24 d’agost 2006

I dale amb el cas Echevarría!

Ja feia dies que volia fer un comentari sobre Echevarría i avui quan he vist que per enèsima vegada se li ha preguntat a Laporta per ell he pensat que era el moment de fer aquest post.
A veure, comencem pel principi: amb Echevarría Laporta ens va colar un gol a tots, perquè no es va atrevir a posar-lo a la seva candidatura inicialment (per alguna cosa serà...) i va esperar a ser president per situar-lo a la directiva. Jo no hi tinc res en contra d’aquest senyor, considero que quan va estar al club va fer una molt bona feina i així ho diu tothom.

Políticament som casos totalment oposats, però no sóc de les persones que jutgen a algú en funció del seu pensament polític...Ara bé, pel que no passo és pel fet que ara als ulls de tothom aquest senyor és un santet, un màrtir de la premsa i de la opinió barcelonista. Ara sembla que sense ell el club s’ha d’enfonsar. Escolti, no! Aquest senyor pertanyia a una fundació en un honor a un dictador que en temps passat va fer afusellar un president del nostre club i que va perseguir i intentar destruir la identitat del poble català. En l’època franquista, el Barça era un símbol de representació per tots els catalans, la única cosa a la que es podien agafar. Per tant em sembla totalment immoral posar a la directiva d’un club com el Barça un home que creu en uns valors oposats al del club i que honora a una persona que tant de mal ens va fer. L’error va ser nomenar-lo directiu. No n’hi havia prou en contractar-lo com a executiu? També s’hauria criticat a Laporta, però una cosa és ser empleat del club i l’altre és er directiu.

Ara, mitjançant columnes d’opinió, reportatges i segons quines declaracions, dóna la sensació que els que creiem que va fer bé en dimitir i que criticàvem la seva presencia a la directiva, som els culpables d’haver perdut un ajuda tant valuosa pel club. Em fa gracia perquè molta gent que en el seu moment el va criticar, ara el fan sortir com un màrtir...Jo que voleu que us digui, n’estic segura que en temes de seguretat és molt eficient, que té molts contactes i que els jugadors l’estimen molt...però és molt fàcil apreciar una persona quan l’única cosa que fa és solucionar-te la vida i els problemes. Així qualsevol t’estima...

Que donaria jo per saber el comentari que hauria fet Laporta si un cas com aquest hagués passat quan ell era a l’oposició...Aquest és un clar exemple de contradicció de Laporta....Ei! I que consti que estic encantada que hagi tornat a sortir president! Tot i que una mica d’autocrítica i humilitat també aniria bé

18 d’agost 2006

Fotos FCB a NYC







Aqui teniu algunes fotos del entrenament. Tinc molta pressa i això va molt lent. Demà més!






Fan pena!

Entro al blog, veig que l’accésan m’havia deixat un comentari dient que l’espanyol volia impugnar el partit per alineació indeguda de Puyol i Xavi. He de dir que inicialment m’he pensat que es tractava de una broma. Però la meva sorpresa ha estat majúscula quan he llegit per internet que no era una broma, que l’Espanyol considerava que ni Xavi ni Puyol podien jugar aquest partit pel fet de no haver anat a jugar amb la selecció a Islandia. Segons ells (bé, segons normativa FIFA) un jugador que per lesió no va amb la seva selecció no pot jugar un partit fins passats 5 dies. Argumenten que ja han avisat d’això tant al Barça com a la federació abans del partit...Cosa que Naval ha negat a RAC1...Jo què voleu que us digui...em sembla que és una molt mala manera d’encaixar una derrota. Tinc la impressió que es veien molt coll avall que guanyarien (pensaven que nosaltres venint de gira estaríem morts i no faríem res, i així ha estat, però ens han subestimat, el Barça és molt Barça encara que no estigui al 100%) i no han encaixat bé la desfeta des del gol. Per mi aquesta denuncia del Espanyol no té fonament, perquè? Argumentem:

- Xavi no va anar amb la selecció no per estar lesionat, sinó perquè segueix un programa especial per reforçar el seu genoll lesionat la temporada passada. En el seu cas, ja abans que el convoquessin els hi va dir que no li convenia anar-hi (així mateix ho va dir ell, paraules textuals), més tornant de la gira, on cal recordar que no va participat gaire, només al partit de NY si no recordo malament.
Passant de tot, Aragonés el va convocar i al final es va consensuar que no jugués. Per tant no es baixa per lesió, sinó resultat d’un acord al qual es podia haver arribat abans, sense la necessitat estúpida de convocar-lo.


