Avui va de cançons!

No sé si havia comentat mai que moltes vegades una cançó em fa creure que certes coses són possibles. Aquest “certes coses” inclou multitud de...coses! Des d'un objectiu que se’t resisteix o et fa por no assolir, fins a per exemple tenir claríssim que guanyarà el Barça. Ho sé, sona súper freaky i molta gent es riu de mi quan els dic que tenia claríssim que guanyàvem perquè tenia una sensació que així m’ho deia. Doncs bé, moltes vegades aquesta sensació va lligada a una cançó que pel que sigui aquell dia m’agrada especialment o em fa sentir com una energia que em dóna convicció, certesa.

Així va ser en l’últim partit de Champions del Barça contra el Milan. Em vaig llevar aquell dia amb una cançó al cap, la vaig escoltar fins a dues vegades anant a treballar i anava pel carrer pensant per dins: guanyem! És que ho sé! Ho noto!  

La cançó en qüestió era el nou single de L.A. “Dualize”. Són un grup mallorquí que vaig conèixer just fa un any a la Canadian Music Week. Des de llavors que els segueixo i que en sóc fan total!

I mentre escric això  vaig pensant en cançons o grups que d’alguna manera relaciono amb el Barça...Un d’ells és un grup català que últimament m’està agradant molt. Es diuen Blaumut. El més bo del cas és que sentia sempre al Camp Nou la seva cançó “Pa amb oli i sal” i mai no aconseguia saber qui eren! Fins que un dia gràcies a Rac1 i al Quim (el meu tiet) vaig saber que es deien així! Fan també!

Una altra cançó d’ells que també m’agrada és “Bicicletes”. Em va fer gràcia que l’altre dia va ser un dels temes que va sortir a Polseres Vermelles!

I per acabar la secció musical d’avui...Com no podia ser d’una altra manera, us deixo amb el nou single de Manel, “Teresa Rampell”. He de dir que d’entrada em va deixar una mica descol·locada...m’agradava, però hi havia alguna cosa que...mmm! no! Vaig necessitar 24 hores i escoltar-la 2 vegades més per acabar-hi enganxada. El més bo del cas és que el dia després d’escoltar-la i criticar-la una mica (bastant), em vaig veure al mig del carrer caminant i cantant-la!!! Quines coses! Així que quan vaig arribar a casa me la vaig tornar a posar i aquesta vegada sí que hi vaig acabar rendida! Haha!

Un partit...accidentat!

Sé que molts no podíeu dormir esperant un nou article al Blog de la Cris. Però ja el tenim aquí!!! I no, no tinc cap excusa que justifiqui l’abandonament patit pel meu blog en els últims mesos... Bé, si, en tinc alguna força vàlida, però no perdrem el temps en aquestes coses! I am back i intentaré que aquesta vegada la meva bona intenció d’actualitzar més sovint no quedi en l’oblit! Així que som-hi!

Aquest és el primer article que escric des de la meva nova ciutat: Chicago! Feia molts anys que tenia ganes de viure una aventura americana i per fi s’ha fet realitat! Així que després de 1 anyet al Canadà i uns fantàstics mesos per Catalunya, fa un parell de mesos que estic instal·lada a una de les meves ciutats preferides d’Estats Units!

Suposo que després d’aquesta petita introducció deureu estar pensant: mot maco tot plegat, però a què ve el títol del post? Doncs bé, com a bona culer, de les primeres coses que vaig fer a l’arribar a aquesta ciutat va ser assabentar-me si hi havia penya blaugrana. I si que n’hi ha! Amb gent ben maca a més a més! Així que cada cap de setmana procuro anar al bar on habitualment ens solem reunir per veure els partits del Barça. És un bar al barri de Old Town on no només tenim un munt de pantalles per seguir el partit, sinó que també es menja francament bé! Especial menció es mereix la English Burger...i Estrella Damm! I és que gràcies al president de la penya, aquest bar serveix Estrella!

