22 de juliol 2006

Algú es creu a aquesta tia?????????????

Però bueno, mira que feia deies que no escrivia, però és que hi ha un tema que ja em comença a molestar i molt! M’explico: per tothom és conegut que m’encanta Ronaldinho, que per mi és el millor del món i que com a persona és un 10.
Ja fa unes setmanes que dia si, dia també va apareixent una tal Alexandra Paressant a tot diari sensacionalista hagut i per haver. Es dedica a anar donant petits detallets de la suposada relació que té amb Ronaldinho, que si van estar a Marbella de vacances (?) i ell li va regalar joies pel seu aniversari, que si ara estan a Brasil entre Porto Alegre i Sao Paulo i cada nit es veuen amb Ronaldo i la seva novia i Adriano, que si ens em comprat un Ferrari vermell, que si vindrà a viure a Barcelona el pròxim octubre, etc...Històries per no dormir! Doncs la noticia d’avui ja va més a sac: resulta que Ronaldinho s’escapava de les concentracions de la selecció per anar a dormir amb ella, que és un fora de sèrie al llit (explica inclús algun detall que se’l podria haver estalviat) i que no creu que ella sigui la culpable de que Ronnie no hagi rendit el que s’esperava d’ell al mundial...Però qui s’ha cregut que és aquesta tia? Si realment és la novia de Ronaldinho fliparé no molt, moltíssim! Ronaldinho és un tiu molt reservat amb la seva vida privada, mai ha volgut que se sàpiga res del que fa fora del terrenys de joc. Ara em vindrà aquesta tia explicant tot això al “Bild” i al “The Sun”? Va home va! Si no té feina i vol ser popular que es busqui algun altre pringat, no a Ronaldinho si-us-plau! Això no va amb ell! Comença a resultar patètica...però Ronaldinho tampoc desmenteix res...Espero que sigui mentida, perquè ties com aquesta és la última cosa que li fa falta a Ronaldinho. I si realment és la seva parella, Ronaldinho xato, quina decepció, pensava que sabries triar millor!



Doncs això...una víbora...

Quan les coses van bé perquè tocar-les?

Porto dies que volia escriure sobre el tema de les eleccions obligades a Can Barça. No ha estat fins avui que he tingut una mica de temps lliure per fer-ho, així que cap allà que anem!
Primer de tot he de dir que aquestes eleccions no em generen bones vibracions, és aquella por a que tot s’espatlli, a que per tercers la caguem, que es tinguin més en compte aspectes personals que el bé del propi club.

A mi hi ha moltes coses del Laporta que em molesten (certa prepotència que abans no tenia) i moltes decisions que m’han dolgut especialment (tema entrades de París, tema Sandro, engany amb el tema del cunyadisimo), però considero que esportiva i econòmicament les coses van molt i molt bé i que per tant no veig els motius d’un canvi. No el necessitem. Ara no. Potser Laporta té raó quan diu que els socis el van votar per 4 anys, no per 3, i és veritat! Però tots sabem que per sobre de qualsevol cosa manen els estatuts del club i aquests eren ben clars en aquest sentit. Per tant, el que hauria d’haver fet Laporta és convocar eleccions abans d’aquest estiu i tots contents! És més, hauria guanyat igualment i amb diferència! De totes maneres, sempre hauria sortit alguns del JM de torn dient que ho feien ara per treure rèdit de la Champions...Mai res està bé per tothom...


En tot cas ens trobem ara inmersos en ple període electoral i em fa por que surtin moltes coses que fins ara s’han callat però que en època de eleccions tot, o quasi tot, val. Això em preocupa especialment perquè qui en sortirà perjudicat serà el Barça i ara que tot és de color de rosa ningú té ganes de que es torni negre...o si? Perquè a que ve aquesta denuncia d’un soci induït per tercers? A que venen aquestes denuncies al Tribunal Català del Esport per inhabilitar a Laporta? (La qual cosa seria terrible, crec que hi hauria manifestacions populars i tot, i no ho dic en conya, la gent està molt emprenyada amb això). Només se’m acut pensar que n’hi ha més d’un que li té jugada a Laporta i que pensa que ara és el millor moment per ensorrar-lo. Hi ha molts Nuñistes que no suporten a Laporta per tot el merder que va portar quan era cap visible del Elefant Blau i que tant va perjudicar a Nuñez. Aquesta gent no els mou res més que una venjança personal cap a una persona que consideren que va destrossar el Barça en el seu moment i que ara veuen el moment idoni per fer-li mal, per tornar-li la jugada. Aquesta gent per mi no poden ser considerats Barcelonistes, senzillament no ho són. Són gent com els franquistes, adeptes encara a dia d’avui a un règim del passat. Crec que hauria de ser moment de oblidar les coses i mirar endavant, perquè no sempre veurem un paisatge tant maco ni tant esperançador...