- El cas de Puyol és una mica diferent: ell si que es va lesionar a la gira i no va jugar cap dels dos últims partits. No sé si el seu cas es pot qualificar de lesionat, però si de molèsties o en procés de recuperació. Sabent la seva situació i que hi havia un partit de Supercopa, no m’explico perquè se’l va convocar. En el seu cas si que es va enviar un certificat del metges del Barça per evitar que jugués contra Islandia. Caldria saber si se’l va descartar en qualitat de lesionat o també es va tractar d’un acord amb el seleccionador. En tot cas, ja es comencen a veure les conseqüències de tenir un seleccionador que només pensa amb ell i no té amb compte les circumstàncies del seus jugadors.

Espero que això no prosperi, però en tot cas em sembla que l’Espanyol ha demostrat per enèsima vegada la seva poca categoria i el seu poc saber fer.

14 d’agost 2006

Es pot ser més mal educat?

Llegeixo amb estupefacció que avui quan el Barça ha arribat a Barcelona, un taxista s’ha negat a portar a Zambrotta pel simple fet de ser jugador del Barça i ell seguidor de l’Espanyol. És que em sembla tant fort! Però que no li pagarà com qualsevol altre persona? Què ha fet el pobre Zambrotta per no ser digne de pujar al seu taxi? Ser del Barça? Escolti’m, no em faci riure! A aquest pas poca clientela serà mereixedora d’anar amb el seu preciós taxi per Barcelona si es mou per aquests paràmetres...És que es com si a mi em ve un jugador del Madrid, que vol que li fem un projecte i li diem: no ho sento, com que ets del Madrid i nosaltres som del Barça, doncs no volem treballar per tu. Que infantil per favor! És que és tant patètic! Em sembla inadmissible. Quina imatge que s’ha endut Zambrotta en el seu primer dia a Barcelona, espero que algú li expliqui que això no és una cosa habitual...al igual que no és habitual que el bus del Barça marxi del aeroport sense tots els jugadors a dins. Llegeixo al diaris esportius catalans que fins i tot Rijkaard ha hagut de corre i fer aturar l’autocar que ja marxava sense ell. A què es deu aquesta descoordinació? Que no hi havia ningú pendent de comprovar que tothom era a dins? Perquè ningú s’ha fet càrrec de Thuram i Zambrotta, dos jugadors nous al club i a la ciutat i que no tenien ningú que els recollis? En un club de la categoria del Barça aquestes coses no poden passar, vaja a mi al menys em sembla molt malament. És com si jo canvio de feina i el primer dia que arribo a la ciutat em deixen tirada al aeroport, en una ciutat que no conec i després de 7 hores de vol. Jo al menys m’hauria sentit malament...
Ah! I que me’n oblidava! Llegeixo (que no vist, perquè no estic a Espanya) que Manu Sánchez ja ha fet de les seves i en el tema taxista ha deixat anar un “cada uno puede hacer con su taxi lo que quiera”. Per favor!

13 d’agost 2006

Dies de barcelonisme a NYC

Bé, el Barça ja es troba a hores d’ara en terres catalanes després de gairebé 15 dies per EEUU. Han estat dies feliços per molts barcelonistes residents a Amèrica que no tenen la oportunitat de veure el Barça en directe cada setmana. La veritat és que ara estic aprenent a valorar lo afortunada que sóc de poder anar cada setmana a veure el Barça al Camp Nou. Aquí he conegut a molta gent que sent una estima enorme pel nostre club, gent que no és ni tant sols catalana, ni espanyola, ni té cap origen que el relacioni amb el club. Simplement estimen aquests colors i donarien el que fos per poder veure en viu i en directe el Barça més sovint. Per ells aquesta gira ha estat com un regal, un esdeveniment que no es volien perdre.

