Qui riu últim, riu millor!

Em pregunto com un diari pot publicar portades tan "cutres" com aquesta...bé, de fet és una més a la col·lecció de Marca...

Sempre dic que tanta prepotència i xuleria es paga...i com dic al titular del post: Qui riu últim, riu millor! I recordo que Ronaldinho es carectaritza pel seu somriure...

La pilota d’or

Article del diari AS comentat per la Cris...


En el Real Madrid no ha sentado nada bien los ataques llegados desde Barcelona y el menosprecio que se ha hecho con Fabio Cannavaro en la entrega del Balón de Oro. Aprovechando su visita a la ampliación del Museo del Real Madrid, el director de fútbol, Pedja Mijatovic, defendió y encumbró al defensa italiano: "Hay que respetar a todo el mundo, pero en Barcelona hay envidia. Para mí, Fabio ha sido el mejor jugador del mundo el año pasado. Lo ha demostrado en su equipo, en la selección italiana y lo está demostrando en el Real Madrid".

JAJAJAJAJAJAJAJA!!!! Vinga va! Enveja? A Barcelona fabriquem els pilota d’or, no els comprem com fan d’altres! Bé, i això de que ho demostra al Madrid...se’l han pixat (en perdó) unes quantes vegades al Cannavaro des de que està a Madrid...Però seguim, seguim...


El tema de conversación de todos los foros madridistas fue, sin duda, el tratamiento de la prensa catalana al acto de entrega del Balón de Oro. "A la gente le gusta mucho comentar las cosas, pero cada uno tiene que concentrarse en lo suyo y no hablar de los demás", dejó claro Pedja.
Calderón contestó en la misma línea: "Parece que tiene que pedir perdón por haberlo ganado. Él escucha las críticas sobre su Balón de Oro con la sonrisa siempre en los labios, irradia optimismo y alegría. Estoy deseando que el año que viene se lo den a Raúl porque se lo merece ya. Si ganamos la Champions se lo podrían dar a él".


Somiar és gratis xato! És que no puc parar de riure!

Pedja también habló de cómo se valoró desde Madrid el mismo galardón recibido por Ronaldinho el año pasado: "Desde el Real Madrid nunca se ha criticado ni se hará jamás, porque hay que respetar la decisión de la mayoría de los periodistas, como es en este caso. Si alguien recibe un Balón de Oro, además con una ventaja de tantos votos con respecto al segundo, eso quiere decir que hay poco margen de equivocación. Para mí ha sido el mejor futbolista esta temporada y ojalá siga en la misma línea los años que tenga contrato aquí".


Perdona que li recordi que la pilota d’or del Ronaldinho no es podia discutir per enlloc! I en tot cas crec que s’equivoquen. En cap cas es critica al Cannavaro, sinó el mètode d’elecció de France Football! Però és clar, d’on no n’hi ha, no en raja!

A qui volem enganyar?