Doncs bé! Com cada dia de partit en cap de setmana, cap allà que hem anat! Tot anava bé fins que després del gol de Villa ha començat a sortit fum de ves a saber on. Molt fum. Total, que han començat a sonar les alarmes i hem hagut de desallotjar el local. Al cap de 2 minuts ja teníem no sé quantes dotacions de bombers allà i cada vegada es veia més i més fum negre...i flamarades sortint del sostre del bar. Un bon susto tot plegat! Per sort no hi ha hagut grans desperfectes dins del local (crec que tot ha vingut perquè s’ha incendiat una xemeneia i amb ella el sostre!) i unes hores després han pogut reobrir el bar! Això si...ens hem quedat sense veure el partit (només hem pogut veure els últims 15minuts a un altre lloc) i alguns de nosaltres amb la targeta de crèdit al bar! I és que cada vegada que menges allà, et demanen la targeta com per obrir un compte. I clar, us podeu imaginar que quan hem hagut de sortit cames ajudeu-me, la última cosa que hem anat a demanar han estat les targetes! Jaja! Però bé, per sort hores més tard les hem pogut recuperar! Això si...m’he quedat amb ganes de la meva english burger! Ni temps de que ens la servíssim hem tingut! Quines històries... Però en fi! Tot i els mil contratemps i incidents varis, ha estat una tarda entretinguda! Això si, no en tinc ni idea de com ha jugat el Barça ni de què ha passat! Algú m’ho explica? Us podeu estalviar lo del golet de Tamudo. Aquesta noticia sí que m’ha arribat. Calia? No! ;)

Culebrón Cristiano

El Barça marxa triomfant (encara que una mica ranquejant en els últims partits) a la lliga amb 3 de 3, el Madrid guanya els seu primer partit d’aquesta temporada en competició domèstica...i arriba el culebrón del verano! Perdó! El culebrón post-verano patrocinat per Cristiano Ronaldo.

Ja té nassos que enceti la nova temporada del meu mig abandonat blog amb aquest tema...però enteneu-me: és esperpèntica la situació i a mesura que avança la tarda de diumenge canadenca (nit vostra), la cosa no fa més que adquirir tints més i més surrealistes!

On és l’inici de tot plegat? Podríem dir que en la NO celebració dels dos gols marcats per CR7 contra el Granada. S’acaba el partit, surt Cristiano a parlar amb els periodistes i a la pregunta que per què no celebra els gols deixa anar un “Estoy triste. Y cuando estoy triste no celebro los goles. La gente del club ya sabe el porqué...y no digo más”. Booom!

A partir d’aquí comença l’escalada de rumors i a mitjanit, amb l’inici dels principals programes esportius a nivell estatal, surt de diferents fons el següent: CR va parlar ahir amb Florentino Perez per dir-li que volia marxar perquè no se sent estimat i perquè els companys li fan el buit. Que no és feliç. Es parla també que porta un temps sense parlar amb Marcelo, un dels seus millors amics fins ara al vestuari del Real Madrid. Deu n’hi do! En voleu més? Si! Surt de Punto Pelota que CR7 està deprimit, que en acabar el partit havia estat 20 minuts plorant al vestuari. No fotem! Salsa rosa a sac! Això ja no m’ho crec! Bé...i després l’amic Roncero fent un monòleg a l’amic “Cris” (no...a mi no! Haha). “Pa qué queremos más?” Que diuen  alguns...

I aquí la meva aportació / opinió sobre el tema després de reflexionar-hi (no massa) mentre fregava els plats:

1. Si vols marxar de debò, ho dius aquest estiu amb el mercat obert i no quan fa poc més de 48 hores que s’ha tancat. Dubto que els companys et facin el buit des d’abans d’ahir... I dubto que la teva infelicitat s’hagi generat en les últimes hores per molt que t’hagi generat una frustració evident que Iniesta hagi guanyat el premi al millor jugador d’Europa...i que molts dels teus companys se n' hagin alegrat.