Divendres al vespre vaig anar a veure l’entrenament del Barça al Giants Stadium. Pensava que seriem quatre gats, perquè a més a més havies de tenir un ticket per entrar (en el meu cas, la penya barcelonista de NY me’n va proporcionar) i vaig pensar que al ser un estadi apartat de tot, que no hi aniria gaire gent. Doncs que equivocada que estava: hi havia tota una banda del estadi plena! Potser érem més de 7.000 persones veient un entrenament! Per flipar! D’aquest entrenament en vaig extreure diverses conclusions:
1. Ronaldinho és un altre després del mundial, el vaig veure molt feliç i amb moltes ganes. Res a veure amb la cara que feia a Alemanya.
2. Ja entenc perquè li diuen “Os” al Guddy: la veritat és que quan el veus en directe t’hi fa pensar, perquè el veus tant albí, amb una complexió robusta i una manera de caminar...que no sé, potser si que et fa pensar en un Os...
3. Tingueu per segur que si Eto’o i Thuram juguen junts, els que estem a tercera gradaria del Camp Nou els confondrem segur! Thuram és més fosc que Eto’o, però al anar tots dos repats i al tenir una complexió molt similar, presta a la confusió.
4. Thuram està fet un toro. Em vaig estar fitxant en ell durant l’entrenament i es nota que és un jugador que s’ha cuidat molt, se’l veu molt atlètic, molt fibrat. A més a més mentre la resta de companys van fer una sessió d’estiraments ràpida, ell es va quedar ben bé 10 minuts més estirant.
5. Ronaldinho és el rei d’aquest equip: mentre els altre jugadors feien estiraments per ells mateixos, Ronaldinho gaudia d’una sessió d’estiraments personalitzada. Foto de l’escena: Ronaldinho estirat a la gespa del camp, amb una pilota com a coixí i Paco Seirul·lo fent-lo estirar de forma passiva! Cap altre jugador va rebre aquesta atenció personalitzada, encara que determinats jugadors com Messi i algun altre que ara no recordo també van tenir algun fisio que els ajudava, però no d’una manera tant “exclusiva”. Hem de mimar al crack!
6. La gent, no em digueu perquè, coneix moltíssim al Oleguer! Quan estava a la graderia, a part de sentir el nom del Ronaldinho, també vaig sentir en diverses ocasions el nom d’Oleguer Preses! Em va sorprendre perquè és dels jugadors menys mediàtics del equip. Que això passi a Catalunya val, (no dic a Espanya perquè a molta gent d’Espanya li molesta l’actitud catalanista de Oleguer) però a Estats Units? Sorprenent...

Per cert, des d’aquí vull agrair al Akshat, vicepresident de comunicació de la penya barcelonista de NY, totes les atencions que ha tingut amb mi: m’ha enviat mails per informar-me de totes les activitats que faria el Barça a NY, ens vem trobar dijous perquè em donés les entrades per l’entrenament, divendres ens vem trobar allà i em va portar en cotxe des del estadi a NYC, i el dia del partit va estar sempre pendent de que tot anés bé. De veritat que aquesta penya de NY es mereix una menció especial. Portàven molt temps organitzant la visita del Barça a NYC i ens ho vem passar molt bé amb la caravana i al partit.

Pel que fa al partit, he de dir que no va decepcionar en absolut. Jo m’esperava un partit soso, avorridet, el típic de pretemporada...però va ser tot el contrari: forces ocasions de gols, espectacle i diversió. Una bona cloenda a la gira per USA.
Vaig conèixer una noia que treballa a la ONU i que és amiga de Ronaldinho. Em va dir que a ell no li agrada jugar aquest tipus de partit on no hi ha res en joc, que li agrada jugar amb pressió. Doncs qui ho diria! Perquè ahir va jugar amb molta alegria i intervenint en totes les accions! Jo diria que tot l’equip va estar bé: amb un Messi tornant a la seva millor versió, un Eto’o treballant per l’equip, un Deco en procés de posada a punt, un Zambrotta pujant a l’atac i una defensa amb més aviat poca feina.
Recordaré per molt de temps aquests dies!
Per cert, tinc moltes fotos, tant del entrenament com del partit! Però per ara no les puc descarregar! Provaré demà des de l’escola! Sinó us haureu d’esperar a que torni a Barcelona....

