Quin gust que dóna llegir segons que…

Fragment entrevista a Leo Messi – Mundo deportivo

¿Le preocupa que candidatos a la presidencia del Real Madrid utilicen su nombre?

No me preocupa, ni me molesta, ni me importa, ellos saben que no iré al Madrid.

¿Y que se relacione su nombre con otros grandes clubs del mundo como el Milan o el Manchester United?

Leo Messi no se compra con dinero. No estoy en venta, ni me interesa estarlo. No depende de una cláusula de libertad, sencillamente no quiero salir del Barcelona. Le debo mucho al Barça, su gente me ha tratado muy bien y quiero seguir allí, haciendo historia, como Ronaldinho y los demás.

Fragment entrevista a Eto’o – Sport

El Milan ahora necesita un delantero y tendrá dinero fresco de Abramovich...

Yo le recomendaría a Berlusconi que fichara a Drogba. Es uno de los mejores delanteros del mundo y además es del Chelsea, por lo que podría entrar en la operación de Shevchenko.

¿Y si el Milan llama a su puerta?

Les aconsejo que no pierdan el tiempo. La respuesta es no.

¿Tan tajante? ¿Ni les escucharía?

Yo tengo contrato con el Barcelona. Si el Milan quiere algo tiene que hablar primero con el club. Pero Laporta no me quiere vender y yo no me quiero ir. Así no veo qué puede hacer el Milan.

M’ha agradat molt llegir aquestes declaracions perquè ajuden a frenar possibles comentaris maliciosos procedents de la capital (cas tant de Messi com d’eto’o) i demostren el grau de compromís d’aquest equip. Això és la base de tot.

A veure si la cagarem…

Llegeixo aquest matí que Motta pot ser inclòs a la operació per fitxar a Forlan. Però què passa? Que estem perdent el nord o que? A veure si per fitxar aquest paio del Villareal hi deixarem fins i tot els calçotets! Primer que negociar amb el Villareal no és fàcil perquè no sé per quin estrany motiu ens claven cada vegada que li pesquem algun jugador. A diferencia dels acords que aconseguim amb altres clubs, sembla que quan anem cap a Villareal ens vegin cara de tontos i acabem pagant el gust i les ganes. Només cal repassar les operacions de Belletti, Reina i Riquelme (doncs no ha guanyat pasta el Villareal venent Reina al Liverpool amb lo barat que li vam vendre!) i veure que en totes qui més hi ha sortit guanyant és sempre el mateix. Ara ja només em faltava sentir que Motta està en venda! Tenim un equip campió, es diu que no es tocaran gaires coses i ja comencen a sortir noms de transferibles. Per mi Motta es un bon jugador, de la cantera i amb moltes qualitats físiques. D’acord que també és una nineta de porcellana, però en partits importants on es necessitava contundència i força física, allà ha estat Motta fent un molt bon paper. Per tant a què obeeix que ara sigui una moneda de canvi per un jugador que no il·lusiona a ningú? No entenc res...No serà que tot això és conseqüència de que hi ha un tapat pel mig del camp i Motta serà el sacrificat?

Henry

Divendres a la tarda el mateix Henry va confirmar que es queda a l’arsenal. Aquest fet em desperta sentiments contradictoris: Per una banda em sap greu, ja que tot i que inicialment era reticent a la seva contractació, al final em va acabar fent il·lusió que vestís de blaugrana. Però per altra banda estic doblement contenta: primer perquè tinc un molt bon amic a Londres, un gunner de dalt a baix i que l’altre dia estava molt trist després de que el seu equip caigués eliminats a la champions. Em va fer molta pena perquè a més a més, sense dir-m’ho directament, em va donar a entendre que temia que el Titi abandonés l’Arsenal. Això hauria estat terrible per l’afició dels canoners. És la seva estrella, el referent de l’afició, és com el Ronaldinho aquí.
En segon lloc estic contenta perquè sorprenentment encara existeixen futbolistes que tenen cor i gratitud a la seva afició i equip del que senten els colors. La d’Henry ha estat una decisió presa absolutament amb el cor. Molts poden pensar que amb aquesta decisió potser s’ha tancat les portes a un futur i final de carrera amb més títols a l’abast. Potser si...o potser no...L’Arsenal té un equip molt jove, que si aquest any de construcció ja han estat capaços d’arribar a la final de la champions, qui sap què poden aconseguir en un futur no molt llunyà!
He vist a un Henry molt sincer en el seu discurs, admeten inclús que si que va pensar en marxar (només li ha faltat dir que l’equip escollit era el Barça...fet que ha reconegut posteriorment en una entrevista a un diari francès), però que després del què va passar dimecres se’n ha adonat que no podia deixar l’equip que estima, que no podia fer això a l’afició que el venera. No faltarà qui digui que ens ha utilitzat per obtenir un millor contracte (i ull! Que passa a ser el segon més ben pagat de la premier! Crec que per darrera de Ballack, que amb el pelotazo del altre dia va passar a ser el número 1), però jo no ho crec així, simplement perquè no li feia falta! L’Arsenal ja feia temps que buscava renovar-lo i li hauria apujat la fitxa de totes maneres, amb o sense amenaça real de que marxés! Mai s’arriscarien a perdre el seu millor jugador i ara que estrenen nou estadi i tenen diner fresc encara menys. Per mi Henry no s’ha mogut per diners sinó per sentiments, i això en el món actual és ben estrany! Molts n’haurien d’aprendre! Així doncs...no me’n puc estar...QUE N’APRENGUIN!