2. El timing és nefast. Nefast per a ell i per al seu club. Per què? Doncs perquè ho diu ara que la competició es para pels partits de selecció, que ell fot el camp uns dies i deixa un incendi que, lluny d’apagar-se, anirà fent-se gros precisament perquè faltaran notícies. Dic que és nefast per a ell també, perquè bona part de l’afició (fins i tot d’aquells que l’adoren) es pot haver pres malament aquest merder que ell solet ha generat...i no només afició! Molts companys li poden tirar en cara el que acaba de fer. Precisament en un moment en què el vestuari necessita no tenir fissures d'aquesta mena...en un moment en què Mourinho colla els jugadors dient que no s’esforcen prou...i en un inici de lliga molt erràtic pels de la capital castellana. I tot es podria resumir en un “No calia. No ara”.

3. No tinc cap mena de dubte que ell en realitat no vol marxar. És més. N’estic segura que a ell se li’n fot si els companys li fan el buit o no. Per a  ell l’equip és una cosa bastant secundària. Aquí l’important de debò és ell. Ell, ell i ningú més que ell. Què vol doncs? Està clar: més pasta! Més diners!  Sinó, a què ve aquest estirabot tant a destemps? Busca pressionar, crear alarma, obtenir una recompensa econòmica...i ja que hi som posats, una pujada d’ego veient com segurament la majoria del madridisme resa perquè no marxi el seu màxim golejador. Ull Cristianito...ull que no et surti el tret per la culata i se’t giri la gent en contra. Penso que està fent un “all in” arriscat de collons...I no sé perquè penso que no li sortirà tan bé com ell espera... Entre d’altres coses que l’amenaça de marxar és, a dia d’avui, estèril, irreal per dir-ho d’alguna manera. Bé...a no ser que vulgui marxar al futbol francès on el mercat és obert fins dimecres!!! Hahaha!!!

 No ho sé noies i nois...ja veurem cap a on avança el nou culebrón madrileño! En tenim per dies!!!

3, 2,1... Vacances!

Estem ja en la última setmana del Jocs Olímpics i es pot dir que han passat sense que me’n hagi assabentat! Entre la diferència horària, la feina, visites varies que he tingut per Ottawa i viatges múltiples perquè aquestes visites poguessis veure el màxim possible de Canadà en un curt espai de temps... no he vist res. Però res de res! Es pot dir que m’he limitat a seguir el què passava via twitter i poc més. El mateix puc dir de la pre temporada del Barça. De fet, hi penso i dic: ostres, no sé ni on para el Barça, ni quan juga, ni amb qui...Mai a la vida havia estat tan poc al dia en aquest sentit! Què m’està passant? Hahaha!!!

I per no perdre aquesta línia de desinformació, farem un pas més i passarem a una desconnexió gairebé del 100%! I és que demà a la tarda comencen les meves mini vacances! Marxo 10 dies a Califòrnia! Un viatge en el que es pot dir que no he planificat res de res! Espero que l’amfitrió en la primera fase del viatge s’ho hagi “currat”...i en la segona part, ni m’ho qüestiono, ja que amb l’amic que viatjo coneix força la zona i li agrada viatjar tant com  a mi!

M’acomiado amb un parell de fotos del que m’espera en aquest viatge, desitjant-vos unes bones vacances si és que en feu! Ens veiem a la tornada!

Quan tenir jugadors bons pot ser un problema

Si no m’equivoco, el Barça és l’equip que més jugadors aporta a la selecció espanyola...no només al grup total, sinó també a l’equip titular. Això, d’entrada, és sinònim d’èxit, vol dir que fas les coses bé, ja que només els millors són seleccionats. Però què passa quan aquest factor se’t gira en contra?

M’explico. Tots sabem el desgast físic que suposa als nostres jugadors participar en tantes competicions durant el transcurs del campionat de lliga. Això també és part de l’èxit: si ets bo, arribes al mes de maig viu en 3 competicions: lliga, Champions i Copa del Rei. Això implica jugar dos partits gairebé cada setmana, que sumant-hi viatges varis, amistosos amb la selecció, etc... fan que els jugadors més habituals a l’equip titular arribin ben justos al final de temporada. Fins aquí tot normal. Però què passa quan aquell estiu hi ha Mundial o Eurocopa? Doncs que precisament aquests jugadors que van més carregats de partits, veuen com lluny de començar un cicle de descans necessari, han de començar una nova tanda d’entrenaments, entrar en una nova dinàmica competitiva, etc. Després, també és cert, aquest jugadors s’incorporaran més tard que la resta a la pretemporada dels seus respectius clubs i que, si bé pot ser que gaudeixin d’algun dia menys de descans que els no seleccionats del seu equip, se’ls intenta compensar al màxim. Entenc que és una cosa que trastoca la programació física del club – al final tens dos grups amb ritme de preparació diferent i en teoria tots dos han d’arribar al mateix nivell a l’inici de la temporada -  però ho has de fer si no vols tenir un jugador cremat i amb alt risc de lesionar-se.