Tots els que em llegiu sabeu que soc una fan incondicional de Ronaldinho i que el defenso i defensaré sempre. Això si, el que no trobo bé és que des dels mitjans de comunicació (escrits bàsicament) se’ns vulgui vendre uns situació idíl·lica i se’ns mostrin només les paraules maques i les coses que agraden sentir per part d’un aficionat. Però a vegades les coses no són així. Ahir per la nit, escoltant el “tu diràs”, vaig poder escoltar les declaracions que va fer Ronaldinho a la presentació de la seva línia de roba 10R. Recordo que la Sonia Gelmà va introduir el tall de veu dient “aquestes declaracions les sentirem molt” i vaig pensar: què vol dir amb això? I començo sentit el Ronaldinho dient “és un gran president, un gran club...” i jo pensant: està parlant de Laporta??? I continua “sempre és bo que grans clubs com el Milan es fixin en tu, això vol dir que fas bé la teva feina, etc etc etc...però jo estic molt content al Barça”. I jo : Però bueno! Ja deia jo que no podia ser que parlés de Laporta...ostres tu amb el Ronaldinho...Sap que l’aficionat tem sentir que se’n anirà al Milan i ell en comptes de començar dient que per molt que s’interessin ell està feliç aquí, agafa i els hi regala les oïdes als italians! Ostres, costa tant? Mira, acceptem-ho...al cap i a la fi tampoc ha dit gaire res de dolent. Però bé, aquí no acaba la nit radiofònica...al cap de poca estona aconsegueixen parlar amb Roberto de Assís, el germaníssim! En l’estona que dura l’entrevista es mostra com últimament el sentim, com quan busca alguna cosa (no és llest ni res!). Es mostra ambigu, jugant sempre al límit amb les paraules, volent ser correcte però amb un punt de fer posar la por el cos a tothom. A més a més sembla que li molesta que des del club (Marc Ingla per més detalls) es digui que a curt termini no hi ha prevista cap reunió per retocar el contracte de Ronaldinho. Diu que si el club parla d’aquestes coses ell no. Del tema Milan diu que ell té molt bona relació amb Galliani perquè porta a Oliveira i a Cafú...però no acaba de desmentir amb contundencia que no es parli amb ells del seu germà...es limita a dir que són molt feliços a Barcelona i que segurament (?) els hi agradaria continuar molts anys més aquí. Doncs bé. No he llegit a cap diari que es faci referència a aquest tipus de ambigüitat amb la que juga De Assís. Es limiten a dir només el més maco...quan aquesta no és la realitat al 100%.

Ja la última cosa que em faltava per llegir és al Toni Frieros al Sport dient : “Roberto, que a veces tiene que hacer el papel de malo de la película, en un momento de tanta relevancia, le dio las gracias a todos los medios de comunicación en nombre de Ronaldinho y su familia: “Os estamos muy agradecidos y nunca olvidaremos lo que habéis hecho por nosotros”. Después, cuando los periodistas empezamos a preguntarle por la renovación hasta el 2014 y el Milan, dijo una frase que tenemos que subrayar: “Lo único que queremos es trabajar con seriedad para seguir conquistando el corazón de todos los aficionados del Barça”.
Siempre he creído en la palabra de las personas, por eso estoy convencido de que Roberto de Assis las dijo con el corazón en la mano. Por eso estoy seguro, también, que no permitirá nunca que la afición del Barça se sienta decepcionada. Ronaldinho, que ya es uno de los grandes mitos del barcelonismo, jamás debe irse del Camp Nou por la puerta de atrás. El no. Por favor...”

Entenc que el germà de Ronaldinho fa el paper que ha de fer, però també crec que pel bé de tots (al menys pel meu bé, perquè cada vegada que el sento ja pateixo!) hauria de parar de jugar. Ronaldinho, mai cap afició t’ha estimat com ho fem nosaltres. Ja et vaig escriure aquí mateix que si us plau no juguessis amb nosaltres. No ens ho mereixem...no creus? Al final em faràs pensar que ets un pessetero i creu-me que no ho vull...

Reacció post partit

Feia molt de temps que no vivia amb tanta intensitat un partit al Camp Nou. Diria que el nivell d’intensitat i rivalitat, per moments, va ser superior al d’un partit contra el Madrid.

Escric això 24 hores després del final del partit. El meu nivell de...cabreig? desil·lusió? decepció? (no sé ni quin adjectiu utilitzar) era tan gran que vaig trigar hores a serenar-me. A vegades és millor veure les coses en fred i per això vaig decidir no escriure res fins ahir a la nit.
I és que a més a més el gol del empat del Chelsea va ser tan cruel...quin gerro d’aigua freda nois! No m’ho podia creure, quina mala sort!

Vull parlar de tantes coses que més val que anem per temes o tacant carpetes com diria el Gracia de Rac-1:

- Nivell de joc del Barça: vem tornar a veure el Barça al que estàvem acostumats, amb l’actitud correcte i amb un nivell més alt de concentració. M’agradaria destacar el bon paper de Deco (vital), Valdés (quines parades!), Messi (se’n anava de tot) i Marquez (era a tot arreu), a més a més del Eidur, qeu necessitava marcar aquell gol. La llàstima va ser que se’ns va acabar la gasolina: a l’últim tram del partit el Chelsea semblava anar una marxa per sobre de la nostra.