10 d’agost 2006

Perquè m’han posat les classes a la tarda?????

Ostres, no sabeu com maleeixo ara mateix que m’hagin posat les classes per la tarda! Me’n acabo d’adonar que el show que organitza nike és just al costat d’on visc jo! A menys de 2 minuts des del pis on estic!!! O my good! Perquè tinc tanta mala sort??? L’acte aquest és a les 15.30h i no hi podré anar perquè precisament divendres em mig saltaré una hora de classe per anar al entrenament semi-privat al giants stadium i clar...no puc faltar dos dies...segons l’escola et poden retirar el visat...Ostres, de veritat que ara sento com una impotència! És que no passa cada dia que el barça faci una gira a l’estranger i passi precisament on ets tu i a sobre al costat de casa teva! Aixxxx! Mira, m’ho he d’agafar com que tot no es pot tenir en aquesta vida. Prou afortunada seré de poder anar a veure l’entrenament i dissabte al partit no? Val més que miri les coses pel cató positiu!
Prometo que si aconsegueixo una altre foto amb el Ronaldinho o amb algun altre jugador (m’encantaria amb Deco, Eto’o, Màrquez, Puyol, Messi, ufff, amb tots! Jajajaja) la penjaré aquí ok? Amb el meu ordinador no em puc baixar les fotos però ja buscaré la manera!
Aixxxx! S’acosta el dia! Cada dia tinc el Barça més aprop! Quins nervis! Jajaja
I per cert...tela amb el piojo lopez nen! Aquest tiu ens té la mida presa! Quin malson de tiu! Sort que ja no juga a la lliga espanyola...encara el fitxarà el Madrid com a mesura antibarcelonista!

08 d’agost 2006

Som un equip no?


Porto tres dies a NYC i ja he vist alguns signes que evidencien la presencia del Barça per aquí en uns dies. Una de elles és el típic pòster promocional on es deixa ben clar que ve a jugar el millor equip del món i l’altre signe rellevant ha estat un anunci al diari gratuït “Metro”. M’ha sobtat molt el titular del anunci: “Game of the year. Don’t miss this once in a lifetime opportunity to see Ronaldinho & the european champions”. Quan dic que m’ha sobtat em refereixo al fet que es ven al partit com vine a veure sobretot a Ronaldinho i en segon terme la resta de l’equip. Per una banda (ostres, ara ja no sé si escric bé en català...em ve al cap on the one hand...bon senyal potser no?) trobo normal que es posi l’accent en Ronaldinho perquè ostres, és el millor jugador del món i vigent pilota d’or...però i la resta del equip? Per mi tots són igual d’importants, encara que per mi Ronaldinho sempre serà el més gran dels jugadors considero que tampoc brillaria tant sense ells...Entenc que tot això és pura estratègia de marketing, i que segurament ni el Barça i té cap responsabilitat (hi ha una empresa americana que gestiona la gira)...però sempre estem venent que per sobre de qualsevol cosa som un equip i en aquest cas no es nota...