Fins aquí tot “normal”... Però i l’any que a més a més d’Eurocopa o Mundial tens Jocs Olímpics? Llavors ja és un drama. Drama especialment en el cas de jugadors del teu club que ja han participat en una de les competicions estiuenques esmentades, i que són convocats o s’ofereixen per participar-hi. De veritat que entenc la il·lusió que li pot fer a un jugador participar en una competició esportiva com aquesta, que és un ocasió gairebé única, que no et passarà pel davant potser mai més... Però i el teu club? I el club que et paga i es desviu tot l’any perquè no et falti de res? No és una mica egoista tot plegat? Perquè en casos com aquests, si ho penso fredament, l’únic que hi surt “guanyant” és el jugador. El club només hi perd. En tots els sentits.

I ara ja donem noms. Per què he escrit aquest post d’última hora? Doncs perquè ahir llegia que Jordi Alba, nou fitxatge del Barça, després que Milla li preguntés, va dir que sí a anar al Jocs Olímpics. Alba que ve de jugar tots els partits de l’Eurocopa (si no m’erro) i que no ha debutat ni com a jugador del Barça i ja pren decisions que segurament no agradin en el seu nou club. Per si no en teníem prou, sembla ser que Thiago no arriba a temps de participar a tal esdeveniment perquè no està del tot recuperat de la seva lesió....i qui s’ofereix per substituir-lo? Busquets! Ole tu, nen! Un altre que ve de d’una temporada súper exigent (potser la que més en els últims anys) amb el Barça, que juga també tots o gairebé tots els partits de l'Euro i que ara pretén anar a les Olimpíades!!! Per favorT! Una mica de sentit comú no? Si és que al final haurem de lamentar tenir els millors jugadors perquè cap d’ells prioritza el club que els paga!!! O això sembla!

Diuen que al Barça no agrada tot plegat. Normal! A mi, com a sòcia, tampoc! No m’oposo que els jugadors participin amb les seves seleccions. Però exigeixo sentit comú! Exigeixo prendre decisions on guanyin les dues parts i no només una! Exigeixo que es pensi més enllà del curt termini...perquè sembla que ni Jordi Alba ni Busi ho fan!

Que hi ha algú?

Mmmm...em sembla que no! Normal! Tinc El Blog de la Cris abandonadiiisim! De veritat que em sap greu aquesta falta de continuïtat, però és que entre una cosa i una altra, mai trobo el moment d’escriure...i si hi penso, tampoc és que hagin sortit molts temes de què podria haver parlat, no? Eurocopes a part clar...però ja sabeu que, si bé segueixo aquest tipus de competicions, ho faig amb molta menys passió...Diguem que ocupa una posició discreta en la meva llista de prioritats diàries. A més a més, que estan al Canadà m’enganxen els partits a unes hores dolentíssimes!

Dit això, què ha passat a l’entorn blaugrana?

1. Ara resulta que a partir de 2013 jugarem les supercopes d’Espanya a la Xina, no? Fail! No m’agrada. Excel·lent (imagino) des del punt de vista econòmic i per fidelitzar el mercat asiàtic...però a costa de què i de qui? Fatal per la preparació física un desplaçament de llarga distància com aquest (ni que sigui un viatge llampec!) i una desconsideració cap als socis, que cada any veiem com ens treuen alguna cosa. Primer va ser (i segueix aquest any) l’exclusió d’aquest partit de l'abonament de temporada...i ara, a sobre, no només ens fan pagar, sinó que si algú hi volgués anar, li sortiria per un ull de la cara!