Pd1. La meva teoria sobre la renovació d’Henry de divendres al matí ha quedat absolutament enderrocada. No hi ha un doble joc. Es queda de veritat.

Pd2: Com més dies passen, més penso que Henry ha pres una decisió massa en calent, sota els efectes emocionals de perdre una final de la champions. Crec que s’ho hauria d’haver pensat més, deixar refredar l’assumpte i no permetre que ningú el pressionés. Potser amb el temps se’n penedeix...

Pd3: aquest post està escrit des de dissabte a la tarda, però com que no tenia Internet disponible els penjo avui

Fotos de la festa al camp nou

Aquí teniu algunes de les fotos que vaig tirar ahir al camp nou. No han quedat gaire bé, perquè al ser de nit no hi ha manera...




















Com podeu veure, només hi ha una foto on surtin els jugadors perquè just quan van arribar se'm va acabar la bateria de la càmera (quina mala sort també!)
Per cert, quina ràbia que no poguessin parlar tots els jugadors! Era el moment més esperat de la nit i va durar ben poc! Al menys vaig sentir parlar al meu ídol Ronaldinho...però em vaig quedar amb les ganes d'escoltar a Eto'o, Belletti, etc..

Es pot ser més feliç?

Me’n vaig anar a dormir després de celebrar amb unes amigues la consecució de la Champions, un assoliment que certament vaig veure molt negre després del gol del arsenal. No us podeu imaginar quin crit del ànima em va sortir quan vaig veure que marcava Sol Cambell, va ser un “No!” sortit de dins juntament amb el temor a quedar fora d’una final certament molt esperada per tots els barcelonistes. Podríem dir que vaig gaudir ben poc durant tots els minuts que anàvem perdent, a més a més no veia aquell barça enlluernador, amb fluïdesa, jugant al que ell sap jugar i que et dóna la sensació que pot marcar en qualsevol moment. Al contrari, pensava que no marcaríem mai! Quin patiment! Per sort allà va aparèixer Eto’o marcant el primer gol, el més difícil! I és que l’arsenal estava molt tancat al darrera i no era una tasca fàcil! Allà ja vaig veure clar que aquesta final no s’escapa, vaig veure clar que darrera d’aquest gol en cauria un altre segur! I així va ser! Quina sorpresa Belletti! Sempre es diu que en les finals marca qui menys t’ho esperes i la veritat és que ningú s’esperava que Belletti marqués el gol de la victòria. Me’n vaig alegrar molt per ell perquè se l’ha criticat molt aquesta temporada i s’ho mereixia. Això si! Eto’o i Belletti van marcar, però que gran Larsson! Els dos gols van sortir de les seves botes! Quin greu que el suec ens deixi per tornar el seu país! Jo vaig ser molt critica amb ell quan va sortir fotografiat amb la samarreta del seu nou equip a meitat de temporada, però això no treu que sempre l’hagi apreciat com a gran professional que és! Serà molt difícil trobar un recanvi per Larsson!
Ei! I que gran també Valdés, amb dues parades que ens van salvar de caure definitivament a l’infern! Un altre que també es mereix que se li reconeguin els seus mèrits, i ja sabeu perquè ho dic!
En definitiva penso que aquest títol és la victòria del equip per sobre de les individualitats, del sacrifici, del coratge, del convenciment i la creença en les nostres possibilitats! Aquesta temporada ha estat espectacular, què més podem demanar?