04 d’agost 2006

Missió New York

Bé, aquesta era la sorpresa que us tenia reservada. Me’n vaig tres setmanes a Nova York per acabar de fer el salt amb l’anglès, però també en pla vacances. Curiositats de la vida, coincidiré amb el Barça en terres americanes i com que aquest any ni podré anar a la Supercopa ni al Gamper...doncs alguna compensació havia de tenir no? Jajajaja.
Us explico: quan vaig saber que el 12 d’agost el Barça jugava a NY (ei! Vaig escollir NY abans de saber que el Barça rondaria per allà, no sigueu malpensats!) vaig pensar que seria una bona idea anar a veure el partit, per allò de viure la sensació d’estar a l’altre punta de món i retrobar-te amb el teu equip. No sé, crec que tindré una sensació estranya...acostumada a estar sempre al camp nou, el canvi d’escenari serà substancial. Em vaig informar primer via Barça i allà em van derivar a l’empresa americana que ho gestiona tot. La veritat és que no vaig veure el tema molt clar perquè no podies comprar per internet, havies de trucar a no sé on, etc. Total, que se’m va encendre la bombeta i vaig pensar: a veure, segur que els partits de la Supercopa i el Gamper els vas a veure al Neva Smith, a la penya del Barça a NY. Per tant, perquè no mires a través de la penya si pots aconseguir entrades? I així ho vaig fer: vaig entrar a la seva web i em vaig posar en contacte amb ells. La veritat és que són molt amables i s’organitzen molt bé! Han organitzat una caravana per anar des del Nevada Smith al Giants Stadium i han aconseguit un acord amb l’empresa promotora per obtenir entrades més barates i l’accés a un entrenament tancat el dia previ de partit! Així que ja em veieu a mi súper animada amb aquesta aventura: ja vaig comprar les entrades per internet i ja estic apuntada a la caravana! Em fa una mica de vergonya anar-hi, perquè vaig sola i sóc tímida en aquestes coses, però em transmeten molt bones sensacions aquesta penya del Barça de NY, així que crec que m’ho passaré molt bé! En tot cas, si tinc temps ja us explicaré que tal ha anat!

Per altra banda, estic una mica preocupada...jo i les meves supersticions. La meva preocupació ve pel fet que per primer any des de la era Laporta em perdré el Gamper (amb el que a mi m’agrada la presentació del equip!) i també el partit de Supercopa. Crec que ja vaig explicar aquí que tinc la mania que si no vaig al Camp Nou el Barça perd. I no és conya! Quan estudiava a la uni i havia de renunciar a veure el Barça en directe al camp perquè tenia que estudiar (si anava al camp em suposava perdre tota una tarda entre baixar a barcelona i una cosa i l’altre) sempre acabàvem perdent...Espero no haver de lamentar durant la temporada la meva absència en aquests partits!

Bé, us he fet enveja? ;-)

03 d’agost 2006

No juguis amb nosaltres Ronaldinho, tu no!

Son les 7.30 del matí. Em sona el despertador. Com cada matí poso la radio. Només d’obrir els ulls sento la veu de Ronaldinho. Penso: mira! Quina bona manera de començar el dia! Ja tenia ganes de sentir la seva veu...I més si sento que diu “Sempre és bo que un club i una afició t’estimin”. Incrèdula de mi he pensat que es referia a nosaltres, l’afició de tot el món que més el venera, que més l’estima...No tot podia ser tant bonic...M’he quedat morta quan he vist que es referia al Milan. He fotut un vot del llit! No us ho podeu imaginar! M’he girat cap a la paret de la meva habitació on hi tinc penjada la meva foto amb ell i li he dit:(si, si! Com si el tingués al davant!) Això de tu no m’ho esperava Ronaldinho. De qualsevol altre si. Però de tu no!

Us juro que no entenc res. Que li ha passat a Ronaldino? Torna a ser una estratègia perquè li augmentin el sou? Pensava que aquest estiu no tocava després de tres estius seguits amb el mateix tema. A més a més, el més fort és que no és una invenció de ningú: el seu germà ha negociat amb el Milan. La meva pregunta és: si això és així, què espera el Barça per denunciar al Milan? Es volen aprofitar del buit de poder pel que estem passat actualment? Ronaldinho no cobra suficient? Que jo sàpiga no ha cedit al club cap percentatge dels seus drets d’imatge, els explota ell al 100%, per altra banda molt injust perquè si ha assolit la fama que ha assolit, bona culpa d’això la té el Barça!
Quina decepció!

02 d’agost 2006

Una bona noticia pel Barça

La continuïtat de Roberto Carlos al Reial Madrid és una bona noticia pel Barça. La veritat és que estava preocupada pensant que marxaria al Chelsea o al Fenerbache...no pel seu destí final, sinó per l’origen, que no és altre que l’equip de la capital. Per mi Roberto Carlos es el càncer d’aquest equip, el jugador per on s’hauria d’iniciar el rentat de l’estable, vindria a ser el inici de la revolució. Per sort, i intueixo que perquè no té recanvi (carbasses de Cole al Madrid?), RC es queda al Madrid. Per molts anys!