurd debat de dir si canviaríem Messi o Ronaldinho per C.Ronaldo...però a què ve això? Des del club s’obliga a la premsa a fer aquest tipus de comentaris per sondejar la opinió o què? És que sinó no entenc segons quina sortida...

Sincerament, deixem de tocar la pera amb temes que ara no toquen i centrem-nos en nosaltres mateixos, que prou feina tenim!