Quin escàndol!

Em trobava conduint de Barcelona cap al meu poble, Campelles, quan he escoltat per la radio l’escàndol de les entrades per a la final de París. No us podeu arribar a imaginar a quant a ascendit el meu nivell d’indignació! Fins al punt que molts altres conductors deuen haver pensat que estava sonada o que m’estava barallant amb algú amb el mans lliures del mòbil. Doncs no, ni una cosa ni l’altre: estava enfurismada amb la veritat que s’ha desvetllat aquesta tarda: el barça es va reservar 1.300 entrades del racc per a compromisos institucionals i el propi Racc 1.700 entrades per a clients preferencials. Resumint, que en comptes de posar a la venta 6.000 entrades com van dir, només en van posar 3.000. Això si, jurant amb cara de ferro que n’havien estat 6.000. QUINA VERGONYA! Em sembla tant indignant tot plegat! Com pot ser que el Barça es reservi més de 4.000 entrades per compromisos institucionals? De veritat que no ho entenc! Per més patrocinadors que tinguis i els hi hagis de donar entrades, per més compromisos de tipus politic, etc. Tot plegat no justifica aquesta xifra. De cap manera, per més que ens vulguin vendre que sinó el club es veia evocat a un crack institucional. Em sembla imperdonable. No hi ha res pitjor que enganyar i jugar amb la il·lusió de la gent. Per mi és detestable. I encara ho és més quan t’omples la boca de dir que hi ha hagut la màxima transparència, quan vas a un programa de radio i dius que el RACC ha posat a disposició dels socis les 6.000 entrades i saps perfectament que no ha estat així, quan dius que no et sembla gens exagerat que cada directiu s’hagi quedat amb 30 entrades, al contrari, que encara en són poques! (així ho va dir Laporta a RAC1 dilluns, i amb quin to que ho va dir...), quan surt un dels teus palmeros a explicar el repartiment d’entrades i té la barra de dir que tots els socis són iguals...Iguals? Que jo sàpiga tots els membres de la junta directiva són tan socis com ho pugui ser jo i no rebem el mateix tracte. Ells es passen l’any viatjant amb l’equip, anant d’una festa a l’altre, d’un viatge a l’altre pagant el barça...i a sobre he de sentir que tots els socis son iguals? Va home va! Jo no he tingut accés a cap entrada, no vaig tenir sort al sorteig ni cap influencia en la junta per aconseguir una entrada, no com tots els seus amiguets, que segur que no en falta cap a París.
Per si no n’hi hagués prou, les 4 entrades a les que van renunciar els directius dimissionaris (ben fet, ja es veia de lluny que era una nova estratègia d’imatge de Laporta i que no ho feia de bon cor) i que van demanar que anessin a parar al soci que li toqués per sorteig, també les han destinat a compromisos del club!!! I a més a més, el palmero de turno té els nassos de dir que els ex-directius no són ningú per dir què s’ha de fer amb aquelles entrades! Que fort! Si els hi havien regalat les entrades i ells les decideixen cedir a un soci, perquè no ho han complert? Una nova cagada i ves sumant a la llista...que ja és llarga!
Recordo quan va plegar en Sandro que va dir: Jan, no oblidis que el club és dels socis i a ells et deus. En el moment d’aquestes declaracions no vaig entendre ben bé a què venien, no entenia en què enganyava el soci Laporta. Ara ja ho veig més que clar. Bé, ja fa temps que ho veig. Laporta hauria de saber que el Barça no és seu i de la seva junta directiva. El Barça és de cadascun dels socis que en formen part, no pot fer el que a ell li doni la gana i deixar el soci en l’última de les seves preferències. Qui estima i anima més al barça? Un soci o seguidor del barça, que fa el que sigui per anar al Camp Nou...o un compromís institucional que ni li va ni li ve el barça? Que probablement només ha trepitjat el Camp Nou per impressionar a algun client...Lamentable. El Barça ha decidit quedar bé amb els seus compromisos abans que amb els seus socis, el seu principal actiu, allò que fa del Barça més que un club.
Penso que Laporta no n’és conscient de les conseqüències que pot tenir aquest últim engany i aquest repartiment tan poc equitatiu. Penso que això ha estat per molta gent la gota que ha basat el got. Té molta sort de que l’equip va bé i que qualsevol culé animarà a no poder més el seu equip encara que ho hagi de fer des de casa seva...si la situació no fos tan dolça crec que Laporta ja hauria sortit en globus...