- Teatre: qui va posar tot el teatre no van ser d’altres que els jugadors del Chelsea. Em sembla increïble que vingui el dia abans del partit el seu entrenador exaltant l’actitud dels jugadors de la lliga anglesa, el seu fair play...Crec que no hi ha pitjor manera de fer quedar malament al teu entrenador, sincerament. Potser que uns quants, encapçalats per Drogba, comencin a enviar CV’s per actuar d’actors, perquè em sembla vergonyosa la seva actitud tan poc professional i anti-esportiva. He de dir que Drogba m’era força indiferent fins ara, però des de dimarts crec que ja no em pot caure més malament. Callo perquè li’n diria de gruixudes!

- Agressivitat: feia temps que no veia repartir tanta llenya. Òbviament el Barça n’havia de repartir donades les circumstàncies i el joc imposat per l’altre equip. Menció especial es mereix Carvalho. Jugava a futbol o practicava arts marcials? Des de frenar a Messi alçant la cama com qui posa una barrera, fins a clavar els tacs a l’estomac de Deco (sort que són amics! Que sinó...). Pel mig, tot un repertori de cosses, brutalitat i un àrbitre que es mereix un capítol a part.

- Àrbitre: va semblar actuar condicionat, amb un resant diferent per a cada equip. Va donar la sensació de fer el possible perquè no es pogués dir que havia afavorit el Barça. Nosaltres no volem que ningú ens afavoreixi. Ni ho volem ni ho necessitem! Només volem objectivitat, tot el contrari del que es va viure dimarts. Només va faltar que anés a xerrar amb l’amic Mourinho perquè la seva actuació encara fos més esbiaixada. Quina vergonya! Per mi era claríssim que al Ashlie Cole li havia enssenyat 2 grogues, Carvalho havia d’haver anat al carrer...i lo dels 6 minuts de temps afegit? Però on s’ha vist? Això ni jugant contra el Valencia on el temps efectiu de joc es redueix a res! I a sobre agafa i quan marca el Chelsea decideix que en comptes de 6 minuts en seran 5! Explicació? Encara l’esperem! Per mi aquest home no va estar gens a l’alçada, va permetre excessiva agressivitat i va deixar constància que el partit li venia gran.

- Mourinho: xato, que vas guanyar la champions dimarts? Ni tan sols va guanyar el partit i va celebrar el segon gol del Chelsea com si hagués guanyat ja la final. Em sembla una falta de respecte increïble aquesta ostentació en la celebració. Podrà ser un bon entrenador, però mai serà un senyor. Només em va faltar saber que va ordenar que el Chelsea vestís amb la seva tercera equipació perquè era blanca com el Madrid, i no amb la segona que era negra. Això encara em fa pensar que el seu nivell d’estupidesa és més alt del que pensava. I sincerament he de dir que...tal faràs, tal trobaràs! No dic més, no cal...

- Rijkaard: em va agradar tant quan vaig veure sortir Rijkaard de la banqueta al final del partit per recriminar a l’àrbitre! Em vaig sentir orgullosa d’ell. Per fi l’home tranquil va demostrar tenir sang a les venes! Crec que feia dos anys, concretament des del partit de fa dues temporades a Stamford Breadge on ens van eliminar injustament, que no veia a Rijkaard tant emprenyat! Ara diuen que potser el sancionaran. Ja se’n poden guardar! Això ja seria el màxim!

I per últim vull acabar amb...

- Eto’o: boníssimes les imatges d’Eto’o amb els de A3. Sobretot quan va marcar el Barça. Sempre havia volgut veure com vivia un jugador el partit del seu equip quan no pot jugar. I Eto’o no va decepcionar! Geni i Figura!

PD1: Excepcional el número de nens i no tant nens que vaig veure ahir per Barcelona amb la samarreta del Barça. D’això se’n diu fer equip!

PD2: Això ho vaig escriure ahir a la nit, però com que no tenia ordinador fina ara no ho he pogut penjar...