L’únic cantó positiu que veig a aquestes eleccions és la cura d’humilitat que suposarà per Laporta i cia. Ja vaig comentar temps enrera que Laporta ha canviat amb el poder, que s’havia tornat un prepotent i que feia coses que ell sempre havia criticat. Potser ara tindrà temps per reflexionar i fer autocrítica i d’això en sortirem tots beneficiats. Al cap i a la fi Laporta té un panorama molt favorable pel davant, té el suport de la majoria de la massa social barcelonista i no crec que ningú li pugui fer ombra. L’únic que li’n podria fer seria Sandro Rosell, que si fa el que penso que farà, no mourà fitxa ni entrarà en cap guerra electoral. El tinc per una persona que per damunt de tot estima el Barça i encara que hi ha moltes coses que li molesten, no crec que vulgui entrar en una guerra que acabaria sent perjudicial inclús per ell mateix.


El curiós de tot plegat és que viurem unes eleccions on ningú podrà prometre cap fitxatge perquè senzillament no cal! Tenim una plantilla espectacular, molt ben reforçada aquest estiu, més del que jo podia imaginar. Faltarà veure cap a on van encaminades ara les promeses electorals...s’accepten apostes!

14 de juliol 2006

Eto’o i els seus privilegis

Aquesta tarda he sentit a la radio que Samuel Eto’o, a diferencia dels seus companys que no van participar al mundial, no s’incorporarà a la feina aquest dilluns, sinó que retarda la seva arribada amb permís del club fins el dia 24 de juliol. Una setmaneta més per la seva cara maca. He de dir que no ho trobo bé i que suposa un greuge compartiu amb la resta de companys. Eto’o va tenir la desgracia personal de no jugar aquest mundial (cosa que encara avui penso que el va afectar i que la Copa Africa el va acabar de rematar), però en comptes de descansar i marxar de vacances amb la seva família, va escollir la opció de ser comentarista del mundial. Ei, i cap problema amb això: ell en el seu temps lliure i de vacances pot fer el que vulgui. I si a sobre fa caixa millor per ell! El problema, crec, ve de voler fer massa coses en tant curt espai de temps: comentarista de Televisa, comentarista de la SER (això no ho sé del cert però em sona que també treballava per ells), articles per l’sport, viatge previ al mundial a Berlin per fer una presentació de puma, viatges freqüents a Cameroun, viatges llampec a Mallorca i a Solsona per visitar els seus campus d’estiu, etc. Perquè estic segura que encara em deixo coses, entre elles tots els viatges que va haver de fer per Alemanya per complir amb tots els compromisos que havia adquirit com a comentarista. Resultat: ara està esgotat. N’estic segura que li ha vingut el típic “bajón” posterior a un període frenètic sense pausa i ha sol·licitat tornar una setmana més tard, cosa que se li ha permès per ser qui és...
Com he dit abans no em sembla bé, perquè el Barça no en té cap culpa ni té perquè pagar les conseqüències d’un estiu sense pausa. A més a més, queda malament davant dels companys que no han tingut ni la sort de participar al mundial ni treure’n calés. No crec que a Rijkaard li hagi fet gaire gràcia...però per altra banda tots volem a un Eto’o felí, descansat i amb les piles a mil per revolucionar altre vegada la lliga, Europa i més enllà amb el mundialet de clubs. Potser val més que torni quan estigui més descansat, però Eto’o, maco, no t’acostumis a fer aquestes coses. Això no és Madrid ni tu Ronaldo!