Però espereu! La cosa no acaba aquí! Per si amb tot això no en tingués prou aquesta tarda m’he assabentat d’una altre noticia. Formo part de la penya barcelonista de la Vall de Ribes i com a penya vam rebre 2 entrades. Jo treballo a Barcelona però vaig demanar al meu tiet que estigués al cas sobre el sorteig que van dir que farien. De fet va parlar en dues ocasions amb el president de la penya per dir-li que jo estava molt interessada en anar a París i que l’avisés quan fessin el sorteig per veure si ell, les meves cosines o jo havíem tingut sort...doncs bé, resulta que en comptes de fer un sorteig on hi entrés tots els membres de la penya, van decidir que qui volgués que s’apuntés a una llista per entrar al sorteig...una llista que no van comunicar oficialment a tots els socis de la penya, només a alguns que es van anar trobant i els hi van dir informalment. Total que es va fer un sorteig on la majoria de membres de la penya no sabien ni que s’havien d’inscriure a una llista...resultat: el meu tiet va saber que s’havia fet el sorteig i la manera com s’havia fet quan tot ja havia passat. Un altre engany! Demà espero parlar amb el president de la penya, vull saber exactament què ha passat i perquè no vem ser informats tots els membres de la penya. Això si, el president i 3 amiguets seus si que estaran a Paris...no hi ha un pam de net!

CAMPIONS!!!

Torno a escriure després de...2 setmanes??? Uffff, massa temps! Però les obligacions laborals i els caps de setmana sense internet ho han volgut així! En tot cas el panorama no ha canviat en excés em aquests llargs 15 dies, el que ja feia temps que es veia a venir s’ha consolidat : el Barça és campió de lliga i estem a la final de París! La veritat és que està sent una temporada excepcional i dic està sent perquè encara no hem acabat, queda el gran repte, un partit on no hi ha favorit i on la sort, a part de la qualitat, hi té molt a dir. La lliga ha estat fruit de la regularitat, de perdre tan sols 4 partits en el que portem de competició, d’un treball d’equip, d’un grup de jugadors que gaudeixen fent el que fan i que transmeten aquesta alegria a l’afició...i la final de la Champions ha estat una suma de tot això, més un grau de maduresa adquirit després d’aprendre d’errors passats. La veritat és que tenim un equip genial, l’enveja de la resta d’aficions, i no només pel seu joc, sinó també per la simpatia que transmeten tots els jugadors. Tot això va quedar palès ahir a la multitudinària rua per Barcelona. Com a bona barcelonista els vaig seguir un bon tros: des de gran via fins a Francesc Macià. Allà ja vem dir prou amb la meva amiga Laura, eren gairebé les 10 de la nit, encara havíem de tornar a Gran Via amb Urgell a peu ( si, si, a peu vam tornar!) i avui em tocava treballar. No us dic lo cansada que estic! Entre la rua del barça i que dissabte vaig sortir fins molt tard...avui estic feta caldo! Però tot sigui per demostrar i tornar al meu equip totes les emocions que m’han fet viure durant l’any. Penso que és el mínim que podia fer. A més a més crec que la festa d’ahir va servir per donar, si cap, un punt més de motivació per la final de París. No tinc entrada (el sorteig no em va afavorir, les entrades de la meva penya tampoc i vaig passar de dormir dos dies al carrer fent cua al RACC), però tota la meva energia i recolzament estarà amb el Barça a París. Em quedo sense complir un somni (a la final de wembley tenia 9 anys i òbviament no vaig anar a Londres ni me’n recordo del partit), però ja ho canvio perquè el Barça surti victoriós!

Per cert, després de molt caminar, corre i cridar, vaig aconseguir que el Ronaldinho em fes cas i em saludés! Creia que no ho aconseguiria! De fet va ser l’últim jugador que ens va saludar a la meva amiga i a mi. Prèviament Eto’o (molt serè, però somrient), Larsson (quan desesperades pensàvem que no ens saludaria, de cop es va girar cap a nosaltres i ens va somriure i saludar) , Puyol, Ezquerro, Gio i Iniesta (amb clucada d’ull inclosa després de veure’m com tres vegades) ens van mirar i saludar. M’ho vaig passar molt bé! Espero repetir el dia 18 de Maig (perquè segons diuen es queden a dormir a París...cosa que no entenc i no comparteixo, però en fi...)