2. Hem fixat a Jordi Alba! Excel·lent fitxatge! A més a més, un noi de casa, format a la Masia, i penso que amb molt perfil Barça. Que encaixa molt bé vaja! I escolta, timming perfecte! Just abans que marqués a la final de l'Eurocopa! Segur que el presi del València es deuria estirar els cabells que no té! 

3. Ha sortit el Sandro a fer una mena de resum de la temporada quan ningú no ho esperava...algú m’ho explica? Em va descol·locar una mica la seva roda de premsa...

4. En Jan Laporta va pul·lulant per l’entorn blaugrana per fer-se sentir... Em cansa aquest tema. Així que m’abstindré de comentar res. Em sembla tot tan recurrent... Bé! I les fotos de la piscina al casament italià? Jan 100%!!! I quina casualitat que ho difongués Mundo Deportivo!

Em deixo res? No només escric poc, sinó que a sobre avui estic faltada d’inspiració! Els meus lectors més fidels es mereixien un post millor! Així que us animo a que em suggeriu temes dels que voleu que parli i intentaré trobar un forat per fer-ho!

Salutacions des d’Ottawa!

Quan per quedar bé…pots quedar molt malament

Vivim un dia a dia on, ja sigui per la crisi econòmica o per les múltiples tragèdies que passen arreu del món, llegir el diari s’ha convertit en un exercici gairebé massoquista i ple de negativitat. Sovint em passa que em debato entre la necessitat d'estar informada i la necessitat d’aïllar-me de totes aquelles notícies que em fan sentir desesperançada o fins i tot trista.

Doncs bé, fa uns dies vaig quedar molt impactada per la notícia i sobretot per la foto dels nens morts en la massacre d'Hula, Síria. Més de 108 persones mortes, gairebé la meitat d’ells nens...la majoria d’ells executats. Terrible.

Seguint amb aquesta escalada de nefastes notícies, llegeixo ahir que van morir 19 persones, dels quals 13 eren menors i 4 eren espanyols, en l’incendi d’un centre comercial de Doha, Qatar. Altra vegada, terrible.

I doncs, a què treu cap el títol d’aquest post?. Qui queda malament per voler quedar bé? Mireu, apuntaré només a l’últim que m’ha motivat a escriure article, a la gota que  ha fet vessar el vas, però les ganes d’escriure han vingut precedides d’altris que han fet el mateix.

“El Fútbol Club Barcelona mostra la seva solidaritat amb la tragèdia a Qatar”

En aquest comunicat, s’explica que el president Sandro Rosell s’ha posat en contacte amb la família reial qatariana i amb l’ambaixadora espanyola a Qatar per mostrar en nom del Club el condol per la tragèdia d’ahir.

D’entrada penses: bé, em sembla bé. Però dos segons després, reflexiones i inevitablement et vénen al cap tantes i tantes tragèdies, molt més dures que aquesta (la de Síria sense anar més lluny), i per les quals el club no ha emès cap comunicat. I ull! El Barça és una entitat esportiva i no se li pressuposa que hagi d’emetre comunicats lamentant totes i cadascuna de les desgràcies que passen al món...Però sota el meu punt de vista, no es pot permetre el que per mi és una errada de comunicació del club. Per què? Doncs perquè aquest comunicat fa massa pudor a Qatar, en el sentit que sembla fet per mantenir contents els nostres amics patrocinadors. Ho expresso diferent: S’hauria fet aquest comunicat si no ens patrocinés Qatar Foundation? Crec que la resposta és clara: No.

Sincerament, penso que és terrible el que ha passat a Qatar, que ningú no dubti que ho lamento...Però estic convençuda que si el club volia tenir un gest, podria haver fet igualment les trucades institucionals que ha fet i evitar donar-li aquesta ressonància pública...Publicitat que inevitablement pot ser vista com interessada i fins i tot incoherent (si  et solidaritzes amb tragèdies, especialment quan hi ha nens pel mig...solidaritza’t-hi amb totes!)...No ho sé, penso que un club que porta UNICEF a la samarreta (ara menys visible que abans...), no pot ser que posi l’altaveu en uns temes...i calli en d’altres encara més greus, per més que el tema de Síria tingui un caire polític contraposat a la accidentalitat de l’incendi a Qatar.