08 de juliol 2006

D’on no n’hi ha...no en raja

Què en podíem esperar de la FEF sinó el que ha passat? Sembla definitiu que la Supercopa d’Espanya es jugarà el 17 i el 20 d’agost amb el primer partit sense internacionals del Barça (Perquè no ens enganyem, l’Espanyol d’internacionals diria que en té ben pocs, si en té) perquè un dia abans hi ha amistosos de seleccions. Els problemes que té la federació amb el calendari ja em sembla de jutjat de guardia. És que no hi ha ningú que pensi una mica, que es dediqui a buscar dates compatibles per a tothom? Crec sincerament que no és tant complicat, i si ho és encara et queda una segona via: negociar amb la resta de federacions perquè alliberin els internacionals dels dos equips, cosa que pel que sembla no s’ha produït. D’aquesta manera al Barça només li queden 9 jugadors de camp, dos d’ells porters, per jugar contra l’Espanyol el dia 17 d’agost. Conseqüència: ja abans de començar el partit l’Espanyol surt amb avantatge i es devalua el torneig en si. Això és el que vol la federació? Després es queixa tothom de que torneigs com la Copa del Rei o la Supercopa estan devaluats. Però si és la pròpia federació la que hi contribueix! Jo del Barça em plantaria: o es busca una solució o no podem ni volem jugar! És que és així de clar! Nosaltres si que li donem valor a aquesta competició i la volem guanyar. Però la volem guanyar en igualtat de condicions i amb el nostre equip de gala, no amb el Barça B.
No sé si aquestes dates són absolutament definitives, però crec que el Barça s’hauria de posar dur i pressionar. L’Espanyol ja ha dit que les dates li són indiferents. Així doncs quin problema hi ha? Només em ve al cap la incompetència constant i demostrada sobradament per aquesta federació i no sé si això té solució...

04 de juliol 2006

Parreria dimissió!

Porto des de dissabte passat intentant escriure aquest post, però entra que no tenia internet i que ahir vaig tenir molta feina, no ha pogut ser fins avui.
Dissabte vaig veure el partit de brasil contra França i no parava de repetir el mateix: aquest Brasil té els mateixos problemes que el Madrid de les últimes temporades. Em van semblar equips paral·lels, amb els mateixos problemes.
El primer problema per mi ha estat l’entrenador, que en comptes de formar un equip tàctica i tècnicament potent, posant els millors jugadors al camp i donant el paper de líder al que realment ho és, ha preferit mantenir a l’onze titular velles glòries amb molt de poder dins de l’equip però amb poc potencial per rendir al 1000% com requereix un Mundial. Em refereixo al fet de mantenir a gent com Cafú, Roberto Carlos i fins i tot Ronaldo en compte de donar entrada a gent com Cicinho, Robinho o a Juninho Pernambucano. A part d’això, i veient que l’equip guanyava però no demostrava res, va i decideix canviar de sistema el pitjor dia possible! Resultat: tots els jugadors perduts pel camp sense els automatismes necessaris per jugar amb fluïdesa. Potser el plantejament que va fer dissabte estava bé, amb Ronaldinho jugant més al seu lloc (bé, això només ho vaig veure els 10 primers minuts de partit, després ja el vaig tornar a veure desubicat) i amb Juninho donant-li més suport, però insisteixo que ho hauria d’haver fet abans per tal de que els jugadors sabessin què s’espera d’ells. En comptes de tant quadrat màgic (mira, un altre paral·lelisme amb el Madrid i el famós rombo o quadrat de Luxemburgo, ja ni ho recordo!) hauria d’haver estat valent i posar les coses al seu lloc. Per mi tota la culpa és de Parreira, tota. Em fa gràcia que a Brasil senyalin a Ronaldinho com el principal culpable. Caldria que primer analitzessin la situació que ha hagut de viure en aquest mundial: jugant en una posició que no és la seva, faltat de lideratge que no li van voler atorgar els seus companys i amb poc, molt poc, suport al camp. En cap moment d’aquest mundial he vist a Ronaldinho somriure en un partit i això ja ho diu tot. Per mi aquest Mundial ha estat el pitjor de l’any per Ronaldinho, que ha vist com els seus companys de selecció (no tots, però si el de més ego) no han sabut digerir els seus èxits i en comptes de aprofitar el seu talent s’han entretingut a fer que Ronaldo fes l’última revifalla, que de ben poc els hi ha servit.
Com he llegit que ha comentat Roberto De Assis, l’any passat Ronaldinho va jugar i va guanyar la Copa Confederacions sense Roberto Carlos, Cafú i Ronaldo a l’equip (de vacances tots ells, no fos que s’estressessin), exercint el seu lideratge i donant llibertat al seu talent. El resultat està clar no? Doncs no se’n parli més.